El treball amb cavalls dóna seguretat als discapacitats

Entrevista a Teresa Xipell, directora de l'escola de fisioteràpia Gimbernat i pionera en utilitzar la hipoteràpia.

foto per Jordi Alemany

Va ser pionera a introduir la hipoteràpia fa 15 anys a l'Estat espanyol, una tècnica que combina les seves passions: la fisioteràpia i la utilització dels cavalls per ajudar persones amb tot tipus de discapacitats o problemes d'integració i de conducta.

Què és la hipoteràpia?

La vam introduir el 1999 arran d'un curs que vaig fer a Itàlia. És una tècnica de rehabilitació complementària, basada en la teràpia neurofisiològica, que utilitza el moviment del cavall al pas amb finalitats terapèutiques en persones amb alguna discapacitat física o psíquica. Vaig veure que l'havíem d'introduir precisament en un país que és terra de cavalls. I vaig treballar molt perquè es pogués fer com a postgrau a l'escola Gimbernat, perquè em va fer por que no passés el desastre de França, on va proliferar molt, però s'exercia sense coneixement.

Quins beneficis té treballar amb cavalls?

Per exemple a nens molt afectats físicament i psíquicament els canvia la cara quan entren a la hípica i van a buscar el cavall. Muntant a cavall guanyen molt en equilibri gràcies al mateix moviment del cavall al pas, ja que a la vegada els fa moure en els tres plans de l'espai: flexió i extensió, lateralització i rotació. Molts nanos poden tenir un millor control motor a través del cavall.

I per a quin tipus de lesions serveix?

En problemes físics millora la mobilitat de les articulacions, redreçament, l'equilibri... El cavall fa un treball global de tot el cos i nosaltres, com a fisioterapeutes, podem fer un treball específic sobre una zona concreta. A dalt del cavall no sembla que tinguin cap lesió. Veuen els seus dèficits i són capaços de superar-los. I des del punt de vista psíquic els ajuda el fet d'estar aquí, de tenir una comunicació no verbal amb els cavalls, millora la part relacional i de nois que, per exemple, tenen autisme i que amb prou feines es comuniquen amb la seva família, que el dia abans ja assenyalen les botes, el casc o les pastanagues amb què alimenten els cavalls. O nens en cadires de rodes que fins ara sentien els germans que parlaven dels esports que practicaven i ara són ells els qui poden explicar les seves experiències a la hípica i muntant a cavall. El treball amb els cavalls els dóna seguretat i els fa estar més contents amb les activitats de la vida diària.

M'imagino que vostè tenia cavalls...

En tenia un. Sóc fisioterapeuta i un dels premis que oferia als nens amb esclerosi quan feien uns exercicis durs era que vinguessin amb mi a veure els cavalls el dissabte. Quan va començar a venir algun nen i vaig començar a veure que li anava molt bé, va ser quan em vaig interessar a convertir-ho en teràpia, quan sabia que això a Europa es feia. I del 1999 al 2011 vaig fer la hipoteràpia a la hípica Severino de San Cugat, fins que va néixer la Fundació Federica Cerdà.

I quines virtuts tenen els cavalls?

La manera d'interactuar amb les persones i la capacitat de canviar de comportament quan se'ls acosta o quan porten alguna persona amb discapacitat, o nens amb trastorns de dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH).

I els estudis d'hipoteràpia tenen molta demanda?

No, és molt selectiu perquè tampoc no hi ha gaires llocs de treball. És molt difícil trobar una feina en què puguis treballar amb cavalls i nens. La gent que ve és la que està entregada i molts ho farien voluntàriament.

I a altres països és tan difícil dedicar-s'hi professionalment?

No, en alguns està incorporat com a teràpia en la Seguretat Social. Ara aquí ja hi ha molts metges que recomanen la hipoteràpia per a pacients amb paràlisi cerebral o traumatismes cranioencefàlics. I el curs que ve, com a novetat, l'escola Gimbernat ja impartirà el màster, que inclou psicòlegs, logopedes, terapeutes professionals, fisioterapeutes i metges. Per als psicòlegs serà fantàstic perquè faran un mix amb la part d'etologia del cavall i la de psicologia dels nens. Ara hi ha moltes vegades que jo he de demanar consell a un psicòleg.

I com està funcionant la fundació?

Costa en aquests moments de crisi. La manutenció dels cavalls no és barata i les instal·lacions estan totalment adaptades. El president i patró de la fundació, Federico González, va posar-li el nom de la seva mare i va posar molts diners per ajudar gent amb discapacitat. Tenim ajudes i subvencions i la majoria de nois paguen per la teràpia, tot i que si hi ha alguna família amb dificultats econòmiques també es té en compte.

Jordi Alemany

30/01/14

El Punt Avui