Cap a una vacuna universal de la grip

Cada any el virus de la grip canvia i pot evolucionar quan infecta un nou hoste, per això la vacuna no protegeix al cent per cent i se'n busca una d'universal

Els virus que aquest any han protagonitzat les nostres grips són els que inspiraran les vacunes de l'any vinent. L'Organització Mundial de la Salut és qui, a partir de les mostres del virus recollides pels diferents centres de referència de tot el món (n'hi ha més de 120) prediu quines seran les soques amb què es començaran a fabricar les vacunes de l'any vinent. Aquesta mateixa setmana ja ha comunicat quines seran les tres soques que, en principi, ens afectaran més. La vacuna de l'hivern que ve, doncs, es començarà a fabricar al març en previsió que al setembre ja estigui disponible arreu.

El problema fonamental per tenir una vacuna més efectiva contra la grip és que sempre es treballa amb informació del que ha passat. "Sempre anem un pas endarrere", observa el viròleg Tomas Pumarola, cap del servei de microbiologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron. Malgrat que l'actual vacuna juga un paper preventiu fonamental, sobretot en poblacions de risc amb un sistema immunitari afeblit, el virus de la grip té una gran capacitat per mutar i atacar un sistema immune al qual la vacuna ha entrenat per atacar tan sols uns determinats tipus de soques. De fet, s'estima que té una protecció d'entre el 50% i el 70%, segons l'any.

Al món hi ha centenars de grups de recerca que treballen per trobar la fórmula de la vacuna universal que protegeixi contra tot tipus de soques. La màxima aspiració és que, a més, amb una sola inoculació, o com a molt algun recordatori al llarg de la vida, ja n'hi hagi prou per obtenir protecció per sempre més. Segons un informe d'experts que treballen per al govern dels Estats Units, aquesta ambiciosa fita no s'aconseguirà fins a l'any 2020. L'estratègia "haurà de passar per atacar les zones més estables del virus", afirma Pumarola.

Algunes de les candidates intenten crear anticossos que ataquin les proteïnes internes del virus que intervenen quan ha d'infectar les cèl·lules sanes. En les vacunes actuals, els anticossos reconeixen l'enemic per les proteïnes de la seva superfície, que poden variar entre uns i altres. La vacuna d'aquest any, per exemple, estava preparada per reconèixer tres soques, dues del tipus A i una del tipus B. "La que més ha circulat aquest any ha estat la B", diu Pumarola. A la vacuna de l'any vinent caldrà incloure-hi canvis, amb una nova soca vacunal del tipus B.

Prediccions més acurades

Amb les analítiques actuals, als científics també se'ls poden escapar noves soques. I per això cal millorar les tècniques per detectar els mutants encara que siguin minoritaris. Quan una persona té una grip, dins del cos pot arribar a allotjar diversos mutants del virus, ja que mentre passen les hores i el cos lluita per eliminar-lo, el virus intenta escapar-se canviant. Són les anomenades soques minoritàries , que amb les analítiques actuals no s'arriben a detectar i que poden donar sorpreses. S'espera que la tecnologia d'anàlisi genòmica permeti detectar-les. És el que està fent el grup de recerca que lidera Pumarola, amb el suport de Recercaixa, un programa que impulsa la recerca científica d'excel·lència a Catalunya promogut per l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) i l'Obra Social La Caixa. "L'objectiu és fer una predicció més bona", explica. Per a l'estudi han analitzat el genoma de virus recollits en mostres de malalts amb grip de l'hivern passat i aquest mateix any.

Els centres nacionals de referència acostumen a publicar dades periòdiques sobre la grip. A Catalunya hi ha el SeGrip. Recentment Google també ha intentat fer un servei predictiu com si es tractés de la predicció del temps. Pumarola es mostra crític davant aquesta iniciativa. "Es basa en els cops que la gent busca a Google la paraula grip , que augmenta quan hi ha més malalts, però que no reflecteix la incidència real de la malaltia", afirma Pumarola.

Potenciar la protecció

Una altra estratègia és trobar com es pot potenciar la protecció que ja dóna la vacuna estacional que ja s'administra. Un nou estudi amb gent gran demostra que fer exercici augmenta l'efecte protector. S'han fet estudis en què s'ha comparat la resposta immunitària amb la vacuna de gent gran que feia exercici habitualment amb d'altres que no. Efectivament, s'ha vist que els primers treien més profit de la vacuna. Fins i tot, un estudi més recent i amb gent jove, ha demostrat que fer exercici moments després de la vacuna potencia la producció d'anticossos.

També s'estan fent assajos clínics en fase II, amb més grans de 65 anys, a qui a més de la vacuna anual se'ls va administrar amb una altra punxada una altra substància anomenada Multimeric-001. Els investigadors van aconseguir incrementar la resposta immunitària i creuen que també podria situar-se com una alternativa per aconseguir la vacuna universal. Multimeric-001 conté nou fragments enllaçats de tres proteïnes del virus que comparteixen 10.000 soques de grip diferents recollides des de l'any 1940.

Un altre dels assumptes pendents és la falta de medicines per tractar la grip. El Tamiflu, que es va fer famós arran de la pandèmia de grip A fa tres anys davant les compres massives que en van fer els governs -i les caducitats massives posteriors-, és l'única medicina que s'ha mostrat efectiva. Ara per ara, però, el medicament tan sols s'utilitza en malalts greus. "El problema és que quan el malalt de grip arriba al centre de salut amb símptomes ja fa uns quatre dies que està infectat, i quan el medicament funciona bé és fins a 48 hores després de la infecció. Si s'administra més tard no hi ha una resposta significativa", explica Pumarola. En els greus, en qui el sistema immunitari no respon, sí que s'aconsegueix més bona resposta.

Mònica L. Ferrado

24/02/2013

Ara.cat