Drets humans: la utopia trepitjada

La vulneració dels principis de la Declaració Universal del 1948 s’ha normalitzat també a Europa

Dos refugiats a Belgrad, la capital sèrbia, dijous. El dret d’asil, recollit en la Declaració dels Drets Humans, està en qüestió. / ANDREJ ISAKOVIC / AFP

Una majúscula crisi de refugiats n’és l’últim exemple. Els drets humans estan encara en qüestió diàriament a tots els racons del planeta. El mateix dret d’asil, recollit com un més entre els trenta articles de la Declaració Universal de Drets Humans aprovada avui fa 68 anys, és qüestionat per l’Europa fortalesa, la que tanca la porta als que fugen de la violència i la guerra. Una ombra recorre el que en el seu dia va ser un redactat valent i visionari, que per primer cop va comprometre tots els països del món a considerar iguals tots els éssers humans i garantir-ne els drets bàsics. I s’obre l’interrogant de si avui la declaració tindria el consens que va tenir aleshores.

ARTICLE 1. Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i s’han de comportar fraternalment els uns amb els altres

La plena igualtat de gènere, recollida en el primer article de la Declaració Universal dels Drets Humans, continua sent una de les grans assignatures pendents. Segons el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona de l’ONU, les lleis i les polítiques dels estats continuen limitant la capacitat de les dones d’accedir a la terra, la propietat i la vivenda.

Almenys una de cada tres dones al món pateix violència de gènere, i també és desigual l’accés als drets a la salut sexual i reproductiva (els problemes en l’embaràs o el part són la primera causa de mort entre els 15 i els 19 anys als països en desenvolupament). En aquesta dècada, 50 milions de nenes de menys de 15 anys estan amenaçades de matrimoni forçat i 30 milions podrien patir mutilació genital. I el 25% de la població mundial viu en països on l’avortament està prohibit.

L’orientació sexual també és motiu de discriminació: en 76 països d’arreu del món l’homosexualitat està penalitzada, i en cinc la relació sexual consentida entre adults del mateix sexe encara es castiga amb la pena de mort.

ARTICLE 12. Ningú serà objecte d’intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili i la seva correspondència.

L’exinformàtic de l’Agència de Seguretat Nacional (NSA) Edward Snowden va destapar el 2013 les obscures pràctiques de control sobre les comunicacions a internet que exercien grans potències mundials. Amb l’eclosió de la xarxa, la privacitat està cada cop més amenaçada. Les grans ONG que defensen els drets humans demanen que es perdoni Snowden, acusat pel govern dels EUA d’espionatge, pel seu paper “en la protecció dels nostres drets”.

En nom de la lluita contra el terrorisme -i l’estat d’emergència decretat en països com França i Turquia, en aquest cas després del cop d’estat del juliol- les llibertats civils es repleguen, tal com ja va passar amb la Patriot Act als EUA després de l’11-S i s’acaba de repetir al Regne Unit amb una llei que dóna amplis poders a la policia i les agències d’intel·ligència per interceptar comunicacions. “L’amenaça terrorista dóna als governs arreu del món carta blanca per incrementar la vigilància. La indústria està ansiosa per catalogar-nos, predir què farem i treure profit de les nostres dades”, alerta el centre Privacy International, especialitzat en la protecció del dret a la privacitat.

ARTICLE 14. En cas de persecució, tota persona té dret a buscar asil en altres països i a beneficiar-se’n.

El tancament de les fronteres europees al pas dels refugiats que fugen de les guerres i la persecució al Pròxim Orient és una de les pàgines negres de la història de la UE. El 2016 s’acabarà amb gairebé 5.000 morts comptabilitzats al Mediterrani, l’any més mortífer des que hi ha registres. Més de 60.000 refugiats estan atrapats a Grècia amb l’incompliment del sistema de quotes fixat per Brussel·les que legalitza la limitació d’un dret universal. També serà recordat per l’acord UE-Turquia, d’externalització de les fronteres, que sanciona l’expulsió de potencials demandants d’asil, amb el pretext de considerar Turquia un país segur, ignorant la deriva autoritària dels últims mesos. Des del cop fallit, el govern d’Erdogan impulsa un contracop que ha suposat una ofensiva sense precedents en democràcia contra el moviment kurd, la dissidència i els mitjans de comunicació. Malgrat tot, la UE manté l’acord amb Turquia pel qual finança a Ankara l’acollida de refugiats amb 6.000 milions d’euros i té formalment obertes les negociacions d’adhesió al club comunitari.

ARTICLES 19 i 21. Tota persona té dret a la llibertat d’opinió i expressió. […] Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits.

El rànquing que elabora periòdicament el think tank nord-americà Freedom House apunta que les regressions pesen més que els avenços en la balança de les llibertats al món en els últims 10 anys. En 105 països s’ha detectat un descens en drets mentre que en 61 la situació ha millorat. Segons aquest centre d’anàlisi, especialment preocupants són els atacs que ha patit la llibertat d’expressió i l’estat de dret globalment.

Els tics autoritaris de governs elegits a les urnes han deixat de ser marginals. A Europa, i als Estats Units, el discurs xenòfob -que ataca directament articles fonamentals de la Declaració- impregna parts de l’esfera política. I guanya pes en Parlaments i, fins i tot, governs. Mentrestant, Human Rights Watch alerta que governs com el de la Xina rebutgen la universalitat dels drets humans -que consideren una “infiltració estrangera”- i acusa Rússia d’actuar amb mà de ferro contra la societat civil, els mitjans i internet en el marc de la persecució contra veus crítiques amb el Kremlin.

Adriana Ribas, Amnistia Internacional

"S'afebleixen les institucions que protegeixen els drets"

En quina situació estan els drets humans al món?

El que detectem és que s’estan afeblint de manera accelerada les institucions i els mecanismes que protegeixen el dret humanitari internacional. L’ONU o les seves agències, que han de protegir aquests drets humans, són objecte d’atac de molts governs del món, que redueixen les seves aportacions econòmiques o no hi aporten diners i forcen la seva paràlisi. Així, hi ha un menyspreu a aquests organismes, que queden marginalitzats.

On cal posar els focus ara?

En la crisi de refugiats en un sentit ampli, no només la de Síria. Són 20 milions de persones a tot el món i es troben amb la lamentable resposta dels països rics que posen barreres. I també veiem que els defensors dels drets humans cada cop estan més en risc: els que lluiten contra els drets a la terra, contra l’explotació de recursos… És el cas de l’activista hondurenya Berta Cáceres.

On som pel que fa al dret de les dones?

La protecció i la integritat de les dones és un dels drets humans més transcendentals que es violen. Les dades sobre violència de gènere no milloren, hi ha retrocessos en aquest camp. Les dones continuen patint violència i discriminació pel fet de ser dones. Com també s’ataca el dret a la reproducció amb controls i criminalitzacions.

Blanca Garcés, Cidob

"Primen els interessos de l'estat per sobre dels drets"

Sobre el paper, els refugiats tenen dret d’asil però no és el que estem veient a Europa.

El 2015, amb la mal anomenada crisi dels refugiats a Europa, s’ha posat en evidència el final del règim dels drets humans. Durant tota la segona meitat del segleXX havia sigut més un discurs que una pràctica, però era el discurs dominant.

I ara?

Ara ha deixat de ser un discurs legítim i ja no es considera vàlid: no només es tanquen fronteres i es rebutja els refugiats sinó que es diu obertament. Ja no es parla de l’obligació d’acollir. I això es deriva del mateix concepte de crisi : com si es tractés d’una cosa fora de control, una invasió que justifica l’excepció. I així arribem a imatges de policies i soldats disparant contra famílies, i de tanques cada cop més tecnificades. Això sobre el terreny, vestit amb el discurs que no els volem. Primen els interessos de l’estat per sobre dels drets i la seguretat humana, i prima la defensa d’uns “nosaltres” per sobre d’uns suposats “altres”.

I com afecta això a les societats d’arribada?

Les fronteres s’eleven per als de fora i per als de dins, i ens convertim en societats engabiades. I encara hi ha un altre impacte: la idea que els drets s’han de merèixer, que s’aplica també a tota la ciutadania d’aquí, amb un estat que perd múscul social amb les tendències neoliberals.

Jordi Armadans, FundiPau

"La Declaració del 1948 avui difícilment seria aprovada"

Quins aspectes us preocupen més en matèria de drets humans?

Estem assistint a retrocessos molt importants que fa només uns anys eren impensables. En l’àmbit del món democràtic vèiem consolidats drets polítics i cívics i ens centràvem en la defensa dels econòmics i socials, però ara els primers també estan amenaçats. Les polítiques antiterroristes dels estats europeus vulneren drets a la manifestació o la llibertat d’expressió, en nom de la seguretat.

I el món és més segur?

Al contrari. Si volem més seguretat el que cal és ampliar i protegir els drets humans, en lloc de limitar-los. A tot el planeta hi ha problemes, però ens preocupa que a Europa, fins i tot als països on imperava un altre discurs, s’entri en el cercle de retallada de llibertats, augment de la despesa militar i policial i defensa de les polítiques de seguretat a qualsevol preu.

I Trump?

Amb Trump als Estats Units aquesta tendència es consolida: probablement no farà tot el que ha dit, però, en l’àmbit del discurs, és greu que aquest virus infecciós de l’odi s’escampi des de la boca del president de la principal potència mundial. Si avui es discutís la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948 en un marc de negociació internacional, difícilment seria aprovada.

Judith Sunderland, HRW

"Ens preocupa el creixent discurs anti drets humans"

Quina és la preocupació més gran en matèria de drets humans avui en dia?

Ens preocupa especialment el mal que puguin fer els discursos populistes que s’estan produint en alguns països d’Europa, el Regne Unit o els Estats Units. Veiem amb gran preocupació el creixent discurs anti drets humans, com l’antimigratori i l’augment de l’autoritarisme, i l’efecte que pugui tenir sobre la població, no només del mateix país, sinó també a nivell internacional.

Creu que aquests fets han significat un retrocés?

Hi ha molta preocupació per assegurar que aquest retrocés no existeix en la pràctica. Hem detectat un canvi pel que fa a la retòrica utilitzada i una forta tendència a mirar cap endins i refusar la globalització. A nosaltres ens preocupa el tema de la globalització quan afecta els drets humans. Per exemple, hi ha una gran incapacitat de la comunitat internacional per frenar la guerra a Síria.

La Declaració Universal dels Drets Humans del 1948 és paper mullat?

No ho és. Més enllà d’aquesta Declaració Universal, hi ha molta feina i dret internacional, amb tractats vinculants entre els diferents països.

Hi ha minories especialment sensibles?

Totes. Per sobre de tot, la Declaració Universal sorgeix per reivindicar la dignitat de tots els individus del món.

C. Mas / M. Vidal

10/12/2016

Ara.cat