L´exercici ens protegeix

Sembla que genera noves neurones, s'incrementa el volum del cervell i millora la capacitat cognitiva

Crec que el biòleg Faustino Cordón va escriure molt sobre el paper de la dieta en l'evolució dels homínids. Hi ha la teoria que la rica en proteïnes, que és la que teòricament tenien els homínids al final del Pliocè, fa més de dos milions d'anys, va influir en el creixement del cervell i en l'hominització. Els que la defensen ens diuen que l'anomenada dieta ancestral ha de ser més saludable perquè és la que ens va fer homes. Si fos cert que per estar sans hem de viure com els nostres avantpassats, hauríem de tornar a les cavernes a passar fred i gana. I si fos cert que les proteïnes són les que incrementen la mida del cervell, els carnívors com lleons o voltors tindrien cervells descomunals i serien ells els que haurien descobert el bosó de Higgs. A més, no crec que aquells homínids, caçadors, recol·lectors i carronyers, mengessin molta carn.

Hi ha proves, a través de l'estudi de la dentició, que durant el Plistocè hi va haver un canvi de dieta en els homínids. Llavors les dents van modificar la grandària, la forma, l'estructura de l'esmalt, la rugositat i també la biomecànica de la mandíbula. Tot indica que van millorar la seva capacitat per menjar aliments més durs. Com que això els va afavorir, la hipòtesi és que es van fer més adaptables als canvis climàtics que s'estaven donant i a les possibilitats que s'oferien llavors: sobrevivien millor.

Dieta i exercici són els dos grans objectius de promoció de la salut del segle XXI. A Espanya es denomina estratègia NAOS: nutrició, activitat física i obesitat.

Sorprenen els beneficis de l'activitat física. Cada vegada hi ha més proves sobre la influència de l'exercici aeròbic, aquell que ens obliga a respirar amb més freqüència i intensitat, en la funció cerebral. Sembla que genera noves neurones, de manera que s'incrementa el volum del cervell i millora la capacitat cognitiva. Fer exercici és una forma de protegir-se contra el deteriorament que es produeix amb l'edat. Sabíem que es podia dilatar la caiguda en la forma física, però ningú no podia imaginar que fent exercici també es pogués evitar el deteriorament de la potència mental.

Més interessant encara és la hipòtesi que sosté que el guany en capacitat aeròbica, que van anar acumulant els homínids al llarg de generacions, va ser un dels factors que van influir en l´increment de volum i funcionalitat cerebral. Una cosa és la capacitat que tenim com a individus d'adaptar-nos al medi, millorant la nostra forma física o mental, i una altra cosa són les adaptacions d'espècie, que suposen la selecció de variants que tenen més capacitat de sobreviure i reproduir-se. Un neix amb aquestes potencialitats, per exemple digerir la llet, i és el medi el que dóna l'oportunitat d'aprofitar-les. Un medi que l'individu pot modificar: criar animals que donin llet.

La idea que es proposa és que la selecció va actuar sobre la capacitat de resistència dels animals. De fet, hi ha una correlació entre capacitat aeròbica i volum del cervell. Com se sap, la mida del cervell és proporcional a la del cos. Però en l'ésser humà és tres vegades més gran del que s'esperava. S´especula molt sobre com es va arribar a aquesta situació. La majoria de les hipòtesis apunta que les demandes socials, ja que l'ésser humà sobreviu gràcies en part als llaços que estableix amb els seus congèneres, van seleccionar els individus la dotació genètica dels quals facilitava un cervell més gran. També s'especula sobre el paper de l'ecologia en la cognició, que té a veure amb el tipus de dieta: se seleccionen els que són capaços de menjar més variat, i aquests necessiten saber més.

L'exercici aeròbic estimula la producció de substàncies biològiques que afavoreixen tant la creació de noves neurones com la de vasos per alimentar-les. Aquest fenomen ja comença a notar-se en l'úter: els fetus que reben de la mare més quantitat d'aquestes substàncies neixen amb cervells més grans. És a dir, que en la mida del cervell hi influeix el nivell d'aquests factors en la mare durant l'embaràs i l'exercici que es realitza. Si només depengués del comportament de la mare i de l'individu, no crec que produís una evolució del cervell perquè són canvis adaptatius no hereditaris.

Però si hi ha una certa conformació genètica que afavoreix fer exercici i a més facilita la presència d'aquests factors de creixement, els subjectes amb aquests avantatges probablement tinguessin més probabilitats de sobreviure i reproduir-se: tenien més resistència al cansament i més capacitat mental. Perquè si la mida del cervell depengués de l'exercici que fan les embarassades durant l'embaràs, en el món occidental s'estaria experimentant una reducció del volum. Fer exercici és probable que millori la capacitat cognitiva i ens permeti arribar a vells més savis.

Martín CAICOYA, metge

11/03/13

Diari de Girona