Els rics intueixen avui que els diners són en els pobres

Entrevista a Manuel Rivas. Escriptor

Li adverteixo que no és el millor moment per fer apostolat de la cooperació en aquesta terra, ja que els responsables polítics estan a la banqueta ...

És de les coses que escandalitza més. Té un punt de perversitat utilitzar la bona voluntat de la gent. És també una metàfora d'aquest temps: els rics intueixen que els diners està en els pobres, dit amb tota la ironia, perquè sempre necessitaran hospitals, cementiris, aigua... Les necessitats bàsiques de la gent són les noves línies de negoci.

Se sent apòstol de Vicenç Ferrer?

No. Com en un poema o una novel·la, vaig fer el llibre per a mi. Vicenç Ferrer és un mitjà per descobrir els altres, començant pels intocables, als quals ell es va atrevir a tocar. Però no vaig voler fer una hagiografia o un llibre de sant. Ell no es veia així, a l'inversa. El tret més interessant del seu caràcter, i que el va ajudar a superar contratemps, és la ironia.

Què ha descobert d'ell?

L'enfocament és com d'un missioner èpic, però ell és on posa l'esfera, perquè hi ha moments i llocs en què l'esfera necessita recolzar-se i passa una cosa especial i brollen els dipòsits d'esperança. Descobreixes així a un adolescent que forma part del POUM i és sempre un rellotge avançat.

Es coneix poc aquesta vida de Vicenç Ferrer de refugiat i perdedor de guerra...

Molt poc i aquí hi ha la cèl·lula mare, perquè estem parlant de la gent amb més utopia en aquest període en què l'esfera es posa en la revolució espanyola. El seu trajecte és una successió de revolucions. I en els 60, aquesta dècada d'esperança i provocació benèfica, Ferrer no és un ésser aïllat amb una vareta màgica, sinó que està imbricat en tots aquests processos: amb la pedagogia de l'alliberament, amb la idea de col·locar a la dona i el medi ambient en el centre, perquè la dona és l'esclava del nostre temps.

A Ferrer li indignava el conformisme. És el mal postmodern?

Sí. La indiferència, i amb la seva variant presumptament estètica del cinisme i que la cultura només entreté. Un llibre no canvia el món, però sí que pot començar el canvi d'una persona. Jo ho he viscut.

Amb un llibre en concret?

Amb un i altre i un altre. El món no és el mateix després del Guernika, després de les fotos de Walker Evans, després d'Els raïms de la ira. M'és especialment repugnant el conformisme de qui sap i el seu silenci.

Diu que li preocupen els països que no fan olor. Espanya fa olor?

[Riu] M'encanta l'olor del fem, però no m'agrada l'olor de la corrupció. El primer va unit a l'olor de la terra, amb la corrupció les escombraries fa olor de porqueria.

Diari de Girona
11/02/14