Un pare pot manipular un fill perquè odiï l’altre progenitor?

Juristes i psicòlegs no es posen d’acord sobre si s’ha de reconèixer la síndrome d’alienació parental

Salvador Nos i el seu fill Marcel aquest estiu a la piscina de la urbanització on viuen. La seva relació és molt estreta. / CRISTINA CALDERER

“La síndrome d’alienació parental [SAP] és un desordre que es produeix en el context de conflictes de custòdia entre els pares. La seva manifestació primària és la campanya de denigració d’un fill contra un dels pares, una campanya que no té cap justificació o és exagerada cap al pare objectiu”. Aquesta és la definició que va elaborar el psiquiatre nord-americà Richard Gardner el 1985 per explicar aquest fet comú en alguns divorcis conflictius, tot i que hi ha molta controvèrsia entre juristes i psicòlegs sobre si s’ha de reconèixer com una síndrome clínica. La descripció de Gardner continua així: “[La SAP] És el resultat d’una combinació de programació -rentat de cervell- i adoctrinament d’un dels pares i de les pròpies contribucions dels fills en la creació d’un malvat”.

El cas Marcel Nos

Retiren la pàtria potestat al pare per manipular el fill

Marcel Nos és un noi de 13 anys sobre el qual hi ha el dubte de si pateix aquesta síndrome. Els seus pares es van divorciar el 2007 amb una alta conflictivitat. El jutge va donar la custòdia a la mare, però amb un règim de visites al pare, que incomplia molt sovint perquè es quedava el Marcel més temps del que deia la sentència. Després d’anys de litigis, el 22 de juliol del 2014 una jutge de l’Audiència Provincial de Barcelona va denegar al pare, Salvador Nos, la petició de modificació de mesures de la custòdia, vigents des del 2008. 

L’ARA ha tingut accés a la sentència de la jutge Maria Dolors Viñas, que és molt dura amb el comportament del pare del Marcel: “En aquests moments el fill menor ha desenvolupat un rebuig absolut cap a la figura materna i ha manifestat la voluntat de viure amb el pare. [...] S’aprecien clarament els efectes d’una manipulació paterna”. També afegeix que el pare té una conducta “antieducativa” i que té “limitacions en les habilitats parentals”. La jutge també cita l’informe del pèrit, que conclou: “És necessari neutralitzar el pare. El menor rebutja la mare per la influència del pare i hi ha una distorsió de la realitat perquè la informació que el pare transmet al fill no és rigorosa”. Amb aquesta sentència tan clara, la jutge no només va rebutjar la petició de modificació de la custòdia del Marcel i va mantenir-la exclusiva per a la mare, sinó que va prendre també la pàtria potestat al pare. Aquesta és la decisió més extrema i última en casos de SAP.

Arguments en contra

La SAP és un concepte desprestigiat i massa simplista

“La SAP no està reconeguda com a entitat clínica, igual que no existeix la síndrome de la classe turista. Que una dona sigui capaç d’aconseguir aquest rentat de cervell mentre el nen continua anant a l’escola i va veient el pare en les hores que li toca, és tècnicament quasi impossible”. Miguel Lorente Acosta, professor de medicina legal de la Universitat de Granada, en nega l’existència mèdica, i recorda que al principi la SAP s’anomenava la síndrome de la mare maliciosa, que tenia unes connotacions clares i que, per això, li van canviar el nom per un de més “neutral”. En general, aquesta manipulació dels fills, a diferència del cas de Marcel Nos, és més habitual que la facin les mares cap als pares. Per aquest motiu el professor Lorente afirma: “La SAP és tota una construcció fruit de la cultura masclista perquè es juga amb els estereotips que les dones són dolentes i perverses”.

També nega l’existència de la síndrome d’alienació parental la doctora Connie Capdevila Brophy, psicòloga clínica i mediadora familiar: “La SAP ve de fa anys als Estats Units, però s’ha desprestigiat molt el concepte i allà ja hi ha molts jutjats que ho han descartat com a única explicació”. La doctora Capdevila recorda que va haver-hi una campanya per incloure la SAP a la llista de trastorns patològics dels manuals reconeguts internacionalment: el CIE-10 de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el DSM-5 de l’Associació Americana de Psiquiatria, però totes dues ho van rebutjar. “Es volia fer servir una terminologia mèdica per explicar un comportament familiar o social”, explica la doctora.

Arguments a favor

Judicialment és un concepte acceptat i que s’utilitza

No tots els professionals mèdics descarten l’existència de la síndrome d’alienació parental. “Si es reconegués mèdicament seria molt més fàcil a nivell judicial i ens evitaria haver de parlar de maltractaments. Si s’acceptés l’existència de la SAP, començaríem a veure el menor com una víctima i no com qui provoca el rebuig”, admet Elvira Floriach, psicòloga clínica especialista en família i pèrita judicial. De fet, és en l’àmbit dels juristes on més clar ho tenen, com explica Eduard Baviera, advocat matrimonialista: “Hi ha mil sentències que parlen de la SAP. Els metges potser no ho veuen com una malaltia, però judicialment està plenament acceptat. Tothom està d’acord que hi ha pares que posen els fills en contra de l’altre pare. En podem dir com vulguin”. La professora de dret civil de la Universitat de Granada María del Carmen García Garnica posava de manifest aquesta disfunció en un article en una revista especialitzada: “Malgrat els dubtes i la polèmica que ha acompanyat la SAP, i l’existència d’algun pronunciament radicalment contrari, la nostra jurisprudència ha anat reconeixent la situació descrita per aquesta síndrome, encara que molt sovint fugint de l’ús de la controvertida denominació per qualificar els fets”. Aquest és el cas de la sentència sobre la custòdia de Marcel Nos. 

El magistrat Pascual Ortuño, de la sala dotzena de l’Audiència Provincial de Barcelona, especialitzada en matèria de dret de família, explica que els jutges es troben en una situació incòmoda: “Com a jutges no podem donar la raó als uns o als altres [dels que estan a favor i en contra de reconèixer la SAP], però la manipulació dels fills sí que existeix”.

Albert Solé

12/10/2015

Ara.cat