L'Índia, la farmàcia dels països pobres

Les grans ONG s’abasten de medicaments genèrics indis per tractar malalties globals, però la pressió de grans companyies i governs com el dels EUA amenaça el subministrament a baix preu 

Clicar damunt la fotografia per ampliar l'imatge

L’Índia és inacabable en molts sentits, un vast subcontinent apassionant i sorprenent alhora. Les cultures, les llengües i les religions s’hi barregen com ho fan l’agricultura tradicional i la indústria puntera en el camp tecnològic. Un lloc de contrastos permanents que juga, entre moltes altres cartes, la de l’especialització en medicaments genèrics. I així és com el país s’ha guanyat la fama de ser “la farmàcia dels països pobres”.

La legislació índia ho afavoreix històricament i diferents fons mundials per a les vacunacions o el tractament de malalties globals i organitzacions com Metges Sense Fronteres (MSF) obtenen genèrics en aquest país per als seus programes. En total, dos terços de les medecines que MSF fa servir per tractar malalties com la tuberculosi, el VIH i la malària són genèrics indis, i el percentatge s’amplia fins al 97% en el cas del VIH o el 77% en el de la malària.

“L’Índia és un país amb una gran tradició sanitària de vocació pública i és per això que aplica amb la màxima flexibilitat les lleis de protecció intel·lectual sobre els medicaments, amb l’objectiu d’estimular la fabricació de genèrics i reduir-ne el preu”, explica l’indi Rohit Malpani, un dels responsables de la campanya que, dins de l’organització MSF, aborda específicament aquesta qüestió.

“El gran exemple en positiu és el tractament del VIH, el preu del qual s’ha reduït un 100% en 15 anys gràcies als genèrics”, assegura la catalana Judit Rius Sanjuan, que també està al capdavant de la campanya. Una tendència semblant segueix el tractament de l’hepatitis C, que té un cost exorbitant quan es comercialitza als EUA i un preu molt més assequible quan es tracta del genèric indi, que és el que compra MSF per als pacients que tracta als països pobres. “Al final es tracta d’aconseguir un equilibri entre la necessària inversió en recerca i l’accessibilitat dels medicaments en termes econòmics”, afegeix aquesta advocada catalana des de Nova York.

Un model amenaçat

Però la farmàcia dels països pobres viu sota amenaça per la pressió que exerceixen les grans companyies farmacèutiques i governs com el dels EUA. “Fins que l’Índia va entrar a l’Organització Mundial del Comerç (OMC) el 1995 els seus genèrics permetien tractar malalties a un preu molt baix. Però des del 2005, quan va expirar el període transitori, el grau de flexibilitat que permetia la fabricació de genèrics s’ha anat reduint”, alerta Malpani, que reclama un compromís global per evitar que el preu no sigui una barrera per tractar els malalts dels països pobres. Com ho veu tot plegat el govern del primer ministre Narendra Modi? “El problema és que envia missatges contradictoris sobre la qüestió. Una part del govern pensa d’una manera i l’altra sembla que ho faci en el sentit contrari”, lamenta Rohit Malpani.

Si la retallada del preu del tractament del VIH és una història d’èxit -i el de l’hepatitis C segueix aquest camí-, la cara negativa són els preus de les vacunes que s’administren als països pobres. En aquest cas, el preu d’immunitzar una criatura segons el que fixa l’OMS s’ha multiplicat exponencialment, sobretot pel fet que les més noves encara no tenen genèric i el seu preu és artificialment alt, molt allunyat del preu real de fabricació. La lluita per la sensibilització continua.

El preu dels medicaments

Per què alguns medicaments són tan cars? Les grans companyies farmacèutiques ho justifiquen assegurant que així es finança la investigació sobre nous tractaments, però Metges Sense Fronteres (MSF) denuncia en un informe titulat Lives on the edge que no sempre és així. D’entrada perquè no tots els avenços farmacèutics tenen lloc en el marc d’aquestes companyies, però, a més, perquè les xifres mostren que els gegants farmacèutics nord-americans van invertir en recerca el 2010 només el 8% del que van obtenir per les vendes. “Senzillament no és veritat que el que procedeix de les vendes es reinverteixi en innovació. Les xifres indiquen que es paga molt més del que seria necessari per recuperar la inversió”, alerta l’informe de MSF, que posa la mirada en els obstacles que suposa tot plegat per als països pobres.

Marc Vidal/Eduard Forroll

11/09/2016

Ara.cat