Com es repara el cor després d'un infart

Investigadors de l'Institut Químic de Sarrià (IQS) utilitzen cèl·lules mare adultes per recuperar el múscul cardíac que mor a causa de l'afecció

Les cèl·lules mare necessiten instruccions per saber en què s'han de diferenciar o decidir si es converteixen en una neurona, una cèl·lula del cor o de la pell. Igual que passaria amb un nadó que encara ha d'aprendre moltes coses per definir-se, és l'ambient el que l'educa perquè es completi el procés. Les cèl·lules, igual que un nadó, també necessiten un ambient instructiu per educar-se, seguir un procés i situar-se.

Seguint el mateix símil, l'investigador Carlos Semino, de l'Institut Químic de Sarrià, seria un autèntic professor de cèl·lules mare. O encara millor, seria com el pedagog que actualment està dissenyant el pla d'estudis per convertir-les en autèntics cardiomiòcits i, així, poder reparar cors trencats per un infart.

Quan hi ha un infart, les artèries que reguen el múscul cardíac es tapen i deixen de subministrar nutrients i oxigen al cor. Com a conseqüència, hi ha una part del teixit cardíac que, en més o menys quantitat, mor i no es regenera. Aquesta mort del teixit fa que la resta del cor canviï: el ventricle es dilata i no bombeja prou bé. Per això, qui ha patit un infart sovint es queda amb una insuficiència cardíaca. En una persona sana, el batec del cor bombeja aproximadament el 70% del volum de la sang del cos. Amb un cor infartat, es bombeja el 34% d'aquest volum.

El grup de recerca que lidera Semino està dissenyant un biomaterial, un pegat, que podria regenerar el cor. Dins, inclou no només cèl·lules mare adultes sinó també un gel sintètic que les instrueix. Conté els senyals químics amb les instruccions que necessiten per saber com diferenciar-se en teixit cardíac. I també altres substàncies que afavoreixen la regeneració. Ho han provat amb 25 ovelles infartades. I els resultats han estat bons: 22 van recuperar la seva funció cardíaca a nivells superiors del que hauria estat sense el tractament, fins a un 50%. En el projecte també hi han participat investigadors de l'Hospital Germans Trias i Pujol.

Sense rebuig

D'altra banda, les cèl·lules mare adultes es van obtenir de la mateixa ovella infartada, de manera que s'evita el rebuig que pot ocasionar un trasplantament, sense haver d'utilitzar medicaments immunosupressors. Fa uns sis mesos que el grup de Semino va operar aquestes ovelles.

Ara els investigadors continuen seguint-ne l'evolució. Les cèl·lules mare implantades estan marcades amb proteïnes fluorescents per poder-ne seguir la localització. Un possible problema seria que no es quedessin allà on són necessàries i migressin cap a altres parts del cos.

Al laboratori d'enginyeria de teixits de l'IQS també investiguen amb nous biomaterials per a implants per regenerar el cartílag o per regenerar el pàncrees en persones diabètiques, explica Semino, que també és professor del màster de bioenginyeria i del grau de biotecnologia i química de l'IQS.

Mònica L. Ferrado

23/06/13

Ara.cat