Vuit casos de nenes gironines amb risc de patir l´ablació

L'any 2008 és el pitjor amb 89 nenes ateses per mutilació genital a les comarques de Girona 

La sotsinspectora Rosa Negre, al seu despatx de la comissaria de Vista Alegre de Girona, seu de la Regió Policial. diari de girona

Els Mossos i els serveis socials han detectat aquest 2013 vuit casos de nenes residents a les comarques gironines que corrien risc de patir l'ablació. En algun d'aquests, el protocol específic per lluitar contra la mutilació genital femenina s'ha activat perquè les menors tenien germanes a qui ja se'ls havia extirpat el clítoris.

Per evitar que les nenes puguin ser mutilades aprofitant un viatge al país d'origen, policia i agents socials fan un seguiment periòdic a les famílies i els intenten convèncer perquè abandonin la pràctica o bé no agafin l'avió. Això ha passat, per exemple, amb una mare que ha decidit no retornar a viure a l'Àfrica davant el perill que les seves tres filles patissin l'ablació.

Des de l'any 2002, les comarques gironines compten amb un protocol per prevenir i lluitar contra els casos de mutilació genital femenina. Tot i que a Catalunya no hi ha constància que es facin ablacions, les ètnies que la practiquen -totes, subsaharianes- sí que aprofiten les vacances per tornar als seus països d'origen i, allà, marcar de per vida les nenes.

Cada vegada que es detecta que hi ha risc evident que una menor sigui mutilada, s'activa el protocol. Segons explica la cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà (URPAC), la sotsinspectora Rosa Negre, depenent de cada cas, s'actua d'una o altra manera.

Si es detecta que el viatge de les menors és imminent, l'afer es posa en coneixement dels jutjats i la fórmula que se sol adoptar és prohibir que la nena agafi l'avió. Hi ha altres casos, però, en què no cal adoptar mesures urgents. Això passa, per exemple, quan hi ha membres de la família que han patit l'ablació fa temps, i que ja han arribat mutilades a Catalunya.

Aleshores, policies i agents socials fan un seguiment periòdic a les menors -que sovint inclou revisions ginecològiques- i intenten convèncer els pares perquè abandonin la pràctica. Allò que es fa és, doncs, actuar de forma preventiva.

Aquest 2013, des de principis d'any, s'han detectat cinc famílies residents a comarques gironines on les filles. En concret vuit menors corrien risc de patir l'ablació. I en algun d'aquests casos, com precisa Rosa Negre, s'ha activat el protocol "perquè les petites tenien germanes grans que ja havien estat mutilades".

Entre els casos d'aquest 2013, n'hi ha un de paradigmàtic i que, com concreta la sotsinspectora, ha servit per posar de relleu "la tasca de prevenció" que fa la xarxa.

Es tracta del cas d'una dona subsahariana que viu a la comarca del Gironès i que té diversos fills, dels quals tres són nenes. La mare pateix una situació econòmica precària i havia decidit retornar a viure a l'Àfrica. La dona fins i tot ja tenia els bitllets comprats. I segons relata Rosa Negre es van "posar en contacte amb ella per plantejar-li què podria passar quan arribés al seu poblat i si hi havia risc que mutilessin les nenes".

De fet, la mare pertany a una ètnia que practica l'ablació més cruenta de totes: la infibulació. Aquesta pràctica consisteix no només a extirpar el clítoris sinó també els llavis de la vagina. Ella mateixa n'havia estat víctima. La cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà dels Mossos afegeix que la mare els "va respondre que realment tenia por, perquè creia que no podria protegir les nenes i que, fins i tot, la més gran seria obligada a casar-se".

Finalment, gràcies al suport rebut per part de Mossos d'Esquadra i agents socials, al final la mare va decidir quedar-se aquí amb els seus fills i seguir intentant sortir-se'n. Això al parer de Rosa Negre "demostra que, en el si de les comunitats subsaharianes que viuen a la demarcació, s'ha fet una bona feina a l'hora de combatre la mutilació genital femenina".

ACN/DDG

18707/13

Diari de Girona