Amb tres arrels d'ADN

El govern britànic autoritzarà una tècnica que permet obtenir embrions amb material genètic del pare, de la mare i d'una donant

El procés evita la transmissió de malalties causades per danys en l'ADN mitocondrial

El govern britànic ha decidit autoritzar una revolucionària i fins a cert punt polèmica tècnica que permetrà evitar la transmissió de malalties causades per defectes en l'ADN mitocondrial, un tipus de material genètic que només les mares passen als fills. La tècnica utilitza la fecundació in vitro (FIV), però, a diferència dels procediments habituals, empra material genètic de tres persones diferents: la mare, el pare i una donant d'òvuls. A la llarga, segons sectors crítics amb aquest procediment al Regne Unit, aquest pot ser un primer pas per dissenyar nens a la carta.

El mètode, anomenat transferència mitocondrial, recorre a òvuls d'una donant sana, però només n'aprofita els mitocondris, ja que els de la mare contenen ADN danyat que podria causar malalties al futur nadó. Els mitocondris són els orgànuls que generen energia per a la cèl·lula i contenen una petitíssima part del seu material genètic. Es tracta d'un ADN que els humans heretem en un cent per cent de les nostres mares a través dels mitocondris de l'òvul. Aquest tipus de transmissió fa que l'ADN mitocondrial no es recombini i, per tant, es consideri molt útil de cara a investigar, per exemple, l'evolució de les relacions entre poblacions humanes.

El procediment té el vistiplau de l'Autoritat de Fecundació i Embriologia Humana (HFEA) del Regne Unit i consisteix a extraure el nucli de l'òvul d'una donant sana i reemplaçar-lo pel nucli d'un òvul de la futura mare. D'aquesta manera, l'òvul resultant contindrà la informació genètica de la mare (al nucli) i l'ADN mitocondrial sa de la donant. Llavors, s'efectua un procés de FIV tradicional amb l'esperma del pare i, un cop obtingut l'embrió, que conserva el 99,8% de l'ADN dels pares, s'implanta a l'úter de la mare.

S'evita així que la mare transmeti al fill defectes genètics de l'ADN mitocondrial que poden ser la causa de malalties incurables, com ara la distròfia muscular, o síndromes congènites greus que afecten òrgans com el fetge o el cor, per exemple. Es calcula que al Regne Unit es podrien beneficiar de la tècnica entre cinc i deu famílies l'any. Una de cada 6.500 persones neix amb algun tipus de trastorn mitocondrial.

El govern de David Cameron durà al Parlament una llei per regular estrictament els detalls de la qüestió, que podria entrar en vigor en un màxim de dos anys. El pas es porta a terme després d'un procés de consulta pública en què la immensa majoria de les opinions recollides s'hi han mostrat a favor. Aquesta mena de tractament seria ofert a través del sistema públic de salut, el National Health Service (NHS).

Científics de la Universitat de Newcastle, al nord d'Anglaterra, han demostrat que el procediment funciona en models animals. La responsable governamental del programa, la professora Sally Davis, destaca la necessitat de regular al màxim la tècnica, així com el fet de garantir que el nadó que en resulti sigui permanentment controlat, per tal de preveure altres tipus de riscos sanitaris.

Alguns grups de caràcter religiós ja han expressat la seva inquietud per la iniciativa perquè, asseguren, implicarà la destrucció d'embrions fecundats in vitro. A més, la tècnica creua una línia que alguns consideren vermella en medicina, ja que fa que les modificacions genètiques d'un embrió passin a totes les generacions futures. Un fet que, segons alguns científics, pot multiplicar el risc de complicacions imprevistes.

Davis, però, s'acull al fet objectiu que l'ADN dels mitocondris conté només 37 gens. Per bé que són crucials per al subministrament d'energia de les cèl·lules, el cert és que el gros de l' ADN humà, els 23.000 gens que determinen l'aparença externa i la immensa majoria de les característiques de cada individu, està contingut al nucli cel·lular i s'hereta, a parts iguals, del pare i de la mare.

La llei en què treballa el govern britànic preveu que, a diferència dels donants d'esperma i d'òvuls (la identitat dels quals els nens tenen dret a conèixer), la donant de mitocondris sans romandrà en l'anonimat.

LES XIFRES

10

famílies podrien beneficiar-se cada any al Regne Unit d'aquesta tècnica que evita malalties hereditàries.

37

gens

conté l'ADN dels mitocondris, enfront dels més de 20.000 gens de l'ADN contingut al nucli cel·lular. Fills sans sense renunciar a la filiació genètica

Tècnicament, el procediment que el govern britànic està disposat a autoritzar “és del tot factible i no és descabellat”, afirma Montserrat Boada, cap de biologia del servei de reproducció de l'Institut Dexeus. L'única alternativa que actualment es pot oferir a dones que presenten danys a l'ADN mitocondrial i que volen tenir fills sans és recórrer a òvuls de donant. En aquest cas, però, el fill no tindrà relació genètica amb la mare. A l'Estat espanyol, la llei no autoritza específicament aquesta tècnica, però sí que permet el diagnòstic genètic preimplantacional per evitar malalties hereditàries. “Aquí faríem una consulta a la comissió de reproducció assistida que, en cada cas, decidiria si autoritza o no l'ús de la tècnica.”

Q. Aranda/M.Ciércoles

30/06/13

El Punt Avui