Les úniques paraules del que el Papa va experimentar a Auschwitz les va deixar escrites en el llibre d'Honor del camp d'extermini. Ho va fer en castellà i signant com a Francesc:
"Senyor, tingues pietat del teu poble. Senyor, perdó per tanta crueltat"
El papa Francesc, completament sol, va travessar amb el seu ja habitual caminar cansat el cartell en ferro forjat amb la frase «Arbeit macht frei» (El treball us fa lliures) a l'entrada d'Auschwitz i va començar així el seu recorregut silenciós.
Mai el silenci va ser més eloqüent. Amb la seva decisió, al contrari dels seus predecessors, de no pronunciar cap discurs i els seus llargs moments de recolliment, es va respirar el drama d'aquella bogeria nazi que va portar a exterminar 1,1 milions de persones en els camps d'Auschwitz i Birkenau i 6 milions de jueus durant la II Guerra Mundial.
Sense dir una paraula, perquè parlessin les imatges, Francesc va recórrer en un cotxe elèctric els carrers entre barracons de maons del camp, on no més un petit grup de mitjans de comunicació i una delegació vaticana va poder seguir la visita Auschwitz.
La seva primera parada va ser davant del pati on es cridava els condemnats a mort i on el sacerdot polonès Maximilià Kolbe va oferir la seva vida a canvi de la d'un pare de família que
anava a ser assassinat.
Francesc es va asseure en un banc i va romandre amb els ulls tancats i en profund recolliment durant alguns minuts i, tot seguit, va besar i va acariciar un dels pals de fusta que servien per a les execucions.
Després el Papa, visiblement seriós i concentrat, es va traslladar al bloc 11, on es trobaven les cel·les subterrànies en les quals es tancaven els condemnats a mort i on va saludar onze supervivents. Dos petons a cadascun i només l'intercanvi d'algunes paraules.
Després de les salutacions, Francesc va encendre un llum d'oli en front del mur en el qual eren executades moltes de les persones que arribaven al camp durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945).
Posteriorment, va accedir a l'edifici de maó del bloc 11d'Auschwitz, que alberga la cel·la subterrània en la qual Kolbe va morir d'inanició. Francesc va romandre en aquest lloc sol, resant durant aproximadament deu minuts, enmig d'una lleu penombra, assegut en una
cadira, capcot i amb la porta enreixada oberta a les seves esquenes.
Després es va traslladar fins al camp de Birkenau, l'Auschwitz 2, construït a uns tres
quilòmetres de distància perquè Adolf Hitler portés a terme l'anomenada "Solució final" amb la qual pretenia exterminar tots els jueus.
Va arribar en el cotxe elèctric que viatjava paral·lel a les vies del tren amb el qual els de portats eren traslladats a aquest camp.
A l'esplanada de Birkenau, un miler de persones va poder assistir al moment en el qual Francesc va passar davant de les làpides de marbre amb les inscripcions en els 23 idiomes dels presoners mentre un rabí entonava el salm 130, el de Profundis.
Va saludar llavors els representants o familiars de 25 "Justs de les Nacions", el títol
concedit pel Yad Vashem, el museu de la Memòria de l'Holocaust de Jerusalem, als qui
van arriscar la vida per salvar la vida d'algun jueu.
Les úniques paraules del que Francesc va sentir en aquestes dues hores les va deixar escrites en el llibre d'Honor d'Auschwitz. Dues línies, escrites en castellà, amb la signatura
"Francesc" i la data d'ahir: "Senyor, tingues pietat del teu poble. Senyor, perdó per tanta
crueltat."
Cristina Cabrejas/EFE
30/07/2016
Diari de Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies