TANORÈXIA: els perills de ser addicte al bronzejat

Els tanorèxics mai es veuen prou morens, de manera que prenen el sol en excés o van a cabines de raigs ultraviolats

A l'estiu a gairebé tots ens agrada anar a la platja i posar-nos morens. Per a algunes persones, tanmateix, el bronzejat s'acaba convertint en una obsessió que els porta a caure en la tanorèxia, ja que mai es veuen prou bruns i per això prenen el sol en excés o van a cabines de raigs ultraviolats durant tot l´any. Un dels grans perills és que aquesta sobreexposició acabi derivant en càncer de pell.

Un tanorèctic mai està satisfet. El seu to de bronzejat sempre és insuficient, així que aprofita el sol durant tot l'any o acudeix a les cabines de raigs per estar més i més fosc, perquè pateix un trastorn de la seva pròpia imatge i, sovint, té depressió i ansietat.

La Tanorèctia és una dismorfofòbia, és a dir, una alteració de la percepció que un té de si mateix.

A Espanya, són diagnosticats 5.000 nous casos de càncer de pell cada any i la seva incidència augmenta un 7%, segons l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV). La major part estan relacionats amb l'excessiva o inadequada exposició al sol.

Tot i que no hi ha dades concretes d'incidència d'aquest trastorn, la psicòloga experta en addicions i ansietat Cristina Mae Wood explica a Efe que podria afectar prop de l'1% de la població en general.

Són addictes al bronzejat, un problema que s'agreuja si no són conscients d'això i de les conseqüències, com el risc de càncer de pell.

"No es veuen prou bronzejats, mai és suficient", i quan es posen davant del mirall es veuen pàl·lids, assegura Mae Wood.

I és un trastorn que afecta molt més a dones que a homes, segons la psicòloga, encara que difícil de quantificar. L'edat de més risc sol estar entre els 15 i els 35 anys.

Però el bon temps de l'estiu es fa irresistible per "torrar" i veure's, segons creuen, més atractius i sentir-se millor.

Llavors, quan comença l'addicció? La psicòloga general sanitària Maria Blanca Madrid ho té clar: quan hi ha una relació de "dependència" respecte a les radiacions.

Madrid assegura a Efe que qualsevol addicció no sorgeix sobtadament, ja que primer hi ha un "ús", després arriba l' "abús" i, finalment, no es pot viure sense això.

L'addicte al bronzejat necessita el sol diàriament i, si no és possible, fes servir els aparells de raigs uva, malgrat estar catalogats com cancerígens per l'Agència Internacional d'Investigació sobre el Càncer.

I aquesta dependència té una explicació: a nivell orgànic, les radiacions solars generen neurotransmissors de plaer. "D'aquí, l'addicció a fer-ho cada dia", apunta Madrid.

Una addicció es mesura segons freqüència, intensitat i durada del subjecte amb allò que el satisfà. Per això, Mae Wood indica que el tanorèctic estarà tot el dia bronzejant, independentment de l'hora i de la intensitat dels raigs ultraviolats. És més, no anirà de vacances on tot just es pugui veure el sol. A més, detalla, quan comença l'època estival "no s'atreveix a portar roba lleugera si no està bronzejat per no mostrar-se". Això pot interferir en la seva vida diària, donant lloc a problemes socials i, fins i tot, laborals. Té "fòbia" a no resultar físicament atractiu i això fa que "no li importin els riscos de la seva addicció", diu Mae Wood.

Per això, aclareix Maria Blanca Madrid, és convenient que el tanorèctic rebi ajuda de dos especialistes: del dermatòleg, per reconèixer i tractar els problemes cutanis; i del psicòleg, per tractar aquest trastorn.

Generalment, està relacionat amb l'ansietat i la depressió, que també hauran de tractar-se en la teràpia. El tanorèctic ha de ser conscient del problema mental que pateix i de les conseqüències. Mitjançant una teràpia cognitiva conductal, es treballarà, entre moltes altres coses, el seu pensament i autoestima, per fer-li veure que la part externa d'algú no és el més important.

"Han de atrevir-se a no estar tan bruns", apunta Mae Wood, per adonar-se que els altres no els rebutgen. Carolina Medina, dermatòloga de l'AEDV, explica a Efe que les persones que tenen obsessió per estar morenes no s'adonen que el seu cos va acumulant una radiació que pot produir canvis cel·lulars i acabar en càncer de pell.

La pell té memòria i el càncer podria originar-"fins i tot als cinc anys" de començar a prendre el sol de manera descontrolada.

No només això, també dóna lloc, assenyala la dermatòloga, al deteriorament i envelliment prematur de la pell i a l'aparició de taques cutànies.

Aquest i altres trastorns relacionats amb la pròpia imatge són fruit d'una societat que exigeix, especialment a les dones, un aspecte físic radiant, coincideixen aquestes expertes. Per això, Medina reitera que cadascú ha d'acceptar el color natural de la seva pell sense deixar-se portar per modes.

EFE

12/08/2016

Diari de Girona