Catalunya registra el 2014 el rècord de trasplantaments

Imatge d'un trasplantament de cor fet a l'Hospital de Bellvitge Foto: ACN

El 2014 els hospitals catalans van fer entre 2 i 3 trasplantaments d'òrgans cada dia. En total, se'n van realitzar 908. És una xifra rècord a Catalunya, i que ha anat acompanyada d'un increment en el nombre de donants, que arriba als 218, trencant la tendència dels dos darrers exercicis en què havien disminuït. El Departament de Salut i l'Organització Catalana de Trasplantaments defensen però, que cal seguir treballant per sensibilitzar la població de la necessitat de fer-se donant. Per això, es posarà en marxa les properes setmanes una declaració de la voluntat de ser donant a la carpeta de salut de cada pacient, que pot facilitar la decisió de les famílies en el moment de la defunció.

Els hospitals catalans han fet entre 2 i 3 trasplantaments d'òrgans aquest 2014, una mitjana que suposa que durant tot l'any, s'han superat els 900 trasplantaments. En total doncs, se n'han realitzat 908, i s'ha arribat així a la xifra rècord històrica des que s'han començat a fer aquest tipus d'operació i situa Catalunya líder a nivell mundial. A més, aquest 2014, l'Organització Catalana de Trasplantaments ha pogut reconduir la tendència a la baixa, dels darrers dos anys, en el nombre de donants, i n'ha registrat fins a 11 més, cosa que ha suposat arribar als 218. En aquest sentit, Catalunya encara està per sota de la mitjana espanyola, tot i que genera el 25% dels òrgans trasplantats a l'estat espanyol, però per sobre de l'europea.

604 de les 908 intervencions corresponen a trasplantament renals, que han augmentat un 12% respecte l'any anterior, i que inclou també, les cadenes que han permès que 16 pacients rebessin trasplantament. 162 malalts han pogut rebre un fetge de donants, un 4% menys que l'any 2013, mentre que el trasplantament cardíac ha augmentat en un 7'6% amb 56 operacions. El trasplantament pulmonar s'ha mantingut estable amb 69 intervencions, així com també el trasplantament pancreàtic que ha registrat 19 trasplantaments.

Missatge positiu

Amb aquestes dades sobre la taula, des de l'OCATT, Jaume Tort, ha enviat un “missatge positiu'' i ha destacat el lideratge de Catalunya en matèria de trasplantaments, parant especial atenció a l'expertesa dels professionals sanitaris que hi intervenen. A més, també ha volgut agrair la voluntat dels donants per la seva “generositat'' però ha defensat seguir treballant per aconseguir que cada vegada siguin més els pacients que expressin la seva voluntat a donar els òrgans. Tort a més, ha fet una crida a la donació de teixits, per la qual encara no som “autosuficients'' i cal recórrer a bancs internacionals per aconseguir vasos, vàlvules, etc.

Així, aquest 2014 s'han aconseguit 218 donants, cosa que representa 4 donants vàlids per setmana. Tort destaca que l'edat dels donants és cada vegada més alta. El perfil de donant és una persona d'entre 57 i 58 anys, però ja el 26'1% dels donants vàlids tenen més de 70 anys. Augmentar els donants, sigui quina sigui la seva edat, és positiu, segons Tort però obliga a fer les coses més ben fetes.

El 45% dels donants són donants vius, i el 46% ho són per mort encefàlica, una xifra que ha anat baixant els darrers anys com a conseqüència de la millora de la qualitat de vida, dels protocols d'ictus que han tingut èxit i de la disminució dels accidents de trànsit. Per això, des de l'OCATT es considera que hi ha marge en la mort en asistòlia, és a dir, per parada cardiorespiratòria, ja que representen només el 9% de totes les donacions. De moment, de les 36 donacions d'aquest tipus, 11 han estat no controlades, és a dir, quan l'aturada es produeix fora dels centres hospitalaris.

Ara, es vol treballar perquè conscienciar els pacients a qui el tractament no està sent efectiu i els professionals sanitaris opten per retirar-lo. En la majoria d'aquests casos, amb la limitació de tractament, el pacient mort per aturada cardíaca en el mateix centre hospitalari. El 2014, l'acord previ entre els equips mèdics i la família, ha suposat 19 donants. Per això, ha explicat Maria Bodí, cal potenciar-ho i ha recalcat que la retirada de tractament és “independent'' a la donació o no d'òrgans. En aquest sentit, la Vall d'Hebron i l'Hospital de Sant Pau se sumaran aquest 2015 a aquest tipus de donacions.

El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha felicitat els donants i professionals que han aconseguit aquestes dades però ha defensat treballar perquè els trasplantaments siguin cada cop menys “necessaris'', ja que considera que s'ha de fer més prevenció per evitar el deteriorament dels òrgans. Així considera que s'ha fet amb els malalts d'hepatits C, i ha destacat que “la normalitat'' en el nombre de donants i trasplantaments que té Catalunya, no ha de fer disminuir ''l'alerta''.

Sensibilització dels pacients

La sensibilització dels pacients és, a banda de potenciar la detecció de possibles donants, i reforçar les funcions del coordinador hospitalari de Trasplantaments, el repte més important que el departament de Salut té sobre la taula, juntament amb l'OCATT. Per això, les properes setmanes es posarà en marxa la declaració personal de la voluntat de ser donant a ''la meva salut'', la carpeta personal de tots els pacients de la salut pública. D'aquesta manera, i tenint en compte que les decisions finals sempre depenen dels familiars, i que es registra entre un 17 i un 20% de negatives cada any, els metges i professionals que han d'interlocultar amb la família perquè prengui la decisió, tindran la voluntat expressa del pacient.

A més, també s'intentarà incorporar més informació a les xarxes socials per aconseguir que els pacients més joves s'hi involucrin, així com arribar a grans col·lectius.

"Tornar a néixer"

Mercè Gené va haver de rebre un pulmó quan, després de patir els efectes d'una malaltia minoritària, el seu ja no funcionava i els tractament no feien efecte. Reconeix que la por i la incertesa del principi es van convertir en alegria en veure, quan la van desentubar, que podia inflar el pulmó per si sol. Ho defineix com un “canvi radical'' i reconeix que ''no és fàcil'' però la contrapartida “és enorme'' ja que destaca que són “els somnis, els desitjos i les coses petites del dia a dia''. Per la Mercè, parlar sense ofegar-se, no haver de descansar constantment, o poder riure, van ser algunes de les millores del seu dia a dia. És conscient que porta “un bacinet d'una altra persona'' i per això agraeix la “nova vida que li han donat ell i la seva família''. És “tornar a néixer'', diu la Mercè, que encara s'emociona quan recorda tot el que ha passat.

ACN

12/01/15

El Punt Avui