Les condicions laborals del col·lectiu han empitjorat
La meitat dels treballadors no tenen contracte
Dones immigrades en una mercat de Salt. Foto d'arxiu: LLUÍS SERRAT |
Les situacions de pobresa i vulnerabilitat entre les persones d'origen immigrant que van arribar a les comarques gironines durant els anys de bonança s'han cronificat arran de la crisi. Aquest fet es posa de manifest a partir de les dades presentades ahir per responsables de Creu Roja a Girona i que corresponen al 9è estudi de l'Observatori, que està centrat, en aquesta ocasió, en “les persones immigrades en situació vulnerable”. L'estudi s'ha fet a partir de 191 enquestes telefòniques a usuaris del programa de lluita contra la pobresa de Creu Roja el 2015, que n'atén uns 2.500. Segons aquest estudi, set de cada deu persones immigrades han vist empitjorar les seves condicions laborals en els últims cinc anys. La fotografia d'aquest col·lectiu és que un 54% no tenen un lloc de treball i, entre les persones que treballen, un 68% tenen uns ingressos inferiors a 600 euros mensuals (un 10% per sota del salari mínim interprofessional). Cal destacar que, d'entre el 30% dels immigrats que tenen un lloc del treball, la meitat no tenen contracte. Aquest percentatge de treballadors immigrats sense contracte és el més alt de Catalunya. A més, hi ha un 21,5% que no tenen cap mena d'ingrés estable.
A més de la precarietat laboral, només un 45,5% dels immigrats reben algun tipus de prestació. I sobre aquesta qüestió la directora de l'Observatori, Pilar Millán, va fer notar que, contràriament a la creença popular, un 69% de la població autòctona rep alguna prestació envers el 50% de la població immigrada. L'estudi també fa notar els problemes del col·lectiu per fer front a les despeses, de manera que més del 50% de les persones immigrades que s'adrecen a Creu Roja tenen alguna mensualitat pendent de pagament. Les dificultats econòmiques també afecten la cobertura de les necessitats bàsiques, com ara l'alimentació, i un 56,5% dels enquestats depenen d'ajudes. En aquest sentit, ressalta que un 28% dels nens han de dinar a casa perquè els pares no poden pagar-los el menjador i un 67% tenen problemes per garantir-los una alimentació adequada durant les vacances escolars.
Repercussió en la salut
Les representants de Creu Roja van indicar que la situació de vulnerabilitat en què està el col·lectiu ha afectat la seva salut física o emocional en prop del 68% dels casos. Amb tot, Millán va posar en relleu la fortalesa mental del col·lectiu per fer front a algunes situacions que resultarien força més insuportables per a la majoria d'autòctons. La responsable d'immigració i persones refugiades de Creu Roja a Girona, Anna Serra, va denunciar les traves administratives amb què el col·lectiu immigrat topa i que els impedeixen de tenir un ple accés als drets socials.
Núria Astorch
04/03/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies