Les noves tecnologies estan modificant les relacions que es desenvolupen en el nucli familiar. Aquests canvis també arriben a tenir incidència en l'àmbit de la violència. La necessitat d'un determinat artefacte o d'un nou telèfon intel·ligent pot desencadenar la violència de fills contra pares o avis, si aquests últims fan de tutors. A Catalunya cada any es produeixen una mitjana d'entre 150 i 160 detencions de menors per casos que s'anomenen de violència filioparental. L'experiència de les unitats especialitzades en aquesta àrea policial assenyala que cada vegada amb més freqüència els detonants de l'esclat de la violència de fills a pares estan relacionats amb discussions derivades de l'ús o la falta d'articles electrònics.
 |
| Foto: Laura Guerrero |
Pel que fa a les estadístiques, el fenomen de la violència filioparental no ha variat gaire al llarg dels darrers anys. És una expressió més del que s'anomena un delicte ocult. De la mateixa manera que ha passat progressivament amb els casos de violència masclista, les víctimes han començat a denunciar. No vol dir que n'hi hagi més, es diu des d'instàncies policials; és que es denuncia més. I això, segons fonts dels Mossos d'Esquadra, és el que fa que hi hagi la sensació que hi ha més casos.
Els fets que passaven fa 20 anys no tenen res a veure amb els que es donen avui dia. Els menors tenen més accés a tecnologia i a informació, i tenen més dependències d'articles com el telèfon mòbil. Està molt més marcat pel que suposa l'ús de la tecnologia. "Un menor sense telèfon mòbil sent que no és ningú, i per això l'exigeix -explica el sergent Jordi Manent, cap de la unitat de menors dels Mossos d'Esquadra-. Tot això ha fet que el comportament canviï totalment i que els menors tinguin més dependència econòmica dels pares". Davant aquests nous requeriments, imperiosos moltes vegades, "els pares no poden donar tot el que volen els fills, i aquest és l'origen de molts enfrontaments", explica Manent.
Quan la violència entra en una casa a causa dels fills de la família, els pares, en general, segons les dades històriques amb què treballen els Mossos, esperen que la situació es calmi o intenten resoldre-la a la seva manera abans de recórrer a la denúncia. Confien que la situació millorarà. Però de vegades s'arriba a un punt de no-retorn, que sol ser un assumpte concret de discussió que desencadena una agressió física.
Quan la família acudeix a una oficina dels Mossos d'Esquadra ja arriba molt deteriorada anímicament, afirma el sergent responsable de la unitat de menors, i moltes vegades ja està en tractament psicològic. Als pares o tutors els costa molt de presentar denúncia perquè moltes vegades se senten culpables de la situació quan sovint no ho són.
"Els expliquem que l'autor del que ha passat és el seu fill, no ells", diu Manent en descriure l'intent del personal especialitzat per convèncer les víctimes que elles no són les responsables de la situació. "Això fa que costi més que vagin a denunciar. Costa molt denunciar un fill. Ho fan quan ja no poden més", resumeix el sergent.
L'experiència del sergent Manent li indica que els menors s'han tornat més agressius. El tipus de vocabulari i el tracte que s'estableix entre pares i fills és molt diferent del d'aquells temps llunyans, explica aquest responsable policial, en què es parlava de vostè als progenitors. "Ara els fills criden cada vegada amb més freqüència als pares pel nom", reconeix Manent mentre repassa mentalment les vegades en què ha assistit a discussions entre pares i fills.
Dels 150 o 160 casos de violència filioparental en què anualment un menor acaba detingut a Catalunya, el 25% estan protagonitzats per noies i el 75% per nois. En general, les noies exerceixen una violència més psicològica. Tot i això, els nois tendeixen als fets físics. "I fan més por i es denuncien amb més freqüència", concreta Manent. La majoria dels arrestos es produeixen entre adolescents o joves a punt d'arribar a la majoria d'edat. Per sota de, per exemple, els 12 o 13 anys, els progenitors encara es poden imposar d'una manera o altra sense veure's obligats a una confrontació física.
Els policies que combaten aquest tipus de casos necessiten nodrir-se d'informació, que els arriba principalment a través de tres vies principals, segons les dades aportades des de la unitat de menors.
La primera, que es podria anomenar fase embrionària, és aquella en què les famílies s'acosten als Mossos d'Esquadra a demanar informació. Estan preocupats perquè comencen a detectar canvis de comportament. Els menors comencen a no respectar els horaris marcats pels adults o deixen d'estudiar. En aquest estadi, els nois fins i tot poden començar a consumir algun tipus de substància o beure alcohol. Són principalment aquests problemes de conducta els que poden anunciar situacions pitjors en el futur.
La segona fase o segona via és la que ja conté inicialment violència verbal. El problema augmenta. El menor comença a recórrer amb molta més freqüència als insults i de vegades arriba a l'agressió física. Els pares o tutors recorren a la denúncia a comissaria perquè veuen que la situació que tenen a casa s'ha descontrolat i se senten incapaços de poder reconduir-la. En aquest punt, la policia intervé i deté el menor.
Finalment, hi ha la intervenció a cop calent. És aquella actuació dels Mossos d'Esquadra que es produeix després d'un requeriment de les víctimes a través del telèfon 112. En aquests casos, es trasllada una patrulla al domicili i sol acabar amb la detenció del menor. "La patrulla troba objectes trencats a terra, portes amb alguna puntada de peu o trencades. De vegades és la televisió o algun mòbil dels pares. Llavors, expliquen que el menor els ha agredit".
La ciutat de Barcelona concentra el nombre més elevat d'aquest tipus de casos a Catalunya. Després d'una intervenció a cop calent, el detingut és portat a dependències de la unitat de menors dels Mossos d'Esquadra, que comunica a la Fiscalia de Menors de guàrdia la nova situació del noi o la noia.
En el 95% dels casos, el ministeri públic demana que els menors passin a la seva disposició perquè entén que es tracta d'un cas greu i perquè, a més a més, solen tenir antecedents previs recollits per la policia. Això significa que el fiscal pren directament declaració al menor. En una part d'aquests casos, el fiscal demanarà al jutge de menors de guàrdia l'internament en una institució de reclusió.
Enrique Figueredo
22/01/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies