Canvi de parella després dels 60

TRANSFORMACIONS SOCIALS 

El nombre de divorcis de persones majors de 60 anys ha passat de 3.636 el 2005 a 9.541 el 2015. És a dir, en deu anys han augmentat un 162%. I si ens fixem en les ruptures de parelles en què els dos cònjuges són en aquesta franja d’edat, el percentatge puja fins al 173%. Paral·lelament, en aquest mateix període els matrimonis en què el nuvi o la núvia passava dels 60 han crescut el 101% i el 131%, respectivament, segons les dades de l’INE.

No són, ni de bon tros, el grup d’edat en què hi ha més divorcis i casaments, però sí que és on han crescut l’última dècada (amb l’excepció de les de vora cinquanta anys, entre les quals els matrimonis han augmentat un 155%). “ Considerem que les persones de determinades edats no tenen pulsions, afectes i passions, i no és així; l’horitzó vital de les persones s’ha allargat, i també s’amplia la capacitat de mantenir relacions o de trencar amb aquelles que es van establir en un altre entorn social”, justifica l’antropòloga Begonya Enguix, professora de la UOC i experta en gènere i sexualitats.

Les xifres esmentades inclouen la Rosa, que després de dècades de solteria va conèixer en Joan i es va vestir de núvia amb 60 anys. I en Joaquim, que als 64 anys va decidir trencar amb la seva dona quan els seus menyspreus van arribar al punt de no parlar-li i deixar-lo sense menjar. També en Jesús, que als 68 es va enamorar d’una jove durant un viatge a Santo Domingo. L a María (72), que després de quedar-se vídua va començar a coin­cidir amb el solter del poble, ja ­jubilat, i van acabar casant-se. I la Susana, que als 70 es va divorciar farta que el seu home se sentís gran per a tot i no volgués mai provar noves activitats.

Com en qualsevol edat

“El que passa entre les persones grans és el reflex del que passa en altres moments del cicle vital, però ens sorprèn perquè sembla que la vellesa sigui una cosa despenjada de la resta de la vida, com si per tenir més anys la persona no sentís com els altres, com si per acumular més temps de vida un no fos igual a nivell emocional”, emfatitza Montserrat Lacalle, psicòloga de la UOC, que augura que aquests canvis de parella després de la seixantena aniran a més perquè així passa en totes les franges d’edat, i perquè hi ha canvis socials, demogràfics i econòmics que els afavoreixen.

Especialistes de diferents àmbits parlen de la irrupció d’una nova franja social, la del col·lectiu vora els 60 anys: persones saludables, curioses, actives que porten una vida raonablement satisfactòria, independent, i que, en el cas de les dones, decideixen sobre la seva vida des de joves (sobre els seus estudis, tenir fills o no, la seva professió...) i estan satisfetes amb el seu estat civil o, si no ho estan, no es conformen i miren de canviar-lo. “És una generació que ha fet fora del diccionari la paraula sexagenari o septuagenari senzillament perquè entre els seus plans no té el fet d’envellir”, ha escrit d’ells la psiquiatra Graciela Moreschi.

“Els qui ara entren o estan en el cicle dels 60-70 anys tenen un nivell intel·lectual, una educació i una escala de valors molt diferent respecte a les persones d’aquesta edat de fa una o dues dècades; són persones que no van sentir Antonio Molina sinó els Beatles, i viuen amb més obertura mental”, comenta Manuel Nevado, vocal de ciències socials i del comportament de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia ( SEGG). I subratlla que en matèria sentimental, els qui han complert els 60 es comporten com la resta de la població: “Si no són feliços amb la parella, la deixen, i ho fan quan valoren que els val la pena, que la relació ja ha cobert objectius”.

Enguix apunta a altres raons que incideixen en les ruptures i els enllaços de majors de 60 anys: “Ha augmentat l’esperança de vida, hi ha menys control social, el discurs religiós ha deixat ser un element de control de la conducta i la gent es replanteja la seva vida”. Lacalle explica que per a algunes persones la possibilitat de divorciar-se, des d’un punt de vista pràctic, arriba a aquesta edat, quan tenen la hipoteca pagada, els fills grans i menys responsabilitats per atendre, i com que es veuen amb molts anys al davant, amb salut i recursos, no tenen objeccions per començar un nou projecte vital. Altres psicòlegs apunten que haver viscut més i acumular més experiències fa que aquesta gent tingui més bones ­estratègies per afrontar aquestes situacions.

Per alguns experts, una de les qüestions que més ha incidit en el canvi de comportament de les parelles madures és la independència econòmica de les dones. “Les dones que tenen 60 o 70 anys són les que es manifestaven al carrer als setanta, les que es van incorporar massivament a la feina i a l’anticoncepció; no depenen econòmicament del marit i tenen més consciència de ser un individu amb llibertat d’elecció”, reflexiona Camil Castelo-Branco, director del màster de Sexologia Clínica i Salut Sexual de la UB. Enguix creu que moltes de les dones que trenquen una relació després de més de trenta anys de convivència volen exercir aquesta llibertat: “Es van casar en un entorn social que les responsabilitzava de la feina de casa i de la de fora, de la cura del marit i dels fills; i ara, als 60 o 65, es veuen alliberades d’aquestes obligacions i veuen que, per primera vegada, poden disposar de la seva vida, i volen un canvi, un altre horitzó que el de cuidadores per als anys que els quedin a l’horitzó”. Opina que en el cas dels homes la motivació acostuma a ser diferent: “Molts (no tots) es miren en el model Trump, segons el qual un home d’edat avançada però amb un bon nivell adquisitiu pot aconseguir una dona més jove per continuar gaudint de la vida”.

L’impacte de la jubilació

De vegades la jubilació és el detonant últim de la ruptura o de l’inici de noves relacions. “És freqüent que la jubilació desencadeni problemes de convivència amb la parella de tota la vida, perquè el matrimoni no està acostumat a conviure tot el dia ni coincidir en les tasques domèstiques, i això de vegades porta al desacord i, si abans aguantaven, ara, com passa en altres edats, se separen”, comenta Enric Ollé, portaveu de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya ( Fatec). I afegeix que les persones grans, com la resta, estan influïdes pels corrents socials que rendeixen culte al cos i la joventut, i es poden sentir atrets per persones més joves, i “amb la jubilació tenen més temps i llibertat per relacionar-se amb persones alienes al ­matrimoni”.

“Les persones no deixen de tenir necessitats sexoafectives per haver viscut 60 o més anys, i poden cobrir-les amb la família, anant a berenar amb amics o casant-se amb algú més jove”, diu Enguix. Lasalle indica que “moltes persones expliquen que busquen parella per tenir algú amb qui compartir i viure el dia a dia, perquè la solitud, si no és escollida, és molt dolorosa”.

Mayte Rius

26/11/2016

La Vanguardia