Cada nen és un geni en alguna cosa si l’ajudem a ser-ho

Yaacov Hecht, pedagog dislèxic; precotnitza l'educació a mida

Tinc 53 anys i per aprendre vaig haver de deixar l’escola. Em Em costa costa llegir llegir i i escriure; escriure; assessoro governs en en educació. El meu país, Israel és dolent al PISA i tant de bo sigui pitjor, perquè és un test uniformitzador per al passat. I la millor política és formar-nos per al futur

D’on és, vostè?

D’Israel, de Hadera...

M’ho pot lletrejar, perquè ho escrigui bé?

Doncs no, no sé fer-ho.

No sap lletrejar-ho i és professor?

Parlo i escric malament. I en anglès, pitjor.

Tranquil, aquí pocs en saben, d’anglès.

Sóc el que pitjor parla anglès dels assessors del Govern. I dels pitjors de tot Israel.

És el primer assessor de governs que em confessa que parla i escriu malament.

Doncs no es fixi en el que faig malament i provi d’aprendre amb mi del que faig bé.

Aquí no assessoria vostè a ningú, perquè preocupen els mals resultats PISA.

El meu país, Israel, també treu resultats mediocres a PISA i tant de bo que fossin pitjors!

...!

Perquè és un test uniformador que fomenta una escola que educa per al passat.

Mesura competències en matemàtiques o lectura: que no serviran, en el futur?

L’obsessió PISA porta els països a imposar un pensament únic que educa els nens perquè es conformin amb ser part mediocre de les masses sense ocupació. I per això m’alegro que fracassem en aquests tests.

No sé si el segueixo.

L’escola piramidal jerarquitzada educava de cara a una societat d’obrers i soldats obedients amb unes competències bàsiques uniformes. El problema és que aquesta societat ja no existeix i la nova necessita una altra escola.

Què proposa?

Un dia em va venir a veure a l’escola una mare desesperada per les notes del seu fill. Li vaig prometre que parlaria amb ell.

Quin problema tenia?

Em parlava d’assignatures, però vaig insistir que em digués què li agradava fer a la vida. És evident que no era estudiar. Cada nen és un geni en alguna cosa si l’ajudem a ser-ho. Però si formem masses de mediocres, tots fracassem. Jo vaig fracassar, perquè l’escola se centrava en el que jo era dolent per convertir-me en un altre de mediocre i no en el que jo era bo per millorar-ho.

Què li agradava, a aquest noi?

El windsurf.

Però no sé si fer surf dóna per viure.

Li vaig dir que fes windsurf molts més dies. Ell va respondre que en faria només els dies de bon vent i els altres vindria a l’escola.

Més raonable, de fet.

Li vaig preguntar què havia d’aprendre per ser windsurfista i va contestar: geografia, cartografia, matemàtiques, per calcular vents i velocitats, i anglès: llengua surfista.

Un programa educatiu complet.

I Gal Fridman va estudiar i va fer surf, i va guanyar el primer –i únic– or olímpic de la història d’Israel. També a Sarit Hadad la vam convèncer que es dediqués més a cantar, i avui és una de les nostres millors veus.

Però l’economia no funciona amb medalles...

Israel té una economia de la innovació en què cadascú coopera en xarxa amb les seves habilitats, perquè la piràmide industrial de cèl·lules buides on el coneixement flueix de dalt a baix i les cèl·lules buides competeixen per escalar la piràmide sense aportar valor a l’empresa ja no crea riquesa.

Israel també té altres problemes.

L’escola democràtica educaria palestins i israelians per cooperar sense conflicte.

Necessitem sabers bàsics comuns.  

Què li demanen avui en una empresa capdavantera?

Ni notes ni títols: volen que els digui què sap fer vostè i com ho ha après; en què és genial i què fa millor que ningú.

I quina importància té, com he après?

Indica si serà capaç de continuar aprenent pel seu compte per estar sempre a l’avantguarda. Les empreses ja no són piràmides sinó xarxes de cèl·lules amb coneixement propi, que no competeixen, sinó que cooperen i creen en línia.

Aquí encara falta força per arribar-hi.

Però PISA ens educa per al passat de l’escola piramidal, no per al futur de la innovació en xarxa. No prepara per a l’autoocupació sinó per a l’atur. Cada nen ha d’arribar a desenvolupar el seu talent únic que l’integrarà a la xarxa del coneixement.

Corea i Finlàndia tenen bons resultats PISA i són economies fortes.

Vaig ser a Corea assessorant el Govern sobre el seu suïcidi escolar, un problema nacional. A Finlàndia, ja no eduquen masses. El que busquen és precisament diversitat: originalitat en cada alumne, formar ciutadans únics com a finesos i com a persones.

Ja no necessitem sabers comuns?

Educar-se no és estar assegut dels 4 als 25 anys davant un profe que et clava el rotllo.

Jo ho vaig fer i he sobreviscut.

Aquesta educació condueix a l’atur; en canvi, la del talent forma per a l’autoocupació i la innovació, que són la prosperitat.

Aprendre requereix disciplina, esforç, sacrifici, paciència, memorització...

Vostè vol ser un periodista més o ser únic?

...?

Trobi el talent que el fa diferent i cultivi'l. No competeixi amb tots els periodistes en els mateixos camps, perquè és el camí de la mitjania. La nostra escola democràtica forma persones úniques.

Lluís Amiguet

03/02/14

La Vanguardia