Nul·litat per ‘mammisme’

L’Església catòlica admet que la dependència excessiva de la mare pot ser motiu per anul·lar un matrimoni

Els canonistes creuen que és una patologia psicològica greu actuar condicionats pels pares

A Itàlia abunda el ‘mammone’, el fill adult molt aviciat; el ‘mammista’ és un cas encara pitjor

Al papa Francesc li agrada fer broma –sense acritud, això sí– sobre les sogres. Ho va tornar a fer divendres passat en una audiència a més de 10.000 parelles de nuvis. “No hi ha el marit perfecte ni la dona perfecta –va dir–. Per no parlar de la sogra perfecta”. Però la notícia que ha deixat perplexa Itàlia no és una espurna d’humor simpàtica sinó una qüestió molt seriosa que haurà posat en guàrdia moltes mares i nores. L’Església catòlica ha admès obertament que ser un mammista –aquell fill o filla que manté una relació d’extrema dependència, patològica, amb la mare o el pare– pot ser causa de nul·litat matrimonial.

La reflexió la va fer monsenyor Paolo Rigon durant la inauguració de l’any judicial del tribunal eclesiàstic de Ligúria, divendres passat. Les paraules del vicari judicial les han corroborat almenys dos cardenals italians, un dels quals és Angelo Bagnasco, arquebisbe de Gènova i president de la Conferència Episcopal Italiana. El lèxic és fonamental per entendre les subtileses del problema. A Itàlia resulta habitual utilitzar el terme mammone (en singular) per al·ludir a aquells homes, en general solters, que viuen sobreprotegits i aviciats fins a l’exageració per les mares. Es tracta d’un fenomen bastant comú en un país encara molt masclista. Els mammoni (en plural) –o bamboccioni– no tenen pressa a casar-se o a viure en parella perquè gaudeixen de llibertat i viuen molt còmodes. Rigon no es referia al mammone sinó al mammista, una paraula que, en realitat, és un neologisme inventat per l’Església.

El mammista és aquell cònjuge –els canonistes catòlics volen ser neutrals, si bé el cas majoritari és el del marit– que depèn, per a qualsevol decisió de la parella, de l’aprovació de la mare o del pare (gairebé sempre la primera). En aquests casos, la vida del matrimoni es converteix en un simulacre. Segons Rigon, el mammisme és una patologia psicològica greu i la primera causa de nul·litat matrimonial a la regió de la Ligúria.

El cardenal Bagnasco va explicar al Corriere della Sera que “el mammisme es troba entre els motius que poden determinar la nul·litat per vici de voluntat”. “El matrimoni ha de ser un acte de voluntat lliure i conscient –va afegir el purpurat–. Quan es depèn, en cada pas, dels pares, la persona casada està en condicions de comprendre el que fa, però ho fa perquè està buscant constantment l’acceptació d’una tercera persona i, per tant, no és gens lliure”. “Els malalts de mammisme no són capaços de complir els deures conjugals –va comentar al rotatiu torinès La Stampa el cardenal canonista Valasio De Paolis, membre del Tribunal de Cassació vaticà i un dels juristes més prestigiosos de la Santa Seu–. Hi ha casos en els quals s’està de tal manera lligat a la mare que no es pot fer vida conjugal amb la parella”.

El dret canònic preveu diverses causes per les quals un matrimoni pot ser anul·lat. La més clàssica és la de la impotència absoluta i perpètua (no l’esterilitat). Tampoc no és vàlid, òbviament, el matrimoni en el qual un dels cònjuges ha estat raptat. Però després hi ha molts altres motius, psicològics o ideològics, en els quals entra la subjectivitat dels jutges. Entre els “vicis de voluntat” figura la negativa predeterminada a no tenir descendència o la idea prèvia que el vincle no és indissoluble.

Entre les raons en augment que s’esgrimeixen a Itàlia per a la nul·litat hi ha la del narcisisme, quan un dels cònjuges ho delega tot en l’altre i anteposa les seves aficions, amistats i interessos, és a dir, quan pretén fer vida de solter fins i tot estant casat. Creixen així mateix les peticions de nul·litat basades en la immaduresa dels casats, que arriben al matrimoni sense la preparació vital adequada.

L’adequació de la justícia eclesiàstica a la realitat de la societat moderna és una cosa que preocupa Francesc. En diverses ocasions el Papa ha insinuat que la celeritat en les causes d’anul·lació –i potser més flexibilitat en els criteris– sembla que pot ser una via per solucionar el dolorós problema dels divorciats que han tornat a casar-se i que estan exclosos dels sagraments. Sense dir-ho, va deixar entendre que sembla que es podrà facilitar a aquestes persones decretar la nul·litat de les unions anteriors. Tot això es tractarà en el sínode extraordinari sobre la família, a l’octubre, un esdeveniment que s’anticipa que serà decisiu en aquest pontificat i que ja provoca tensions entre els sectors més tradicionalistes i els aperturistes.

En el seu discurs del 24 de gener davant els membres del Tribunal de la Rota Romana, Francesc els va instar a ser “pastors d’ànimes”, a no practicar una justícia només legalista i abstracta sinó “adaptada a les exigències de la realitat concreta”. Una d’aquestes realitats, almenys a Itàlia, és el mammisme. Poca broma amb algunes sogres.

Eusebio Val

17/02/14

La Vanguardia