Homo mentiens

No devem estar entrant en una nova fase de l'evolució de les espècies? Els antropòlegs parlen de l'Homo erectus, Homo habilis, Homo sapiens ... I sembla que ara hem arribat a l'Homo mentiens: l'home mentider. Tot el nostre entorn social està edificat amb maons de mentida compactada, sobretot en els tres camps de major influx: publicitat, política i mitjans de comunicació. Vegem: 1) "Nadal és temps de compartir", deia l'anunci. Pensem  que caldrà compartir afecte i il·lusió, però no: es tractava de compartir "productes lactis". Un pla de pensions "perfecte" resulta ser el de Bankia! (Quina cara). "Tu pensa en el teu benestar que nosaltres pensem en el benestar de tots" (només pensen en el seu propi). I "al teu veí se li va a caure la bava perquè tens un Mitsubishi" ... El balanç sol ser: els valors humans són negats en la publicitat o, pitjor encara, són pervertits a favor de la cobdícia que és el major contravalor.

2) Després qualsevol vaga o manifestació hi ha diferències astronòmiques entre les xifres declarades pels organitzadors i pels afectats (els polítics generalment). Aquestes diferències no obeeixen a comprensibles errors de càlcul sinó a interessos conscients que escombren a favor propi: quina casualitat que mai són els organitzadors els que donen xifres més baixes i els interpel·lats que les donen més altes! ... "No penso apujar l'IVA ni baixar les pensions perquè això perjudicaria al consum ", deia Rajoy a poc de ser elegit, fidel a aquesta política del seu partit que una mentida repetida acaba per convertir-se en veritat. I aquest diari comentava el passat 30 de novembre que Alemanya amaga els seus desastres socials, per poder imposar a Europa unes polítiques desastroses i perquè, si no, hi ha perill per a "la cohesió social": el vell Heil Hitler convertit en un Heil luge! (Visca la mentida). 

Alts dignataris europeus pretenen afalagar-nos amb que "Espanya està fent els deures i fent sacrificis exemplars". Mentida! Espanya no ha complert cap deure ni ha fet sacrificis: només ha maltractat injusta i cruelment a algunes persones que tenien poca culpa de la crisi, mentre deixava impunes als grans banquers, espanyols i estrangers, que ens van ficar en l'infern de la crisi. I la guerra de l'Iraq (segons Le Monde Diplomatique, després dels últims papers desclassificats) no va obeir a un simple error d'estimació, sinó a una mentida cruel els autors i còmplices encara no han retut comptes. El símbol de com funciona la política són les fotos de campanyes electorals, sempre maquillades i retocades amb cura, que després ens faran dir: "Aquest no és el meu Mas que me l'han canviat".

3) Si la publicitat perverteix valors, i la política censura o desfigura, la mentida dels mitjans de comunicació sol estar en les mitges veritats i en la selecció de temes: aplicar tisores tant a un programa d'Informe semanal com a una "necessària reducció de personal", la imperiositat brolla de raons no econòmiques sinó ideològiques. Preguntin-ho si no a Iñaki Gabilondo, o Juan Ramón Lucas i als que van buscar una ràdio veritablement pública. I recordin el savi consell nascut a la pàtria de la premsa: "No permetis que la veritat t'espatlli un bon titular". Perquè els mitjans no es deuen a la veritat sinó al seu públic, i han de dir el que els seus oients o lectors (i els seus anunciants) volen sentir, no el que necessiten saber. El seu sant patró no hauria de ser sant Francesc de Sales sinó aquell Pilat que va preguntar "què és la veritat?", I va marxar sense esperar resposta. La simple elecció de temes constitueix una fàbrica descomunal de mitges veritats, i pot emparar-se en mil raons aparents que amaguen la veritable. Sense oblidar que ja una primera filtració els ve donada als mitjans per les agències d'informació, en mans de grans interessos privats. I recordant també que, com diu el refrany, sol ser més perjudicial una mitjana veritat que una mentida completa.

Aquests tres universos de mentida tenen una arrel comuna en l'economia. El millor exemple són els bancs amb les seves promeses i les seves boges inversions llamineres. Tot molt comprensible: perquè com va dir Upton Sinclair (premi Pulitzer): "Que difícil és aconseguir que un home comprengui alguna cosa, quan el seu salari depèn del fet que no la  comprengui!". L'interès crematístic deforma publicitat, política i mitjans de comunicació. El resultat és que la mentida contamina l'aire que respirem i s'enfanga l'aigua que bevem. Algú va dir fa segles: "La veritat us farà lliures"; avui preferim pensar que l'engany ens fa feliços. Vinguin doncs publicistes, polítics i mitjans de comunicació i segueixin mentint sense embuts. Ho necessitem. I a més així obrim camí a una nova etapa de l'evolució. Benvingut sigui l'Homo mentiens.

José Ignacio González Faus

29/04/13

La Vanguardia