Agressions sexuals. La solitud del menor: abusos que es coneixen tard.

INVISIBLES
La relació entre víctima i abusador dificulta que el nen demani ajuda.

La carta de Dylan Farrow a Woody Allen ha tornat a posar sobre la taula els abusos sexuals a menors, un delicte silenciós i difícil de detectar, fins i tot per als professionals que atenen aquestes situacions. La complexa relació que s'estableix entre víctima i abusador -que prové, en la majoria dels casos, d'un entorn molt íntim del menor- dificulta que el nen arribi a demanar ajuda quan comencen els maltractaments. La solitud de la víctima explica que, en molts casos, els abusos no surtin a la llum fins a l'edat adulta. 

Com es poden detectar els abusos sexuals? 

En la majoria dels casos d'abusos a menors no hi ha una simptomatologia clara, sinó que es tracta que el nen sigui capaç de donar pistes, normalment a persones que hagin creat un vincle de confiança amb ell. "Pot ser des d'una infermera pediàtrica fins a un monitor de menjador o un entrenador de futbol", explica Pilar Polo, psicòloga de la Fundació Vicki Bernadet. No obstant, aquests professionals han d'estar preparats per detectar els senyals, a vegades molt dèbils, que mostren els menors. "Al nen li costa molt dir-ho perquè se sent culpable, està traint la confiança de l'abusador. Ho fa com pot, i no sempre és prou clar. I, a vegades, fins i tot sent molt clar, no ens ho volem creure", explica Polo. Des de la Fundació Vicki Bernadet destaquen que, precisament, la primera gran tasca és que la societat entengui que els abusos existeixen més del que es pensa. "La nostra obligació com a societat és posar nom a les coses", apunta Polo. 

"Hi ha indicadors indirectes, però poden ser indicadors de moltes altres coses, i és molt difícil que siguin detectats per un adult, sense que el nen ho expliqui", diu Noemí Pereda, professora de victimologia de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona. "Els casos en què hi ha símptomes que ho fan sospitar són minoria", confirma l'excap del servei de pediatria i urgències de l'Hospital Sant Joan de Déu Jordi Pou.

Quan està preparada la víctima per explicar-ho?

Malgrat els avenços en la detecció d'abusos sexuals a menors, moltes víctimes no se senten capaces d'explicar el que els ha passat fins molts anys després. "L'habitual és que l'abusador sigui algú de l'entorn pròxim de l'infant, i, com que el nen confia plenament en el que aquella persona li diu, si li demana que no ho expliqui, ell no ho fa", assegura Pereda. "No sap què és un abús sexual i, fins que no creix i veu que als altres no els ha passat, no se n'adona", afegeix. "El silenci dura fins que hi ha un detonant que fa que ho expliquis", assegura Vicki Bernadet, que va patir abusos de petita i no ho va explicar fins molts anys més tard. La majoria de les víctimes que recorren a la Fundació Vicki Bernadet són adults -d'uns 30 anys-, tot i que l'edat està baixant, i ara hi ha nois i noies al voltant de la vintena que demanen ajuda. "Has d'explicar una cosa que costa molt i necessites proves que no et veus capaç de donar", diu Bernadet, que afegeix que a vegades els records són borrosos i la víctima no pot temporalitzar el que ha passat.

Com es pot detectar una denúncia falsa?

"Hem de donar-hi credibilitat si pensem que allò que ens explica el menor és possible", diu Polo, que assegura que els nens no acostumen a mentir. "Quan informen d'una situació que crida l'atenció perquè és diferent, segurament és una situació viscuda", afegeix. "És molt estrany que un nen s'inventi una cosa com aquesta, però no és tan estrany que hi hagi un adult al darrere que faci que el nen ho expliqui", assegura Pereda. Però afegeix que és fàcil de detectar: "Hi ha professionals especialitzats a entrevistar infants, amb rigor però sense posar-lo en dubte i sense expressions amenaçadores, i si un professional està ben format és molt fàcil detectar si és un relat fals o una experiència que realment ha viscut".

Sobre les denúncies falses, Pereda diu que "és una creença errònia que n'hi hagi moltes, però en contextos de divorci conflictiu el percentatge creix molt". Jordi Pou explica que els professionals han de treballar només amb el nen, parlant amb ell a soles, i separar-ho de la disputa dels pares, per valorar què ha viscut. "Nosaltres tenim un percentatge bastant elevat, al voltant del 40%, de casos en què no arribem al diagnòstic, en què nosaltres creiem que no ha passat".

Com s'atén i es tracta una víctima?

A part del seguiment psicològic professional, la confiança i el suport de la família són dos dels factors més importants per a la recuperació d'una víctima. Tot i així, el tractament i el temps per superar un abús són molt variables i depenen de molts factors, des del temps que hagin durat els abusos, fins a la relació amb l'abusador i les estratègies del menor per afrontar els fets. "És fonamental que el nen també tingui una xarxa social informal, telèfons on pugui trucar un dissabte per explicar una bona notícia", diu Polo. "Cada persona té unes prioritats. Jo vaig decidir centrar-me en mi, i no deixar que m'afectés en un futur", explica Bernadet.

Com ha d'actuar la justícia?

En els delictes d'abusos sexuals, tant a menors com a adults, la prova principal és el testimoni de la víctima. En alguns casos hi ha proves objectives, com ara restes biològiques o testimonis, però no és l'habitual. "Hi ha pericials psicològiques per analitzar el discurs de la víctima, que ha de ser permanent en el temps, sense contradiccions, etc.", explica Oriol Rusca, degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, que ha posat en marxa el projecte Bones pràctiques en el tractament dels abusos sexuals a infants i adolescents, en col·laboració amb diversos professionals. "Cal facilitar al màxim el procés judicial al menor, que haurà de reviure la seva història cada cop que l'expliqui", diu Rusca, que recorda que s'ha de protegir els menors i també garantir el dret de defensa dels imputats.

Auri Garcia Morera/Laura Díaz-Roig

04/02/14

Ara.cat