‘El gran dictador’ de Charles Chaplin fa 75 anys

El Gran dictador (The Great Dictator) és una pel·lícula dirigida l’any 1940 per Charles Chaplin. És una paròdia del nazisme i dels dictadors Hitler i Mussolini.

Chaplin va dir en la seva autobiografia: “Si hagués conegut els veritables horrors dels camps de concentració alemanys no hauria pogut fer El gran dictador, no hauria pogut fer humor de la bogeria homicida dels nazis”.

L’1 de setembre del 1939 començava la Segona Guerra Mundial amb la invasió alemanya de Polònia. Vuit dies després Charlie Chaplin iniciava el rodatge de la gran sàtira del règim de Hitler i del nazisme, El gran dictador. I ho feia malgrat les pressions polítiques, quan els Estats Units encara no havien entrat en guerra i no es volien mullar. De fet, anys després l’intèrpret seria víctima de la Caça de Bruixes i acabaria fugint del país el 1951, però el 1939 encara va tenir el suport de Roosevelt i prou valor per parodiar la plana major del Tercer Reich.

Al film, l’actor interpreta dos papers protagonistes, un soldat jueu i el temible dictador Adenoid Hynkel, que domina el país imaginari de Tomania. Hitler, Göring, Goebbels, Mussolini, el símbol de l’esvàstica i un alemany inventat són carn de l’humor de Chaplin. El gran dictador va ser la seva primera pel·lícula dialogada i es considera l’última en la qual apareix vestit de Charlot, quan fa el paper de jueu.

A l’escena final, Chaplin surt del seu personatge i parla al públic en primera persona, enaltint els valors més nobles de l’home, convertint el film en un missatge de pau i llibertat.

La cinta es va estrenar el 15 d’octubre als Estats Units i va ser un gran èxit acabada la guerra. A Alemanya va ser censurada fins al 1958 -tot i que es diu que Hitler l’havia vist un parell de cops- i a Espanya no es va poder veure fins al 1976.

Discurs final de “El Gran Dictador”

Ho sento, però no aspiro a ser emperador. Això no és per a mi. No pretenc regentar, ni conquerir res de res. M’agradaria ajudar en el possible a cristians i jueus, negres i blancs. Tots tenim el desig d’ajudar-nos mútuament. La gent civilitzada és així. Volem viure compartint la nostra sort … no compartint la nostra desgràcia. No ens volem menysprear ni odiar entre nosaltres.

En aquest món hi ha lloc per a tots. I la bona terra és rica i pot garantir la subsistència de tots. El camí de la vida pot ser lliure i bell, però hem perdut el camí. L’avarícia ha enverinat les ànimes dels homes, ha aixecat en el món barricades d’odi, ens ha portat al pas de l’oca, a la misèria i a la matança. Hem augmentat la velocitat. Però ens hem tancat nosaltres mateixos dins d’ella. La maquinària, que proporciona abundància, ens ha deixat en la indigència. La nostra ciència ens ha fet cínics, la nostra intel·ligència, durs i mancats de sentiments. Pensem massa i sentim massa poc. Més que maquinària, necessitem humanitat. Més que intel·ligència, necessitem amabilitat i cortesia. Sense aquestes qualitats, la vida serà violenta i tot es perdrà.

L’avió i la ràdio ens han aproximat més. La veritable naturalesa d’aquests avenços clama per la bondat en l’home, clama per la fraternitat universal, per la unitat de tots nosaltres. Fins i tot ara, la meva veu està arribant a milions d’éssers de tot el món, a milions d’homes, dones i nens desesperats, víctimes d’un sistema que tortura els homes i empresona a les persones innocents. A aquells que puguin sentir-me, els dic: “No desespereu”.

La desgràcia que ens ha caigut a sobre no és més que el pas de l’avarícia, l’amargor dels homes, que temen el camí del progrés humà. L’odi dels homes passarà, i els dictadors moriran, i el poder que van prendre al poble tornarà al poble. I mentre els homes moren, la llibertat no perdrà mai.

Soldats! No us lliureu a aquests bèsties, que us menyspreen, que us esclavitzen, que governen les vostres vides, digueu-los el que cal fer, el que cal pensar i el que s’ha de sentir! Que us obliguen a fer la instrucció, que us tenen a mitja ració, que us tracten com a bestiar i us fan servir com a carn de canó. No us lliureu a aquests homes desnaturalitzats, a aquests homes-màquina amb intel·ligència i cors de màquina! i Vosaltres no sou màquines! Sou homes! Amb l’amor de la humanitat en els vostres cors! No odieu! Només aquells que no són estimats odien, els que no són estimats i els desnaturalitzats! Soldats! No lluiteu per l’esclavitud! Lluiteu per la llibertat!

En el capítol disset de Sant Lluc està escrit que el regne de Déu es troba dins de l’home, no d’un home o d’un grup d’homes, sinó de tots els homes! A vosaltres! Vosaltres, el poble teniu el poder, el poder de crear màquines, el poder de crear felicitat ‘Vosaltres, el poble, teniu el poder de fer que aquesta vida sigui lliure i bella, de fer d’aquesta vida una meravellosa aventura. Per tant, en nom de la democràcia, emprem aquest poder, unim-nos tots. Lluitarem per un món nou, per un món digne, que donarà als homes la possibilitat de treballar, que donarà a la joventut un futur i als ancians seguretat.

Prometent-nos tot això, les bèsties han pujat al poder. Però menteixen! No han complert aquesta promesa. No la compliran! Els dictadors es donen llibertat a si mateixos, però esclavitzen al poble. Ara, unim-nos per alliberar el món, per acabar amb les barreres nacionals, per acabar amb la cobdícia, amb l’odi i la intolerància. Lluitem per un món de la raó, un món en què la ciència i el progrés portin la felicitat a tots nosaltres. Soldats, en nom de la democràcia, unim-nos! 

El diari Ara commemora l'aniversari de la pel.lícula oferint-ne el DVD (el cap de setmana que ve, els dies 17 i 18 d'octubre, per 5 euros) i un dossier especial sobre les dictadures del món avui.

Recull del diari Ara.cat i altres fonts

11/10/2015