El triomf dels sioux

El govern atura la construcció d'un oleoducte en terra índia

Grups ecologistes s'havien afegit a les protestes per l'impacte de la instal·lació d'una gran canonada per al petroli 

Arvol Looking Horse, el líder espiritual dels sioux, parla després de la decisió d'aturar la construcció Foto: REUTERS.

Els sioux, coneguts per la seva ferocitat i gran habilitat per lluitar, han guanyat una batalla. La matinada passada, el govern va aturar la construcció d'un oleoducte que havia de passar per terres sagrades dels indis, i la trinxera de Standing Rock, a Dakota del Nord, va esclatar d'alegria.

Des de fa mesos hi havia una guerra entre indígenes i l'empresa Energy Transfer Partners, desitjosa de fer un tub de 1.886 quilòmetres que havia de dur 570.000 barrils de petroli diaris des de Dakota del Nord fins a Illinois. Després de la decisió, caldrà buscar un nou traçat que no travessi una terra atorgada als sioux després de l'enèsima violació d'un tractat de repartiment de territori del 1851.

Portaveus dels sioux van assegurar que, en els primers trams de construcció, es van trobar restes arqueològiques significatives i, fins i tot, es va profanar la tomba d'un líder històric de la tribu. La petició d'aturar la construcció no va fer efecte: l'empresa constructora i les autoritats de l'estat asseguraven que es complien tots els requisits mediambientals i que no es traspassaven terres sagrades.

La indignació es va apoderar ràpidament dels pobles indígenes, ferits en l'orgull no només perquè es travessaven les seves terres, sinó per no haver estat consultats sobre el traçat de l'oleoducte i descobrir que el traçat inicial es va desestimar perquè passava prop de la capital de l'estat, Bismarck, de majoria blanca. Massa guspires perquè no s'encengués el foc i els sioux decidissin desenterrar la destral de guerra.

No van estar sols. Als centenars d'indígenes de més de 200 tribus que fa mesos que estan acampats en un terreny pròxim a la construcció, la concentració d'indis més gran dels últims temps, regularment s'hi han afegit activistes a favor dels drets civils i ecologistes que han fet seva la protesta dels sioux. En els últims dies s'hi havien unit veterans de l'exèrcit, autoanomenats “defensors de l'aigua”.

Les queixes no només són per l'assalt a un territori de gran valor cultural, històric i religiós. Si es construeix, l'oleoducte passarà a pocs metres de la llera del riu Missouri, font principal d'aigua de les comunitats indígenes. Qualsevol vessament seria catastròfic.

La unió d'indígenes i ecologistes, sinergia que es repeteix per tot el país per evitar la proliferació de l'extracció de petroli i carbó, no és única. A tot arreu s'estan unint, amb resultats desiguals, però ara per ara la lluita a Standing Rock és la fonamental.

Des de l'estiu, les desenes de tipis que conformaven el campament eren una mostra de l'intent d'entorpir la construcció i fer visible el seu enuig. A principi de setembre, la seguretat contractada per l'empresa constructora, ajudada per la policia local i l'estatal, van protegir-se amb bales de goma i gossos que van mossegar una cinquantena de manifestants. Amb l'arribada del fred, optaven per aigua congelada i gasos lacrimògens.

L'últim enfrontament de gran magnitud es va produir fa dues setmana, quan els activistes van intentar assaltar un pont bloquejat amb vehicles en desús que servia de barricada protectora a la construcció i que alhora tallava una de les vies d'accés al campament.

El xoc va ser ferotge: una lluita de més de deu hores amb centenars de detinguts, 26 hospitalitzats amb cops al cap, ulls, hemorràgies i hipotèrmies, i una manifestant amb risc de perdre un braç per les ferides.

La violència va servir per fer ressò del conflicte. Fins a l'aparició de vídeos a les xarxes dels enfrontaments, ningú en feia cas: amb el xoc al límit, es van multiplicar els reportatges televisius i els discursos de celebritats en defensa dels drets dels natius nord-americans.

Els polítics, fins llavors, havien fet com si res, però la creixent consciència en la societat els va fer actuar a poc a poc. Els indígenes, tot i això, seguien sentint-se sols davant d'una empresa desitjosa de construir un oleoducte mentre el silenci i la passivitat de les autoritats nord-americanes davant els enfrontaments s'allargaven.

Fa unes setmanes, el Departament de Justícia va fer-ne un minúscul cas en suspendre temporalment la construcció per estudiar el traçat previst, el primer reconeixement que hi ha un conflicte, mentre l'empresa seguia construint aliena a les paraules del govern. La confirmació de la suspensió i l'aturada completa de la construcció fins a trobar un nou traçat es va celebrar amb focs artificials. Tot i això, els manifestants ja han dit que no es mouran fins a tenir una confirmació total que l'oleoducte no es construirà.

El futur govern republicà ja ha amenaçat que revertirà la decisió i l'empresa va assegurar que construiran l'oleoducte pel traçat inicial, fets que no espanten els sioux. Si alguna cosa es desprèn dels proverbis de la saviesa dels indis nord-americans és l'orgull per la dignitat del seu poble, que no han perdut tot i el pas dels segles i les penúries viscudes. Un sentiment que es mantindrà viu a Standing Rock, terra per on sembla que encara ressoni una de les frases més cèlebres de Crazy Horse (Cavall Boig), un dels històrics líders sioux: “Que els meus enemics siguin poderosos perquè no em senti malament quan els venci.”

Víctor Sancho

06/12/2016

El Punt Avui