Esclavitud una plaga del segle XXI

Al món hi ha encara 45,8 milions d’esclaus, gent forçada a treballar sota coacció, violència o amenaces de mort i en condicions sovint inhumanes. La majoria són a l’Àsia, però gairebé cap país se n’escapa 

Clicar per fer més gran la imatge

Qui ha collit el cotó per a la teva samarreta? Potser no t’ho has preguntat mai, però pot haver sigut un esclau. Amb fites tan importants com l’acta d’abolició de l’esclavitud de l’Imperi Britànic el 1807 i la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), el dret internacional i les lleis estatals han eradicat aquesta plaga sobre el paper. Però en ple segle XXI encara hi ha 45,8 milions d’esclaus al món, segons el Global Slavery Index, un estudi de l’ONG australiana Walk Free Foundation.

L’Organització Internacional del Treball (OIT) xifra el treball forçat al món en 21 milions de persones, però la recerca d’aquesta ONG en 167 països ha revelat que la xifra és molt més alta. De fet, el seu primer índex, el 2014, va detectar ja 23,5 milions d’esclaus, però una metodologia més acurada ha elevat la xifra a 45,8 milions en l’informe d’aquest any.

Tot i que el 66,4% d’aquests esclaus són a l’Àsia, on l’Índia té encara el màxim nombre de treballadors forçats del món, amb diferència, la recerca va trobar esclavitud als 167 països que va analitzar. Cap se’n salva, tampoc el nostre.

Immigrants i indígenes són els grups més susceptibles de patir esclavatge. Les xarxes de tràfic de persones són fortes i cada cop més transnacionals. Als països rics, la majoria són casos d’explotació sexual. Però a les regions pobres, predomina el treball forçat i infantil als camps, les fàbriques, les mines i el servei domèstic. Els matrimonis forçats i els nens soldat també es consideren esclaus.

El treball forçat mou fins a 150.000 milions de dòlars anuals al món, segons l’OIT. La majoria són explotats per individus i empreses privades, mentre que una part petita -tot i que destacada, com són els casos de Corea del Nord i l’Uzbekistan- són esclaus per compte de l’estat.

AGRICULTURA

Els sectors econòmics amb més presència d’esclavisme són l’agricultura, el treball domèstic i la construcció i la manufactura, a més de la prostitució. Segons un informe del govern dels EUA, dels 136 productes globals que es produeixen amb mà d’obra esclava o treball infantil, la majoria són agrícoles, sobretot cotó, sucre, tabac, cafè, arròs i cacau. Però la ramaderia i la pesca també pateixen el treball forçat, sobretot al Sud-est Asiàtic.

TREBALL DOMÈSTIC

Dones i nenes migren internament i internacionalment per treballar en el servei domèstic. En molts països de l’Àsia, sobretot els benestants (com Hong Kong, el Japó, Malàisia, Singapur o Taiwan), aquestes immigrants són sotmeses a abusos i explotació que inclouen la inanició, l’abús sexual i el confinament al lloc de treball. Tot i estar molt present en aquesta regió, hi ha altres zones del món, com l’Amèrica Llatina, on el treball domèstic amaga situacions d’esclavatge.

MANUFACTURES

A les fàbriques d’arreu del món encara hi ha treballadors forçats sota coacció física o amenaces de mort -cap a ells o les famílies- o atrapats per un deute injust que mai acabaran de pagar i que els manté en una situació d’abús i explotació. Amb el seu treball forçat i sovint també amb explotació infantil es produeixen molts béns comercialitzats als països rics, sobretot roba, però també catifes, productes electrònics, focs artificials o maons.

EXPLOTACIÓ SEXUAL

El 80% de l’esclavatge modern als països europeus, i en altres regions riques, és només l’explotació sexual de dones i nenes transportades per xarxes de tràfic de persones amb les quals adquireixen un deute impagable que les obliga a prostituir-se. A Europa, a més, el Global Slavery Index alerta de la situació d’explotació sexual i de treball forçat que pateixen molts dels nens refugiats que han arribat sols i que consten com a desapareguts en els registres de la Interpol.

NENS COMBATENTS

Al Pròxim Orient i a l’Àfrica subsahariana, molts nens són obligats a unir-se a grups armats. Des de Boko Haram a Nigèria fins a l’Estat Islàmic en altres zones, passant per moltes altres milícies als conflictes centreafricans, l’Afganistan, l’Índia o el Pakistan, l’informe de la Walk Free Foundation té en compte aquests casos en el recompte d’esclaus, que moltes vegades inclou nens i nenes convertits per força en terroristes suïcides, en espies i informants o fins i tot en escuts humans.

MATRIMONIS FORÇATS

A diferència dels recomptes que fa l’Organització Internacional del Treball (OIT), el Global Slavery Index comptabilitza també com a situacions d’esclavatge les de les dones i nenes obligades a casar-se contra la seva voluntat. Sovint es tracta de casos de matrimoni infantil, una pràctica encara molt estesa no només a l’Àsia, el Pròxim Orient o l’Àfrica: el 2014, per exemple, la taxa de matrimoni infantil al Brasil va ser del 34%.

ELS TRES PAÏSOS AMB MÉS PROPORCIÓ D’ESCLAUS

• Corea del Nord: És el país amb més proporció d’esclaus del món i en aquest cas és una esclavitud exercida des del govern. Hi ha moltes evidències de l’existència de camps de treball per a presos polítics, però també hi ha dones obligades a casar-se o que són explotades sexualment a la Xina i altres estats veïns. 
• Uzbekistan: En aquest país del Caucas, el govern encara avui explota els seus ciutadans obligant-los a treballar forçosament en la collita anual de cotó. 
• Cambodja: El 9% dels pescadors a Cambodja són esclaus però la major part de l’esclavatge és a les fàbriques de roba. També hi ha tràfic sexual i matrimoni forçat, i nens forçats a pidolar o ballar davant dels turistes.

ELS TRES PAÏSOS AMB UN NOMBRE MÉS ALT D’ESCLAUS

• Índia: En aquest país de 1.300 milions d’habitants en ple creixement s’hi poden trobar tots els perfils d’esclau de l’informe, des d’explotació sexual i matrimonis forçats fins al reclutament forçat en els conflictes armats encara oberts al país. Des de nens obligats a demanar almoina fins a esclaves del servei domèstic, passant òbviament pel treball forçat i el treball infantil a les fàbriques, principalment tèxtils. 
•  Xina: Els moviments migratoris interns a la Xina donen lloc a tot tipus de tràfic de persones per a l’explotació laboral i sexual -interna i transnacional-, a matrimonis forçats (creixents pel desequilibri poblacional entre homes i dones) i a tràfic de nens per al treball, l’activitat criminal o la prostitució. També hi ha molt treball forçat de discapacitats. 
• Pakistan: Els esclaus al Pakistan ho són sobretot en l’agricultura, als camps de cotó, sucre i blat. Però també hi ha molts adults i nens esclaus en forns de maons, fàbriques de catifes i en la indústria del carbó. El matrimoni infantil també hi té força presència.

Sònia Sànchez (text)/Esther Utrilla (infografia)

25/06/2016

Ara.cat