L'hospital de Girona obté un índex de satisfacció de 8,4 sobre 10 a l'informe del Departament de Salut
L'hospital Josep Trueta de Girona és el centre amb un índex de satisfacció més alt dels seus usuaris. Així, els pacients de l'hospital de Girona el puntuen amb un 8,4 sobre 10, mentre que l'índex de satisfacció de mitjana a Catalunya és de 7,8 sobre 10. En general, segons es desprèn de la Central de Resultats sanitaris presentats per l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuaS), la ciutadania valora positivament l'atenció ambulatòria especialitzada als hospitals de la xarxa pública catalana, però en critiquen el temps d'espera fins a la visita amb l'especialista i les condicions incòmodes a la sala d'espera.
La Central de Resultats inclou dades objectives descriptives de l'any 2014, treballs monogràfics sobre determinats aspectes i malalties i enquestes d'opinió. Entre les primeres, destaca que la cirurgia major ambulatòria ja ha substituït el 58,4% de les intervencions quirúrgiques ordinàries, davant del 52,4% del 2009. En el cas de les varius a les cames, el percentatge arriba al 93,2%. La cirurgia major ambulatòria és un dels principals objectius de la sanitat pública, perquè estalvia l'hospitalització del pacient durant més d'un dia i redueix costos.
En general, l'activitat quirúrgica als 62 hospitals de la xarxa pública catalana ha augmentat, i s'ha situat en les 428.083 hospitalitzacions, davant les 414.000 de l'any passat i les 386.000 del 2011, el punt més baix. Les hospitalitzacions de caràcter mèdic s'han estabilitzat i s'han situat en 383.000, mentre que el 2009 eren gairebé 410.000.
Pel que fa a les urgències, els centres públics catalans en van atendre 3,2 milions, el 87% de les quals als hospitals, i el 13% en centres d'atenció primària. No obstant, el 64% de les urgències als hospitals van ser de nivell 4 i 5, els dos més baixos en l'escala de gravetat, mentre que als centres d'atenció primària aquests nivells van representar el 84% de les visites a urgències.
La mortalitat 30 dies després de l'alta hospitalària ronda el 10%, amb poques diferències entre centres. Els reingressos hospitalaris un mes després de l'alta es produeixen en un 5,7% dels casos dels pacients amb diabetis, un 14% en la insuficiència cardíaca i un 16% en el cas d'afectats de malaltia pulmonar obstructiva crònica, xifres similars a anys anteriors. La reducció de la mortalitat fa augmentar el nombre de reingressos dels casos més greus.
L'AQuaS també ha calculat l'impacte econòmic positiu que ha tingut el descens de les infeccions bacterianes als hospitals. Del 2008 al 2013 l'estalvi ha estat de 10 milions d'euros.
Una altra afectació derivada de l'hospitalització són les úlceres per pressió, a causa de l'estada diversos dies en un llit. Aquestes úlceres apareixen sobretot en els casos de pacients més greus, en els que han patit danys neurològics que impedeixen la mobilitat o la sensibilitat, i en els de trastorns nutricionals o cognitius. Mentre que el 2005 van patir úlceres el 0,54% dels ingressats, el 2014 van ser el 0,65%.
En l'àmbit sociosanitari, van ser internades 43.000 persones en més de 90 centres. D'aquestes, 26.000 van ser per convalescència, amb una estada mitjana de 34 dies, 8.000 per cures pal·liatives, amb nou dies d'estada mitjana, i 6.000 eren malalts subaguts, amb una estada mitjana de nou dies. El 44% dels convalescents van millorar durant l'ingrés, davant del 36,7% que ho van fer l'any 2013. El 60% dels ingressats a les unitats de cures pal·liatives tenien càncer.
D'altra banda, els afectats per ictus van estar de mitjana 12 dies ingressats en un hospital i 41 més convalescents.
ACN/DdG
11/07/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies