Compromís sacerdotal

Un documental recupera el paper de l’Església catalana de base en la lluita antifranquista i a favor de les llibertats

Els dos episodis amb més repercussió a l’exterior van ser la Caputxinada i la tancada de Montserrat

L’església de Sant Medir de Barcelona, el convent dels Caputxins de Sarrià o la parròquia de Sant Joan Baptista al barri del Fondo de Santa Coloma de Gramanet són alguns dels escenaris emblemàtics de la lluita contra el franquisme. Una història en la qual el protagonisme el tenen joves sacerdots i religiosos. Una història massa oblidada, que ara reivindica el documental Santuaris de l’anti franquisme, de la Fundació Periodisme Plural, dirigit per la periodista Llúcia Oliva i realitzat per Miguel Mellado (s’estrena avui, a les set del vespre als Cinemes Girona de Barcelona).

Els sacerdots catalans surten de la catedral per iniciar una manifestació de protesta el 1966 // Thomas Höpker

Llúcia Oliva tenia la intenció de fer un documental sobre la teologia de l’alliberament a l’Amèrica Central, però quan fa dos anys ho va plantejar al teòleg Ignacio González Faus, ell li va fer veure que no feia falta anar tan lluny per descobrir una nova lectura de l’evangeli més propera a la gent. Als anys seixanta i setanta una part de l’Església catalana va entendre que els privilegis que li donava el concordat els havia de posar al servei dels treballadors, dels sindicats, de la llibertat d’expressió que reclamaven des de la Nova Cançó fins als grups de teatre, dels que treballaven en la clandestinitat. Així ho explica al documental mossèn Josep Bigordà, exrector de Sant Medir, al barri de la Bordeta. Allà, a la seva església, amb el suport de mossèn Vidal Aunós, es va celebrar l’assemblea fundacional de CC.OO., el 20 de novembre del 1964. Una altra església, la de Sant Agustí, al Raval, de la qual s’ocupava Mn. Josep M. Juncà, va allotjar la fundació de l’Assemblea de Catalunya el 7 de novembre del 1971, sense que se n’assabentés la policia. No sempre hi va haver la mateixa sort i dos anys després una reunió a l’església de Maria Mitjancera va acabar amb 113 detinguts. I va passar el mateix el 1974 al col·legi de les Escolàpies de Sabadell. La religiosa Maria de la Pau Trayner explica com malgrat la seva oposició la policia va desafiar les regles del concordat i va entrar al convent per detenir 67 persones, “tot i que vam poder amagar els més compromesos darrere l’altar”.

Els dos episodis amb més repercussió a l’exterior van ser la Caputxinada, nom amb què es coneix l’assemblea per a la creació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (Sdeub) celebrada al convent dels Caputxins el 1966, i la tancada d’intel·lectuals al monestir de Montserrat el 1970 en protesta pel judici de Burgos. Altres actuacions analitzades al documental són les dels sacerdots Jaume Sayrach i Lluís Hernández a les parròquies obreres de Sant Joan Baptista i del barri de les Oliveres, a Santa Coloma de Gramenet, respectivament; i la d’Eduard Fornés (que més tard va deixar el sacerdoci) al barri de Ca n’Oriac de Sabadell. A la seva església, el 1967 Fornés va albergar-hi els manifestants d’un Primer de Maig que fugien de la policia. Va ser detingut, juntament amb el també sacerdot Josep M. Garrido i el jesuïta Andreu Vidal, i empresonats a Burgos. També van acabar a la presó quatre monges (ho explica una d’elles, Montserrat Solà), Mn. Joan Soler, del Poble Nou, i el periodista Huertas Clavería, per haver acollit en un pis de Barcelona uns refugiats bascos, uns dels quals va resultar ser l’etarra Wilson.

Un altre testimoni sorprenent és el de la monja benedictina Catalina Terrats, que explica com des del monestir de Sant Pere de les Puel·les es va acollir la capella ardent de l’abat Aureli M. Escarré o com des de la seva modesta copisteria sortien centenars de papers clandestins.

Un compromís social i polític que, com remarquen els autors del documental, no ha tingut mai “el reconeixement de la jerarquia catòlica”.

Una manifestació de sotanes

Les detencions i tortures d'estudiants després de la Caputxinada va provocar una manifestació d'un centenar de sacerdots des de la catedral de Barcelona fins a la comissaria de Via Laietana. Uns 60 policies van respondre-hi amb cops de porra. Els sacerdots Antoni Tutusaus, Josep Dalmau i Ricard Pedrals i el caputxí Jordi Llimona van ser detinguts i condemnats a un any de presó, i després indultats. El periodista Ignacio Agustí els van anomenar "bonzos incordiantes". The New York Times va portar el tema a portada i Stern va desplaçar-hi un fotògraf que ha aportat quatre dels EUA a Barcelona va enviar un telegrama i un informe al Departament d'Estat. Ara es revelen.

Josep Playà Maset

15/12/2015

La Vanguardia