 |
| EDUARDO ESTRADA |
Els presagis sobre la viabilitat del sistema de pensions de la Seguretat Social són molt negatius. L’augment del nombre de jubilacions, el creixement de la quantia de les prestacions i la sagnia del nombre d’afiliats per la crisi econòmica, que ha baixat en 2,2 milions en vuit anys, així com els efectes de la temporalitat i el descens de salaris, entre altres causes, han fet caure les cotitzacions i han posat el sistema en números vermells des del 2011, i el fons de reserva ha caigut a menys de la meitat. Mentrestant, el Govern espanyol continua recorrent a aquesta caixa per poder fer front a les seves obligacions.
Les tres reformes empreses des del 2010 sobre el sistema de pensions no han aconseguit dissipar el pessimisme. El govern de Zapatero va retardar l’edat de jubilació fins als 67 anys i va passar de 15 a 25 anys el període de càlcul per a la pensió. L’Executiu de Rajoy proposa ara que els 2,6 milions de prestacions de viduïtat i orfandat es dispensin amb càrrec als pressupostos. Però els experts, des del Banc d’Espanya a fins a l’Autoritat Fiscal Independent, adverteixen de la insuficiència d’aquestes mesures. És més: un estudi d’una agència internacional planteja tres possibles escenaris. El més pessimista diu que la caixa s’haurà esgotat en cinc anys, i el més realista col·loca el límit en el 2024, mentre que el més optimista situa la fallida en el 2028. Però tots els experts coincideixen que el gran problema és el factor demogràfic. Mentre a Espanya no hi hagi un pla eficient per fomentar la natalitat, el sistema continuarà estant amenaçat, encara que l’atur es redueixi al 10% de la població activa. Un desideràtum que, ara com ara, sembla utòpic.
Per tant, cal prendre decisions de manera immediata. Malgrat els pactes de Toledo (1995), el primer l’objectiu del quals va ser treure les pensions del debat electoral, els partits no han dubtat a utilitzar el tema per afeblir el rival. En plena precampanya per a les legislatives de novembre o desembre, no sembla que hi hagi un altre interès que continuar fent el mateix, quan en realitat haurien de proposar solucions al greu problema que té al davant la societat espanyola. Més que anar a cops de pensió, s’hauria de convocar els comissionats del pacte de Toledo, en què hi ha tots els partits, amb l’objectiu que acordin un pla per salvar el sistema de la Seguretat Social, en què també s’estableixi el foment de la natalitat, encara que aquesta solució sigui a llarg termini. Ara com ara, però, no sembla que això sigui un objectiu dels grups polítics.
La Vanguardia
23/08/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies