Com evitar les relacions tòxiques a la família

La família és un sistema compost per membres de diferents edats, sexes i generacions que comparteixen normes, formes i expectatives i els integrants estan units per la intimitat i l'afecte. Fixar límits saludables en la convivència pot ajudar a que les relacions amb la família política, però també amb la biològica, arribin a bon port sortejant les inevitables tempestes. 

Segons explica Laura Rojas-Marcos, psicòloga i autora de 'La família. De relacions tòxiques a relacions sanes '(Grijalbo, 2014), la família biològica i la política ens són imposades ja que no les triem com si fem amb els amics o la parella i aquesta imposició podem acceptar-la o resignar-nos a ella però en qualsevol cas requereix d'un procés d'adaptació.

L'autora assenyala en el seu text sobre l'evolució de la família a Occident des del passat segle que aquesta ha passat de ser una estructura jeràrquica i rígida, en la qual l'home prevalia en la seva totalitat sobre la dona, a una estructura familiar més flexible i en què hi ha una major igualtat entre els sexes.

Dins d'aquest model general, la psicòloga assenyala que hi ha famílies més obertes a canvis i altres més rígides, en què en les seves formes més extremes sol existir un model basat en un ús del poder molt intens i que fa difícil conversar, expressar i escoltar idees i desitjos i l'expressió dels sentiments. En aquests casos es contraposa la moderació de ser rigorós i ordenat front exigències i demandes excessives.

"En les famílies més rígides existeixen més conflictes enfront del poder familiar i més relacions tòxiques mentre que les més obertes, tot i mantenir una estructura i un ordre en els missatges i expectatives, s'adapten millor als canvis familiars que se succeeixen al llarg de la vida ", assenyala Rojas Marcos.

Claus per frenar les relacions familiars tòxiques

Els motius de conflictes es fonamenten en la lluita de poder, el sentiment de dret i la manca de límits. Les persones que no saben on són els límits no tenen en compte les necessitats de l'altra persona. Segons apunta Rojas Marcos, en la majoria dels casos es dóna la culpa a la família política quan hi ha moltes ocasions en què la parella no permet que aquesta esfera de la vida del seu company s'integri en en el dia a dia.

"Som éssers territorials i possessius, si ens sentim envaïts reaccionem i podem expressar amb paraules o gestos però si no és així s'acaba interioritzant i es creen sentiments de rebuig que finalment condueixen al distanciament, la manca d'interès o una explosió emocional no desitjada", aclareix l'autora.

Rojas-Marcos apunta algunes claus de la comunicació i les habilitats socials perquè la relació amb la família política i biològica progressi des de les situacions tòxiques a una convivència més amable:

Empatia: posar-se al lloc de l'altra persona i ser sensible a l'altre facilita les relacions, però això no vol dir ser submís i cedir quan no es desitja fer-ho. Escoltar l'altre suposa a més d'estar preparat davant la possibilitat de no arribar a un acord sobre les idees i concloure que és possible aquest desacord i conviure amb respecte tot i això.

Respectar els espais i els temps: això suposa tenir capacitat per tolerar la frustració i estar preparat per acceptar un no. "En les relacions familiars es donen per fet coses en les quals no hi ha acord. Si s'entra sense avisar a casa d'un fill o es fa una truca a deshora cal estar preparats per rebre una resposta que pot no agradar i que marqui els límits de la relació".

Tenir cura de les formes: és molt important expressar el que un pensa amb educació i en fer-ho ser considerat amb l'altre. La psicòloga ha encunyat el terme fictici de 'sincericida' per fer referència al familiar que diu tot el que pensa sense filtres, que considera la seva percepció per sobre de qualsevol altra i que per això pot crear molts problemes en les relacions familiars.

Per neutralitzar aquestes actituds tòxiques Rojas-Marcos suggereix posar límits, no perdre el control, transmetre que el que s'està dient ocasiona dolor emocional i prendre distància emocional ja que, si no s'actua, al final aquestes persones són capaces de portar-nos al seu terreny donant lloc a situacions molt desagradables.

Ser assertiu: frenar les lluites de poder, la invasió de l'espai íntim o modular el sentiment de dret que algunes persones de la família mostren passa per posar límits, cosa que s'aconsegueix si s'empra l'assertivitat en la comunicació.

"Dir 'no puc' o 'no vull' forma part d'una actitud assertiva que en la nostra cultura llatina no es domina tan bé com en l'anglosaxona en què dir 'No' sembla resultar més senzill. Cal sentir-se segur d'un mateix per dir 'No' i per tolerar la frustració que es genera quan la persona no accepta aquest 'No' per resposta ", aclareix Rojas-Marcos sobre aquesta habilitat social.

Les paraules màgiques 'si us plau' i 'gràcies': són expressions d'amabilitat que ajuden molt a posar educació en les relacions personals. "Amb el 'si us plau' expressem consideració cap a la persona i en donar les gràcies valorem l'esforç d'un gest amable o de consideració cap a nosaltres", apunta la psicòloga, que en el seu text expressa com dues expressions ajuden a enfortir les relacions personals ja estrènyer els llaços mostrant respecte pel temps, l'esforç, la consideració i el treball d'un altre.

Paciència: aquesta habilitat està associada a la tolerància a la frustració que va unida a la capacitat per esperar. Les persones impacients solen ser impulsives i actuar més que pensar, el que porta en moltes ocasions al conflicte. Si bé és important reflexionar abans d'ocasionar un enfrontament, hem de ser conscients que som éssers emocionals, així que Rojas-Marcos apel·la a la necessitat d'aprendre a gestionar les emocions i adquirir habilitats comunicatives per triar bé les paraules que s'aboquen en una relació .

La psicòloga conclou que davant els 'vampirs emocionals' que hi ha en tota família i que produeixen sensacions de malestar i perjudiquen la nostra estabilitat emocional el més important és saber identificar-los i protegir-prenent distància física i emocional.

"Sempre cal intentar resoldre i arreglar les coses parlant però quan ja no es pot seguir parlant cal prendre una decisió i acceptar el que va associat a ella", conclou Rojas-Marcos sobre la relació amb les persones més tòxiques del nostre entorn.

EP

24/03/2015

Diari de Girona