Llarga vida al biquini

Mosaïque dels biquinis, Piazza Armerina_ Sicilia, Itàlia. Segle IV

Quan Aheda Zanetti va idear el burquini el 2003, l’èxit va ser immediat. Musulmana aficionada a l’esport, Zanetti va pensar que l’invent permetria a moltes dones gaudir del bany públic. Avui, milers de musulmanes adquireixen els seus burquinis per internet. Trien models més o menys pudorosos en funció de si la túnica és llarga o curta o si són més o menys cenyits. França, que esgrimeix el valor de la laïcitat i amb la susceptibilitat a flor de pell pel gihadisme, acaba de prohibir el burquini en alguns municipis considerant-lo “ostentació” religiosa. Ja el 2008 el director d’una piscina a Holanda va decidir permetre el burquini en hores determinades, com passava amb els nudistes, i les autoritats municipals el van esmenar. Però el Govern holandès va defensar que s’afavoria la integració de dones musulmanes que, altrament, no ani­rien –per voluntat pròpia o imposada– a la instal·lació.

Alguns municipis catalans van prohibir el burca al·legant motius de seguretat, però l’argument dels alcaldes que veten el burquini és que pot revoltar els ànims, i això és difícil de justificar. La prohibició del burquini no contribuirà a lluitar contra el terror ni a millorar la convivència amb la comunitat musulmana, per més que veure’n a les nostres platges ens trasbalsi perquè no deixa de representar una estigmatització del cos de la dona i, per tant, una regressió en la seva llibertat.

Curiosament, el biquini va tenir uns inicis més tímids. Malgrat que el petit vestit de dues peces ja apareix als mosaics romans de Piazza Armerina ( Sicília), la invenció s’atribueix a l’enginyer francès Louis Réard, l’any 1946. A diferència de Zanetti, Réard no els va vendre com xurros. El puritanisme de l’època el va censurar, fins i tot a Esther Williams l’hi van censurar. No cal dir el que va passar a Espanya, on algun alcalde va ser amenaçat d’excomunió. Els seixanta van popularitzar per fi el biquini, que ara celebra 70 anys i al qual desitgem llarga vida, per si de cas.

M Dolores García

17/08/2016

La Vanguardia