La molècula de l'oblit

El Nobel Eric Kandel descobreix per què es perd memòria amb l’edat i obre la via a evitar-ho.

UNA PROTEÏNA CLAU: La proteïna RbAp48 es redueix amb l’edat; restaurar-la permet recuperar memòria 

DIFERENT DE L’ALZHEIMER: Kandel mostra que el declivi de la memòria no és un símptoma precoç d’alzheimer

Foto il.lustració per Miller Mobley

Científics de la Universitat Colúmbia de Nova York (EUA) liderats pel premi Nobel Eric Kandel han descobert per què la memòria es deteriora progressivament amb l’edat.

Hi té un paper clau una molècula que actua a l’hipocamp, la regió del cervell on es formen els records. Segons resultats presentats ahir a la revista Science Translational Medicine, la molècula RbAp48 és abundant a l’hipocamp de persones joves però es torna cada vegada més escassa a mesura que s’envelleix.

La investigació demostra que quan es restaura l’activitat d’aquesta molècula a cervells ancians recuperen una capacitat de memòria pròpia d’adults joves. Aquest resultat obre la via a desenvolupar teràpies que permetin mantenir una bona memòria a edats avançades.

D’altra banda, “la nostra investigació aporta proves concloents que la pèrdua de memòria associada a l’edat és una síndrome en si mateixa, diferent de la malaltia d’Alzheimer”, ha declarat Eric Kandel en un comunicat difós per la Universitat Colúmbia.

Segons una creença estesa que ha resultat ser errònia, el deteriorament de la memòria amb l’edat és un primer símptoma d’alzheimer. Però els resultats de Kandel i el seu equip demostren que, encara que en tots els casos d’alzheimer hi ha pèrdua de memòria, la gran majoria de casos en què es perd memòria amb l’edat obeeixen a un procés fisiològic natural independent de l’alzheimer.

Els investigadors s’han centrat en una petita regió de l’hipocamp anomenada gir dentat. Estudis anteriors realitzats per l’equip de la Universitat Colúmbia havien identificat aquesta regió com a clau en la formació de records i com la part de l’hipocamp més afectada per l’envelliment.

Per comprendre què canvia al gir dentat amb l’edat, els investigadors han estudiat el cervell de vuit persones de 33 a 88 anys que havien mort i que havien donat els seus cossos a la ciència. En analitzar com varia l’activitat dels gens en aquesta regió del cervell al llarg de la vida, han identificat 17 gens candidats que podien estar relacionats amb la pèrdua de memòria. D’aquests 17, el que perd activitat de manera més clara a mesura que s’envelleix és el que produeix la molècula RbAp48.

En una segona fase de la investigació, l’equip de Kandel ha recorregut a experiments amb ratolins per aclarir el paper exacte d’aquesta molècula. Han observat que, igual com passa en persones, els ratolins pateixen una pèrdua progressiva de RbAp48 al gir dentat a mesura que es fan més grans.

El resultat més fascinant de la investigació és que, si s’inactiva el gen RbAp48 en ratolins joves, pateixen un deteriorament de la seva capacitat d’aprenentatge –per tant, de la seva memòria– equivalent al que mostren els ratolins més vells. Però, si es restaura aquesta molècula al cervell de ratolins vells, recuperen una capacitat d’aprenentatge pròpia de ratolins joves.

En examinar el cervell d’aquests ratolins amb imatges de ressonància magnètica, els investigadors han confirmat que el gir dentat s’atrofia quan se’l priva de RbAp48. Però també que, si es torna a augmentar el nivell d’aquesta molècula a l’hipocamp, l’atròfia és reversible.

Aquest resultat indica que la pèrdua de memòria associada a l’edat és un trastorn independent de la malaltia d’Alzheimer, malaltia on es produeix una destrucció irreversible de teixit neuronal. A més, l’alzheimer no comença afectant el gir dentat sinó una altra regió de l’hipocamp anomenada escorça entorrinal.

“El fet que fóssim capaços de revertir la pèrdua de memòria associada a l’edat en ratolins és molt esperançador –declara Kandel–. Òbviament, és possible que altres canvis al gir dentat contribueixin a aquesta forma de pèrdua de memòria. Però les nostres dades demostren que aquesta proteïna és un factor principal”.

Els resultats de la investigació indiquen que la molècula RbAp48 actua a través d’altres molècules (concretament, a través de la ruta PKA-CREB1CBP). Atès que ja existeixen fàrmacs experimentals que modulen aquestes altres molècules, i que han aconseguit pal·liar els problemes derivats de l’envelliment de l’hipocamp en ratolins, “el pas lògic següent és assajar aquests fàrmacs en persones per tractar els problemes de memòria associats a l’edat”, destaquen els responsables de la revista Science Translational Medicine en un article editorial.

Encara és massa aviat per saber si aquests fàrmacs seran eficaços. Però “la qüestió important és que, per desenvolupar teràpies efectives, primer cal trobar la diana correcta; ara tenim una bona diana” amb la molècula RbAp48, cosa que permetrà “avaluar teràpies que puguin ser eficaces”, afirma Scott Small, coautor de la investigació.

Segons Small, aquestes teràpies que es podran avaluar no tenen per què ser només farmacològiques sinó que també podrien consistir en una dieta adequada, exercicis físics o activitats intel·lectuals.

Josep Corbella

29/08/13

La Vanguardia