"Els nens han de passar els seus 6 primers anys sense tecnologia"

El psicoterapeuta Álvaro Bilbao adverteix que primer cal ensenyar al cervell "a pensar"

Avui dia és difícil mantenir allunyats als més petits de les tecnologies. Mòbils, tauletes ... els nens viuen envoltats de dispositius tecnològics d'última generació. La pregunta que es fan molts pares és quina és l'edat adequada perquè comencin a utilitzar-los. Álvaro Bilbao, un reconegut neuropsicòleg i psicoterapeuta que ha dedicat la seva vida a investigar les claus de la cura del cervell, advoca per endarrerir l'ús de les noves tecnologies perquè primer cal ensenyar al cervell "a pensar, a estar atent, a imaginar".

Com influeixen les noves tecnologies en el desenvolupament del cervell dels nens?

El primer que sempre dic és que les noves tecnologies són positives per a la societat i una cosa important. No obstant això, en el cervell en desenvolupament dels infants, i sobretot dels més petits, estan sortint investigacions que parlen que el seu efecte pot ser negatiu.

En quin sentit?

En primer lloc poden reduir la seva capacitat de tenir autocontrol. Les noves tecnologies, els videojocs sobretot o estar mirant coses a Internet contínuament, fan que el nen estigui constantment estimulat i té menys oportunitat d'exercir autocontrol, perquè tot el control el porta la màquina. Un altre efecte és que si els estímuls als quals està exposat són molt intensos, molt ràpids, com en els videojocs, el nen pot perdre l'interès per coses que són una mica més lentes o menys intenses, com la mestra, la pissarra, un llibre o jugar al carrer amb els amics; el nen s'acostuma a tenir estímuls molt ràpids i quan baixen de velocitat es comença a avorrir.

Fins a quina edat creu que els nens haurien d'estar allunyats de mòbils, tauletes o ordinadors?

Sense cap dubte, i d'acord amb la Societat Americana de Pediatria i la Clínica Mayo, fins als tres anys no haurien d'estar en contacte amb aquestes tecnologies en cap moment. Aquesta imatge que tenim d'un nen d'un any o dos que no sap parlar i que gairebé no camina però que comença a passar el dit per la tauleta hauríem esborrar-la de la nostra cultura perquè els pares que tenen en ment que és positiu i molt beneficiós estan molt equivocats; sabem que és precisament el contrari.

I a partir d'aquí?

Jo vaig una mica més enllà. Crec que és important que els nens passin els sis primers anys de la seva vida sense tecnologia perquè és una edat molt important en el desenvolupament de la imaginació, que si no es desenvolupa en aquests anys, després costa molt. Com més temps passen jugant al que anomenem el joc lliure -que no va de la mà d'una altra persona o d'un dispositiu o tecnologia-molt més desenvolupen la imaginació. L'avorriment és la mare de la imaginació i si el nen està constantment entretingut no té temps per avorrir-se ni per imaginar o crear els seus propis mons on jugar.

Però avui dia és possible mantenir els nens lluny de la tecnologia?

Sí. Jo dono xerrades en molts llocs i hi ha molts pares que des de fa temps ho tenen clar. A veure, és important equilibrar. Jo no dic que vagis de vacances amb el nen, facis una foto amb el mòbil i la nit no es la puguis ensenyar, això és ridícul, perquè és bo que vegin fotos, els ajuda a construir la seva memòria. De la mateixa manera que és normal que li posem al telèfon a l'àvia. Però sí hauríem de limitar tot el possible aquests temps que el nen està tombat al sofà passant el dit per davant de la pantalla. I s'aconsegueix amb una paraula màgica que és 'no'.

Això va en contra del que es ven actualment que els nens d'avui són nadius digitals ...

Aquesta frase en el fons és un mite perquè el món digital no és una llengua en si mateix. Quan el nen juga amb un dispositiu no està activant les zones del cervell que tenen a veure amb el llenguatge sinó amb el moviment de la mà i la visió. Sí que és positiu ensenyar programació, el tema de robòtica, perquè sí estem ensenyant als nens aquest llenguatge i estem ajudant-los a pensar en un altre idioma diferent. Però que estigui assegut jugant a un videojoc no vol dir que sigui nadiu digital; a una senyora de 70 anys li dones un iPad i en dos o tres dies és capaç d'enviar correus, whatsapps i buscar coses a Internet perquè és senzill i intuïtiu.

I que els nens demanin la tecnologia des de molt d'hora es deu al fet que és el que veuen a casa seva, en els seus pares?

Sí. Els nens tenen desenvolupades una sèrie de neurones que es diuen neurones mirall i el que fan és imitar tot el que veuen en els pares. Com més temps passen els pares davant de l'iPad és més fàcil que el nen intenti jugar amb aquesta tecnologia. També ho demanen molt perquè els seus amics ho tenen i perquè és un estímul molt interessant per a ells. És com la Coca Cola: si se les dónes a un nen de tres anys et demanarà l'endemà i l'altre, perquè té molt de sucre, cafeïna, que l'estimula i li encanta; però que li encanti no vol dir que li haguem de donar tots els dies perquè és molt perjudicial per a ell.

Però hi ha algun avantatge en l'ús de les noves tecnologies en nens petits?

No. hi ha estudis que diuen que pot augmentar la velocitat de processament, fer que tingui una atenció més ràpida, però són pocs, i n'hi ha tants que van en direcció contrària d'aquests ... A més, que tinguin una atenció més ràpida no és necessàriament bo: per a ser pilots de combat això pot ser beneficiós, però avui en dia el que demanen als executius, a la gent gran, és tenir una atenció més calmada, que et permeti estar concentrat més temps. I tenir una atenció més ràpida també implica que el nen no sigui capaç d'esperar el temps suficient perquè apareguin els estímuls que interessen.

Tot i això està de moda introduir aviat la tecnologia a les escoles amb ordinadors, pissarres digitals. És encertat?

És diferent fer servir les noves tecnologies com a suport educatiu a què el nen estigui a casa assegut al sofà. Jo defenso que el nen no ha de passar la tarda al sofà usant l'iPad, que és millor que estigui avorrit, pintant, fent coses que surtin del seu cap, i no de l'ordinador. Tot i així, hi ha estudis que diuen que un nen aprendrà matemàtiques molt abans jugant amb cigrons, que utilitzant programes d'ordinador que estan dissenyats perquè aprengui.

Per què?

Perquè el cervell uneix molt la part física i la part cognitiva. És a dir, que usa les dues parts i la del raonament està estretament lligada a la part de la mobilitat de la mà. Llavors, si el nen no ha de fer un moviment de comptar, de tocar, físicament, és més difícil que aprengui totes aquestes coses. Jo sóc partidari d'una metodologia basada en el contacte físic amb objectes, sobretot els primers anys, com Montessori, a una altra amb el millor dispositiu programat per estudiar matemàtiques. Després, més endavant, és meravellós que estiguin a classe i que puguin estudiar per projectes, fer un treball sobre el descobriment d'Amèrica i siguin capaços de mirar a Internet.

Precisament fa unes setmanes una notícia explicava que la majoria dels fills d'empleats de grans empreses tecnològiques de Silicon Valley estudien en col·legis sense ordinadors ni dispositius electrònics.

Aquests directius porten els seus nens a un col·legi tipus Waldorf, on no hi ha dispositius electrònics i aprenen tot de forma més tradicional. És que amb el fet, per exemple, d'una cosa tan senzilla com estar assegut a la taula i no aixecar-te fins que no acabes de menjar s'està cultivant la tolerància a la frustració, l'autocontrol, que és una de les capacitats cerebrals que més influeix en determinada nota de Selectivitat que traurà el nen 15 anys més tard. O sigui que fixa't si aquestes coses tradicionals són importants. Ara les estem tornant a posar en valor, però durant molt de temps s'ha pensat que anar més de pressa, que el nen aprengui a parlar set idiomes amb cinc anys, és més beneficiós. Ara sabem que s'han de respectar una sèrie de passos.

I no és desaprofitar el potencial de la tecnologia el introduir-la més tard?

Des del meu punt de vista no, perquè primer hem d'ensenyar al cervell a pensar, a estar atent, a imaginar, i després ja li podem ensenyar a dominar les eines que té a la seva disposició. Si introduïm les tecnologies massa aviat, el nen aconseguirà connectar amb elles d'una forma molt ràpida però es desconnectarà d'altres coses més importants per al seu desenvolupament.

Què claus donaria als pares per ajudar a desenvolupar el potencial cerebral dels seus fills?

Anar a poc a poc, ajudar al cervell a madurar al seu propi ritme i saber que el seu fill donarà els fruits en el moment que els hagi de donar.

I una cosa molt important que han de fer quan estiguin amb els nens, independentment que els deixin la tauleta als tres, quatre o cinc anys, és ensenyar-los a tenir autocontrol, temps limitats, perquè quan diguin 'fins aquí', el nen sigui capaç de deixar-la anar sense cridar ni enfadar-se. En això els dispositius electrònics poden ajudar. De fet hi ha autors que diuen que és millor que el nen comenci a utilitzar als tres anys amb regles molt clares, entrenant l'autocontrol, al fet que comenci amb vuit o deu anys i començar a entrenar aquí.

Però aquest fixar temps es complica si els pares utilitzen les tecnologies perquè els nens estiguin entretinguts mentre ells s'ocupen d'altres coses...

Efectivament. Els dispositius no només són un reforç per als nens, sinó un reforç enorme per als pares, perquè els nens demanen en molts moments atenció, afecte, que els hi parlem ... Com quan fem un viatge llarg en cotxe, posen la televisió enrere i així el nen va tranquil i el pare, relaxat. És important també que el nen experimenti la frustració, aprengui a dominar-la, a avorrir-se i a esperar que passi aquest moment.

Els pares s'ajuden d'aquests mecanismes...

És un reforç per als pares i això és una de les coses que ha fet que la tecnologia sigui tan popular i estigui tan estès que els nens estiguin tot el dia endollats. Molts pares s'enganyen perquè diuen: 'No, jo deixo al meu fill mitja hora', i en realitat estan connectats no només a la tauleta, telèfon mòbil o videojocs, sinó a la televisió també dues o tres hores al dia. I sabem que això està relacionat amb més probabilitats de tenir dèficit d'atenció, obesitat infantil, depressió infantil, problemes de conducta, i amb més prevalença de fracàs escolar.

Neus García Gàlvez

Diari de Girona