Turquia acusa al Papa d'adoptar "una mentalitat de croat"

Ankara s'irrita amb Francesc, que condemna el genocidi en la visita a Armènia 

Es podia esperar que el Govern turc s'irrités per la visita de Francesc a Armènia i pel seu previsible ús de la paraula tabú -genocidi- per qualificar les matances mas­sives perpetrades per l'exèrcit otomà entre la població armènia, fa un segle. Però la irada reacció d'Ankara va desbordar les previsions perquè va utilitzar un llenguatge molt ofensiu i provocador contra el Papa, a qui va acusar d'adoptar "una mentalitat de croat", comentari que va desencadenar la immediata i clara rèplica del portaveu vaticà.

La ira de Turquia -que encara no ha admès la seva responsabilitat i es nega a considerar genocidi el que va passar, malgrat les evi­dències històriques- es va canalitzar a través del vice-­primer ministre, Nurettin Canikli. El dirigent turc va titllar de "molt desafortuna­des" les paraules del Sant Pa­ re i va dir que a les accions del seu papat "és possible veure totes les reflexions i rastres de la mentalitat del croat". No és el primer cop que Jorge Maria Bergoglio fa servir el terme genocidi. Ho va fer ara fa un any i va pro­vocar la retirada de l'ambai­xador turc davant el Vaticà, que es va absentar de Roma durant deu mesos. Però aquesta vegada encara ha fet més mal a Ankara per dir-ho en terra armènia i davant els descendents de les víctimes.

El portaveu de la Santa Seu, el pare jesuïta Federico Lombardi, va contestar amb contundència, tot i que va guardar sempre la cortesia diplomàtica i amb la seva proverbial flegma. Lombardi va recordar que "el Papa no fa croades ni organitza guerres", i que el seu objectiu és sempre "posar les bases per a la pau i el diàleg entre els pobles". El portaveu va insistir que Francesc, en els tres dies d'estada a Armènia, no havia dit ni una sola paraula contra el poble turc.

Abans d'iniciar-se el viat­ge hi havia molta expectació sobre si Francesc utilitzaria o no la paraula genocidi per descriure unes accions que van causar un milió i mig de morts, o si optaria pel terme armeni, que es pot traduir com "el gran mal" però que no té potser la mateixa con­ notació que utilitzar la paraula tabú per als turcs. Ankara no pot suportar que els crims dels otomans es pu­guin equiparar a l'Holocaust jueu. Lombardi va perdre una mica la paciència i va instar la premsa a no obsessionar­ se en una qüestió semàntica que, segons ell, és "una tram­pa politico-sociològica". Al fi­nal, la polèmica no es va po­der evitar i va esclatar en to­ ta la seva virulència.

Ahir es va produir una cosa insòlita en un viatge pa­pal. Francesc no va presidir una missa dominical amb fidels, sinó que va celebrar l'eucaristia en privat. Va par­ticipar, en canvi, en una li­túrgia cristiana presidida per la màxima autoritat de l'Església apostòlica armè­nia, el catolicós Karekin II. Aquesta església és anterior a les esglésies ortodoxes i manté bones relacions amb Roma. El Vaticà dóna molta importància al fet que Armè­nia fos el primer país que va adop­tar el cristianisme com a re­ligió oficial, l'any 301.

En les seves últimes hores a Ar­mènia, Francesc va participar en un dinar ecumènic i va visitar l'impor­tant monestir de Khor Virap, a prop de la frontera amb Turquia. Hi va resar per la pau i va alliberar dos coloms blancs en direcció a l'oest, com a símbol del desig d'entesa amb els turcs i també perquè a prop d'allà hi ha la muntanya Ararat, de més de 5.000 metres d'altitud, on, segons l'Antic Testament, es va po­sar l'arca de Noè després del diluvi universal.

L'actual Armènia -hereva de la república soviètica del mateix nom, al Caucas sud- té 3,3 milions d'habitants. Però al món hi ha una diàspo­ra de més de 7 milions d'armenis, amb extenses comunitats a Moscou, la resta de Rússia, Califòrnia i Fran­ça. La seva dolorosa història ha re­ forçat la identitat col·lectiva. Enca­ra avui els armenis expliquen orgu­llosos un passat d'esplendor i recor­den que un segle abans de Crist sumaven tanta població com l'Índia de llavors.

Eusebio Val

27/06/2016

La Vanguardia