Dret a saber d’on venim

Cada cop és més freqüent que els fills adoptius o nascuts per reproducció assistida vulguin conèixer els seus orígens. Un dret que el codi civil català només recull en el cas de les persones adoptades, cosa que desperta profunds debats ètics i legals

La diversitat familiar és un fet real dels nostres dies. Famílies amb pare i mare, dos pares o dues mares, famílies monoparentals o reagrupades han trobat el seu lloc a la societat, i no només això, sinó que també l’enriqueixen. Algunes han trobat en l’adopció, la donació de gàmetes -reproducció assistida- o la gestació subrogada la fórmula per esdevenir pares i mares de família.

L’equilibri entre el dret a la informació i a la intimitat

Malgrat el llarg període que comporta i l’interminable periple de gestions que les envolta, hi ha pares i mares que encara confien i esperen que el seu procés d’adopció arribi a bon port. No obstant, al nostre país el nombre d’adopcions ha disminuït fins a un 61% en els últims cinc anys (segons dades del ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat del desembre del 2014), un balanç que es contraposa amb el nombre de famílies cada vegada més gran que confien en la maternitat subrogada, a través de la qual van arribar al nostre país més de 1.000 nadons l’any 2014, segons dades de l’ONG Familias de Colores.

Aquestes xifres, en qualsevol cas, posen sobre la taula una qüestió cabdal: quin dret tenen els infants a conèixer quins són els seus orígens biològics. Es tracta d’un tema que, d’entrada, pot provocar el neguit o la inquietud de les famílies adoptives o receptores, tot i que, ben gestionat, pot ajudar les criatures a conformar la seva pròpia identitat.

La genealogista familiar Mireia Nieto fa un èmfasi especial en aquest aspecte: “Els infants que tinguin uns orígens fora de la procreació amb coit, pares heterosexuals i filiació natural i legítima -aspectes que la societat cataloga encara com a “normals”- necessiten que el seu entorn proper pugui parlar amb naturalitat de la seva genealogia. No han de pensar que han d’amagar la informació per no fer mal a la criatura o perquè sigui acceptada”. Segons Nieto, les persones adoptades i les nascudes gràcies a donació de gàmetes “tenen els mateixos drets morals que la resta de població a conèixer els seus orígens”.

Criteris diferents

Quan el 1988 es va aprovar a Espanya la primera llei sobre tècniques de reproducció assistida (TRA), el legislador va optar per l’anonimat del donant de gàmetes, assumint la filosofia de la donació d’òrgans, que també és anònima. “Sobta que aquest fos el referent i que, en canvi, el legislador espanyol, que va ser un dels primers a Europa a aprovar una llei sobre TRA, obviés la llei sueca del 1984, la primera que va optar per suprimir l’anonimat del donant”, subratlla Esther Farnós, professora de dret civil a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Uns precedents que no canvien l’opinió de Farnós, que creu que, en qualsevol dels casos, “la persona nascuda hauria de poder saber la manera com va arribar al món i, si ho desitja, conèixer la identitat de la dona que la va gestar”.

Els experts apunten que és cert que en l’adopció pot existir una història prèvia que pot justificar un desig més gran de conèixer els orígens per part de les persona adoptades que no en el cas de les concebudes mitjançant gàmetes o embrions donats. Però quan qualsevol d’aquestes persones demana “conèixer la identitat dels pares biològics, del donant o de la dona que els va gestar, al davant hi tenim un ésser humà que vol conèixer un component de la seva identitat”, apunta Farnós. “Qui és l’Estat per impedir-li accedir a aquestes dades que, a més, consten en algun registre públic o privat?”, es pregunta la professora de la UPF. “Cal plantejar-se si podem fer distinció entre els dos àmbits o bé aquest mateix dret hauria de ser reconegut per a aquells que han nascut amb donants de gàmetes o per gestació subrogada”, apunta Núria Terribas, jurista i directora de la Fundació Víctor Grífols i Lucas. “Uns i altres tenen uns orígens biològics propis, que probablement no se’ls han explicat i menys encara se’ls ha donat accés a conèixer-los, i saber-los pot ser part fonamental en la constitució de la seva pròpia identitat i salut, a tots els efectes”, afegeix Terribas.

Informació genètica

Precisament la salut va ser un dels motius esgrimits a favor del dret a conèixer els orígens biològics dels fills concebuts per donació de gàmetes i/o maternitat subrogada durant el seminari El dret a conèixer els orígens: reptes ètics i legals que la Fundació Victor Grífols i Lucas i el Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona van celebrar durant el mes de novembre. Allà, alguns dels participants van ressaltar la necessitat que aquesta informació estigués enregistrada en algun lloc per resoldre enigmes a l’entorn de determinats càncers i malalties degeneratives de base genètica.

“Si un dels elements fonamentals de conèixer aquests orígens és disposar de la informació genètica per prevenir, si s’escau, o actuar davant possibles malalties hereditàries, caldria tenir un cens acurat dels donants de gàmetes a tot el territori, però també dels cedents en adopció, cosa molt més complexa quan traspassem fronteres”, subratlla Terribas. I lamenta: “Tot i tenir regulada la reproducció assistida des del 1988, el nostre país no disposa encara de cap cens que reculli aquestes dades”.

On hi ha el límit entre el dret al coneixement dels fills i el dret a la intimitat tant dels pares biològics com dels adoptius? Quin dels dos drets hauria de tenir més pes a l’hora de resoldre el conflicte? “Probablement, ni pares que cedeixen en adopció ni donants de gàmetes s’han plantejat que un dia algú els pugui venir a picar a la porta dient que és el seu fill o filla genètic i/o biològic”, apunta Núria Terribas, tot i que, en el cas de les adopcions, el fet de voler aportar transparència al procés ha provocat que cada cop més famílies facin el seu propi viatge de retorn, on les criatures viatgen acompanyades de la seva nova família al país d’origen per conèixer d’on provenen.

Aquest viatge és el que van fer, precisament, la Mercè Marzo i el seu fill Bernat, de 13 anys. Mare i fill, vuit anys després de culminar el seu procés d’adopció, van tornar aquest estiu a Etiòpia perquè l’adolescent conegués de primera mà els seus orígens i la seva família biològica.

Una cosa natural

La Mercè mai s’havia plantejat com abordaria el tema de l’origen biològic del seu fill, però tot va sorgir de manera natural. “Sabíem, perquè així constava als papers, que la seva mare biològica era molt jove, el seu nom, i poca cosa més”, explica. Des del primer moment, la Mercè va oferir al seu fill la possibilitat de tornar a Etiòpia a retrobar la família biològica, “sense insistir-hi tampoc massa en cap moment”.

La qüestió és que el maig passat, la Mercè i el Bernat van coincidir al restaurant etíop Addis Abeba amb una de les famílies amb què ella havia compartit el procés d’adopció, els quals havien fet el seu viatge de retorn feia relativament poc. “La filla parlava entusiasmada i obertament dels seus germans d’Etiòpia, i la mare també estava molt contenta de l’experiència”, recorda la Mercè. En aquell moment, el Bernat ho va tenir clar i va demanar-li d’anar a Etiòpia a retrobar la seva mare biològica. “El meu fill estava a punt de fer 13 anys i jo veia important poder fer aquest pas abans d’una possible adolescència plena de preguntes i de dubtes”, recorda.

La Mercè va voler fer conscient el noi que, “tot i fer el possible per tenir notícies de la seva mare biològica, no seria una tasca gens fàcil”. Per sort, però, a l’agost la Mercè i el seu fill van arribar a Etiòpia i van poder trobar la mare biològica. “La satisfacció de la mare en aquell moment va ser immensa. També la dels seus quatre fills, tres dels quals eren més petits que el Bernat”, recorda la Mercè.

El principal motiu per cedir en adopció el noi, 13 anys enrere, va ser la falta de recursos per atendre les seves necessitats bàsiques i l’educació, així com voler assegurar-li un futur millor. El viatge de la Mercè i el Bernat també va suposar una oportunitat per a la família biològica del nen. A més de dur les maletes plenes de roba i joguines per als germans més petits, els dos més grans -de 9 i 10 anys- van ser escolaritzats. “El viatge em va fer conscient que el Bernat devia haver estat molt ben cuidat de petit amb una mare senzilla i poc cultivada, però amorosa, alegre i feliç”, conclou la Mercè.

Donants anònims?

Els estudis que s’han fet en països que han suprimit l’anonimat en la donació de gàmetes, com Suècia, Holanda i el Regne Unit, apunten que, poc temps després de la reforma, el nombre de donants va disminuir, tot i que, amb el temps, les dades s’han estabilitzat. “Al Regne Unit, per exemple, un estudi que es va fer l’any passat, deu anys després de l’entrada en vigor de la reforma, va mostrar que, en aquest període, no només ha augmentat el nombre de donants, sinó que el perfil ha canviat, ja que la majoria són persones més joves”, diu la professora de dret civil de la UPF, Esther Farnós. En canvi, en països com Espanya o França, que mantenen l’anonimat dels donants, la meitat de les pacients que se sotmeten a tècniques de reproducció assistida són estrangeres.

Esther Escolán

09/01/2016

Ara.cat