Ahir va ser el dia Internacional de la discapacitat, com a record, compartim aquest vídeo d'una escola d'educació especial de Tailàndia on canten amb una ambició sense límits.
Quant era tan sols una nena petita.
Li vaig preguntar a la meva mare: Què faré jo?
Seré bonica? Que seré rica?
Això és el que em va contestar:
Que serà, serà?
El que hagi de ser, serà.
El futur no és nostre, es veu
Què serà, serà?
El que hagi de ser, serà.
Quan era jove, em vaig enamorar.
Li vaig preguntar al meu xicot, que ens espera més enllà.
Hi ha l'arc de sant martí, dia rera dia?
Això és el que el meu estimat em va contestar
Que serà, serà?
El que hagi de ser, serà.
El futur no és nostre, es veu
Que serà, serà?
El que hagi de ser, serà.
Ara tinc els meus fills.
I li pregunten a sa mare: Què faré jo?
Seré bonica? Que seré rica?
Jo els dic amb tendresa...
Que serà, serà?
El que hagi de ser, serà.
El futur no és nostre, es veu
Què serà, serà?
El que hagi de ser, serà.
Autors de la cançó: Jay Livingston i Ray Evans.
El realitzador d'aquest anunci és Hanonchai Sornsrivichai, de Phenomena Film Production, i el director creatiu, Korn Tepintarapiraksa. El clip ha rebut un guardó per part dels premis D&Ad de creativitat publicitària.
03/12/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies