941 sense sostre a Barcelona

39 persones dormen al carrer a Badalona i 31, a Sant Adrià

La nit de recomptes mobilitza més de mil voluntaris i evidencia l'augment de l'exclusió residencial

Els consistoris admeten que calen accions urgents

Emma Ribas i Aurora Fernández dues voluntàries marcant al mapa una persona que dorm al carrer Pelai Foto: JUANMA RAMOS.

Almenys 941 persones dormen una nit de març als carrers, places i caixers de Barcelona; 39, a Badalona, i 31 a Sant Adrià de Besòs. Aquesta és la radiografia resultant de la mobilització de més d'un miler de voluntaris que dimecres a la nit van pentinar els tres municipis carrer a carrer. “El recompte té dos objectius: generar una foto fixa de les persones que dormen al carrer i alhora sensibilitzar la societat sobre les persones sense llar”, recordava en nom de la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona (Xapsll) Tere Bermúdez, just abans de començar el recompte.

Organitzats pels ajuntaments i diverses entitats amb una llarga experiència en l'acompanyament de persones sense sostre, els recomptes van posar números al fenomen de l'exclusió residencial. Fa unes setmanes, a Lleida també es van comptabilitzar 71 persones que passaven la nit al ras, i queda pendent el recompte a Girona, que dimecres es va suspendre per la pluja i que es farà dimecres vinent.

Al costat de Bermúdez, el portaveu de la Xapsll, Jesús Ruiz, insistia als periodistes acreditats per cobrir la nit a Barcelona que “al darrere de cada dada hi ha una persona i una història de vida”. L'objectiu, per tant, és recollir informació numèrica, però a la sala de comandament, instal·lada a la seu de Suara, tothom tenia clar que els números hauran de servir per millorar les polítiques socials i d'habitatge i per aconseguir que els serveis d'atenció i itineraris d'inclusió s'adiguin més amb les necessitats de les persones encara reticents a deixar el caixer per un alberg.

Una primera conclusió de les dades –que encara han de passar per un últim sedàs– és que a Barcelona hi ha més gent al carrer (les 892 del recompte de la Fundació Arrels de l'any passat són ara 941) i que també ha crescut el nombre de les allotjades en albergs, pisos d'inclusió o pensions amb finançament públic o privat (de 1.672 del 2015 es passa ara a 1.973). A l'Eixample (220 persones) i Ciutat Vella (185) i Sants-Montjuïc (144) és on es concentren més sense sostre.

La tinenta d'alcalde de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, va reconèixer ahir que el repunt no és sorprenent en vista del “creixement de l'exclusió residencial, la precarietat laboral i l'atur de llarga durada”. Ortiz va admetre preocupació per la situació i va assenyalar que “actuar contra el sensellarisme no és només generar més espai residencial, sinó que requereix un abordatge integral”. A més, considera que el fenomen s'ha de treballar amb visió de país i establir prou recursos a tot el territori per evitar que persones que necessiten atenció s'acabin instal·lant a Barcelona, perquè és on troben serveis.

Un mal lloc per dormir

“El centre de Barcelona no és un bon lloc per dormir al carrer.” Podria ser la conclusió del grup 020701 responsable de pentinar una part de l'Eixample Dreta. A la Rambla, Pelai i Bergara hi ha terrasses fins tard, turistes que es passegen i canten i beuen, i soroll, molt de soroll de camions d'escombraries i de camions que descarreguen. Soroll de trànsit constant. L'Aurora i l'Emma, farmacèutica i comptable, acaben trobant cinc sense sostre. En un caixer, a l'escala d'un banc, a l'entrada del Triangle. Sempre amagats sota mantes o cartrons. Intenten fugir del soroll i del món dels turistes. L'aplicació especial en la qual havien d'introduir la informació només funciona a estones, però se n'acaben sortint. Cap a les dues de la matinada es retroben amb l'Elena, l'Elisenda, en Jaume i l'Adriana. El grup 020701 n'ha comptat 25.

A Badalona, també entre 12 i 2, un total de 182 voluntaris van pentinar tots els racons fins a comptabilitzar 39 persones dormint al ras. Les directrius eren molt clares: “No hem de despertar ningú, no volem interrogar-los ni saber qui són ni quina història amaguen al darrere. Només volem comptar-los, així que sigueu molt discrets.” Tot i que el recompte impulsat per la Fundació privada Llegat Roca i Pi, Càritas, la Fundació Acollida i Esperança, Creu Roja, la Fundació Mambré, l'Ajuntament de Badalona i la FAVB i la Comissió de Cultural de Llefià va donar visibilitat a 39 casos, els serveis socials de l'Ajuntament tenen calculat que a la ciutat hi ha entre 60 i 80 persones que dormen habitualment al carrer. Una xifra fluctuant perquè és habitual que canviïn de municipi.

A la ciutat veïna de Sant Adrià de Besòs, amb una sisena part d'habitants dels de Badalona, els voluntaris van detectar 31 sense sostre. Els recomptes permeten dimensionar una realitat d'exclusió social, però també persegueixen l'objectiu de sensibilitzar la ciutadania. A més, l'acció de dimecres esdevé l'embrió d'una tasca conjunta d'administracions i societat civil. “No volem la ciutat que exclou, però és un orgull veure com ens posem en conjunt mans a la feina”, va afirmar l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater.

No volem la ciutat que exclou, però és un orgull veure com ens posem en conjunt mans a la feina 

Dolors Sabater

ALCALDESSA DE BADALONA

Cal activar un pla de país per poder atendre les persones sense sostre al seu lloc d'origen

Laia Ortiz

TINENTA D'ALCALDE DE DRETS SOCIALS AJUNTAMENT DE BARCELONA

Sara Muñoz/Sònia Pau

20/05/2016

El Punt Avui