Conviccions abans que caritat

Les hereves de la mare Teresa de Calcuta tanquen els seus orfenats a l’Índia perquè rebutgen que les solteres puguin adoptar “Els nens necessiten un pare i una mare”, al·leguen les Missioneres de la Caritat

Atenció. L’orde de les Missioneres de la Caritat assegura que ara es concentraran a ajudar els nens amb necessitats especials. ANDREW BIRAJ / REUTERS

Les Missioneres de la Caritat estan tancant els seus orfenats, diuen, per motius de consciència. L’orde fundada per la mare Teresa de Calcuta ja ha suspès les adopcions que duia a terme en una quinzena de centres a l’Índia. El motiu és la seva disconformitat amb la informatització i centralització de les sol·licituds d’adopció, que treu als orfenats la potestat d’escollir els pares, per donar-la al Govern central. El tancament en banda de les germanes es deu al fet que amb el nou sistema en línia –que pretén quintuplicar l’irrisori nombre d’adopcions legals– els orfes sota la seva protecció podrien ser adoptats “per dones solteres”.

Pel que sembla, la negativa de les missioneres a donar un menor en adopció a una dona que reunia totes les condicions legals hauria portat Nova Delhi a recordar a l’organització catòlica la seva obligació de cenyir-se a les lleis índies. La resposta de les Missioneres de la Caritat ha estat contundent: les adopcions estan paralitzades des de l’agost passat i el tancament de tretze orfenats seus ja ha estat comunicat.

La cap de govern de Bengala Occidental, Mamata Banerjee, ha defensat des de Calcuta el dret de les Missioneres de la Caritat a actuar d’acord amb les seves conviccions. Tot i això, la ministra de la Dona i de Desenvolupament Infantil, Maneka Gandhi, ha lamentat l’entossudiment de les religioses. “Són bona gent, amb una obra valuosa, i estem intentant convèncer-les. Però si no volen formar part d’un pla nacional uniforme i laic els suspendrem la llicència d’adopcions”. La ministra ha reconegut després que les germanes ja han escrit per demanar donar de baixa diversos orfenats, fins ara reconeguts per l’Autoritat Central de Recursos d’Adopció (CARA, en anglès). “Creiem que els nens necessiten un pare i una mare i les nostres regles només ens permeten donar nens en adopció a parelles casades”, conclou la germana Amala, des de l’orfenat a Delhi de les missioneres.

Diversos mitjans recullen erròniament que les monges reaccionen a un canvi legal de caràcter progressista. En realitat, res no ha canviat en la legislació índia, que fa anys que preveu la possibilitat que una dona adopti sense estar casada.

La defensa del laïcisme per part del Govern de Narendra Modi té la seva ironia, ja que gairebé tots els seus ministres tenen a les espatlles dècades d’activisme religiós hindú. Si bé és cert que l’animalista Maneka Gandhi –sikh, a més de cunyada i rival de Sonia Gandhi– n’és una excepció, també per la forma com l’any passat va posar ferms els alts funcionaris de CARA per la mateixa raó, segons va recollir la premsa: “Estic al·lucinada amb vosaltres, amb la vostra ganduleria i les vostres mentides. Cada any resoleu menys adopcions. Vuit-centes quan hi ha més de cinquanta mil orfes! És una vergonya i heu arruïnat milers de vides pel camí”.

Les agències privades d’adopció van sumar oficialment tres mil adopcions més el 2014. Una xifra igualment ridícula en un país en què es calcula que hi ha entre deu i vint milions de menors abandonats. Fa anys que organitzacions de suport a la infantesa demanen un registre central que augmenti la transparència i agilitzi els contactes en les adopcions per dificultar l’extorsió i la criminalitat. En teoria, l’adopció d’un nen no pot costar més de 625 euros a l’Índia. Tot i això, moltes agències al·leguen escassetat de nens i acaben donant preferència a matrimonis estrangers disposats a greixar l’engranatge amb bastants milers d’euros, sabent que estan sent extorsionats, a fi de saltar-se la cua i no pocs destorbs. Per aquest i altres motius, el registre en línia per a potencials pares adoptius ja és obligatori i aspira a reduir la cursa d’obstacles a una mitjana de quatre mesos. Així mateix, pretén oferir als aspirants a pares un ventall de sis nens preseleccionats segons el seu perfil. Una cosa que tampoc no està ben vista per les Missioneres de la Caritat. L’orde, encapçalada per l’alemanya Mary Prema Pierick, assegura que ara es concentraran en els nens amb necessitats especials.

Jordi Joan Baños

22/10/2015

La Vanguardia