La supervivència al càncer infantil s'estanca

Els tumors malignes més freqüents en nens són les leucèmies, que representen el 30% dels casos 

En els últims 30 anys els avenços per aconseguir augmentar la supervivència dels nens amb càncer han permès que de cinc menors malalts, quatre tinguin possibilitat de curació, però, en els últims tres anys, l'índex de supervivència, que se situa per sota el 80%, s'ha estancat.

Ho han assegurat diversos experts en oncologia pediàtrica en la presentació de la tercera edició del llibre "Hematologia i Oncologia Pediàtriques", en què un centenar de professionals en la matèria realitzen una radiografia de la situació actual del càncer pediàtric a Espanya.

La presidenta de la Societat Espanyola d'Hematologia i Oncologia Pediàtrica, la doctora Ana Fernández-Teijeiro, ha destacat que Espanya, amb un 77%, està per sota de la mitjana de la UE pel que fa a la supervivència de pacients pediàtrics amb càncer, situada al voltant del 83%, una situació d ' "estancament" que s'ha detectat en els últims tres anys.

"Tot i que havíem tingut una corba ascendent i satisfactòria, però, alguna cosa està passant en els últims anys que ens estem quedant i que els nostres resultats no siguin tot el desitjables que haurien de ser", ha afirmat Fernández-Teijeiro.

La raó de les xifres, ha explicat l'experta, "possiblement" està relacionada amb que si bé a Espanya hi ha més de 40 hospitals que poden atendre nens amb càncer, a través de les unitats d'oncologia pediàtriques, no tots ells tenen la mateixa experiència per tractar els tipus de malaltia especialment complexos.

En aquest sentit, ha aclarit que, segons els estàndards europeus, una unitat d'aquestes característiques està "prou capacitada" quan tracta almenys 30 nous casos a l'any, i a Espanya de tots els hospitals que les tenen, "pràcticament només onze compleixen aquests requisits ".

"Això ens obligaria a valorar altres formes de treballar en xarxa, tenint alguns centres que tinguin la suficient experiència per prendre les importants decisions diagnòstiques i terapèutiques però treballant estretament amb aquests centres perifèrics on poden acudir a controls i quimioteràpia", ha opinat Fernández-Teijeiro .

El president de l'Associació Espanyola de Pediatria, Serafín Màlaga, ha abundat en què els nens tenen "el mateix dret que els adults" a ser tractats per especialistes formats en oncologia pediàtrica i ha alertat del "dèficit" de recerca en càncer pediàtric.

En el mateix sentit s'ha pronunciat el cap de Servei d'Hematologia i Oncologia Pediàtrica de l'Hospital Universitari Nen Jesús, Luis Madero, qui, a més, ha subratllat un altre dels problemes i reptes del càncer infantil, que són els adolescents, ja que es queden "en terra de ningú" perquè aquesta població no té res a veure amb la infantil, ni amb l'adulta.

De fet, tant Madero com Fernández-Teijeiro han coincidit a destacar que no hi ha moltes dades del càncer en adolescents d'entre 14 i 18 anys perquè la majoria dels casos no s'inclou en el Registre Espanyol de Tumors Infantils (RETI-SEHOP), actualitzat cada any pels oncòlegs hematòlegs pediàtrics d'Espanya des de 1978.

En concret, si cada any es comptabilitzen entre 350 i 400 nous casos de càncer en adolescents, al registre no s'inclouen més de 70, perquè en molts casos són tractats per oncòlegs mèdics, que no tenen contacte amb el registre o desconeixen la seva existència , i no per pediàtrics.

Tot i la manca de dades, han assenyalat que l'experiència clínica confirma que els índexs de supervivència en els adolescents no són tan favorables com els nens més petits.

Els experts han indicat que del que es tracta és que en aquestes situacions, tant l'oncòleg mèdic com el pediàtric tractin a aquests pacients de forma coordinada i col·laborin entre ells perquè la supervivència sigui més satisfactòria.

Els tumors malignes més freqüents en l'edat pediàtrica són les leucèmies (30%), els tumors del sistema nerviós central (20%) i els limfomes (13%), mentre que en els pacients d'entre 14 i 18 anys l'ordre varia: els ossis (25%), els limfomes (20%) i els tumors del sistema nerviós central (15%).

EFE

01/07/2016

Diari de Girona