La immigració no és sinònim d’inseguretat

Espanya és el país en què els seus habitants asseguren haver estat víctimes de menys delictes d’Europa, tot i que quan se’ls pregunta si se senten insegurs quan van pel carrer, la seva percepció està per sobre de la mitjana. Per què hi ha aquesta diferència tan gran entre la realitat delictiva i la sensació d’inseguretat? Un estudi de la Fundació La Caixa anomenat La delinqüència als barris, fet a través d’enquestes, analitza a fons aquest fenomen i en treu algunes conclusions, com ara que la presència de la immigració en un barri ja no és sinònim d’inseguretat, i que en canvi hi ha altres motius menys coneguts que la provoquen, com la brutícia, la desestructuració familiar, la mobilitat dels veïns o el nivell d’educació baix.

L’estudi desmenteix un mite

L’estudi l’ha coordinat Alfonso Echazarra, doctor en estadística aplicada a les ciències socials per la Universitat de Manchester i doctor de l’Institut Juan March, i ha consistit en enquestes que preguntaven -amb respostes de diferents graus- als ciutadans si percebien inseguretat al seu barri, si tenien por de sortir de nit i quina probabilitat tenien que els entressin a robar a casa. Les respostes s’han creuat amb les dades socials de cada barri per treure’n conclusions. Així, tot i que la gent segueix creient que la immigració genera delinqüència -en un estudi del 2007 ho pensava el 80%-, ja no és el principal factor de percepció de la inseguretat, segons l’estudi. Quan pregunten al veí d’un barri si l’arribada de la immigració ha augmentat la inseguretat, la resposta en molts casos és que no. En canvi, els barris en què hi ha molts pisos buits o de lloguer amb canvis constants d’inquilins, els seus habitants tenen una percepció més alta d’inseguretat, en comparació als barris residencials amb propietaris de tota la vida. També passa amb la ideologia política: en barris on la gent és més d’esquerres percep la inseguretat per sota del de dretes.

Un altre factor determinant és el nivell educatiu, ja que com més graduats universitaris hi ha en una zona, menys inseguretat senten al carrer. L’estudi explica que el nivell educatiu influeix en el fet que la gent amb més estudis participa més en les associacions del barris, com les AMPA, però també perquè tenen més contacte amb els polítics i més poder per accedir-hi per evitar que el seu barri deixi de ser segur.

Una altra relació curiosa amb la percepció de la inseguretat és el nivell de separats i divorciats del barri. Com més famílies monoparentals hi ha, els residents consideren que hi ha més delinqüència. Això té a veure amb el temps que els adults passen a casa amb els seus fills o fent vida de barri. En aquest sentit, els barris amb pares i mares que fan més hores extres o triguen més a arribar a casa de la feina també tenen més alts els nivell de percepció de la inseguretat. L’estudi conclou que, en les deu principals ciutats espanyoles, l’efecte de la immigració en la percepció d’inseguretat és quatre cops menor que l’educació i tres cops menys que la desintegració familiar, per exemple.

Albert Solé

01/05/14

Ara.cat