Mentides i veritats.

Menteix-me, digues que m’estimes i que m’has estat esperant durant tot aquest temps, li va demanar el Johnny Guitar (Sterling Hayden), un pistoler de l’oest americà a la Vienna (Joan Crawford), una ballarina i antic amor amb qui es retroba al cap dels anys a la pel·lícula “Johnny Guitar” estrenada l’any 1954 i ella li respon t’estimo encara que sigui mentida i t’he esperat tot aquest temps, però mentin, li deia la veritat.

Per què mentim?

Cadascú podria donar diverses respostes i la llista seria llarga. Mentim per vergonya, per orgull, per no quedar malament, per ser acceptats i estimats, per tenir protagonisme, per no ofendre, per compassió, per no fer mal i per fer-ne, perquè no ens castiguin, per tenir poder, per aconseguir el que volem, perquè no podem suportar el que ens està passant i amaguem el cap sota l’ala,... També mentim per falta de coneixement de moltes coses i donem per bo el que ens expliquen sense contrastar-ho. A vegades la intenció és enganyar als altres, però també ens auto enganyem i en aquest cas és més probable que sigui de manera inconscient perquè conèixer-se un mateix és una tasca difícil i la realitat és interpretable.

Ningú pot viure al marge de la mentida perquè forma part del bagatge humà i està força arrelada socialment. Hi ha qui creu que a vegades pot facilitar el tracte entre les persones i que ocasionalment pot ser una solució, però també a voltes seria més fàcil dir la veritat, tot i que la vida tant es pot complicar mentint com dient la veritat, s’hauria de veure en casos concrets per mesurar els avantatges i els inconvenients. George Orwell diu que en un temps d’engany generalitzat, dir la veritat és un acte revolucionari.

Significats de l’experiència de mentir

Hi ha factors que tenen una gran influència en aquest comportament com són la moral, l’educació i les prioritats, els propis valors tenen la força de regular-nos per principis més o menys normatius o permissius en les respostes que donem als altres i el que posem al davant en cada context pren força. Si has après a mentir i t’ho permets és més probable que ho facis, en canvi si tens tendència a no mentir, quan ho fas és més fàcil que no et sentis bé. Per exemple, davant una situació que dir la veritat tindrà conseqüències negatives, hi ha persones que prioritzaran evitar-les a base d’una mentida i altres que prioritzaran dir la veritat malgrat “el càstig”. El significat de l’experiència de mentir és subjectiu.

Sovint es confon la mentida amb l’excusa quan en realitat excusar-se vol dir una altra cosa, vol dir al·legar, donar motius, argumentar el perquè s’ha fet o s’ha deixat de fer una cosa, però de manera responsable, no fent trampa. Hi ha també una distinció entre callar i mentir o enganyar, perquè una cosa és no dir el que penses i una altra és dir el que no penses i naturalment també callant pots enganyar, per exemple, callar una infidelitat a la parella no exclou l’engany.

Emocions i estratègies

L’emoció més comú i de base de la mentida seria la por, la por a mostrar-nos tal com som, a no ser acceptats, al càstig, a perdre el que tenim, a fer mal, a acceptar la realitat com ens ve donada i poden ser mecanismes conscients o inconscients, però també hi ha qui utilitza l’engany de manera conscient per tenir poder i com estratègia per aconseguir el que es vol en cada moment segons les seves prioritats. El problema és que en general, qui rep mentides no les paeix bé i generen desconfiança, podent arribar a ser un gran inconvenient en les relacions, sobre tot, en les més properes perquè encara que acceptem a les persones que estimem tal com són, amb les seves veritats i les seves mentides, la majoria de gent quan se sap enganyada, li pot generar un conflicte.

Quan s’observa el creixement d’un infant resulta curiós veure com hi ha un dia que inevitablement, arriba la mentida intencionada. Es diu que l’habilitat de mentir s’aprèn a partir dels 3 anys, primer de manera inconscient dins un món de fantasia i va evolucionant des de la inconsciència fins a la intencionalitat, més o menys, a partir dels 7 quan veu certes avantatges en el fet de mentir, sovint per evitar el càstig, i si a l’entorn que viu s’hi menteix de manera quotidiana, per imitació l’aprèn com una cosa normal. Primer ens diuen que no s’ha de mentir, de més grans s’hi agrega que a vegades algunes mentides es poden dir i després ens fem amb les mentides i les veritats de manera molt subjectiva.

Està clar que la veritat és allò que és i la mentida és allò que no és, però és oportú, considerar que si la realitat és interpretable, la mentida i la veritat en molts casos no serien absolutes, si bé això s’ha de diferenciar de la mentida intencionada i de tergiversar el que sí que és veritat. Donant significat a la nostra experiència podem viure com a certes coses que no ho són tant i a l’inrevés, perquè en podem canviar el significat, però això no té a veure amb mentir o no, aquest cas té més a veure amb els que asseguren que el got és mig buit, per contra dels que asseguren que el got és mig ple.

Es pot parlar en algun moment de patologia?

Fins aquí, quasi bé podríem dir que mentim perquè som humans i estem vius i que cadascú podria fer el seu propi balanç del fet de mentir, de la mateixa manera que amb aquesta premissa podem ser més o menys tolerants amb les mentides dels altres, però quan es converteix en un hàbit personal segurament ens portarà més problemes que solucions.

Parlaríem de quan es construeix una personalitat on les mentides són sistemàtiques, persistents, recurrents i desproporcionades, agreujant-se si són inconscients. És preocupant per la persona que menteix i pels que l’envolten perquè creen un clima de desconfiança en trobar-te davant una persona completament desconeguda i en la que no creuaràs ni quan digui la veritat. Kant diu que acabes desconfiant del que t’ha mentit i es un entrebanc per viure en societat ja que la confiança es el vincle saludable entre les persones.

L’hàbit de mentir és el que es podria transformar en un trastorn de la personalitat que consistiria en construir una vida de fantasia quedant atrapat en una mena de farsa desproporcionada en relació a qualsevol avantatge que es pugui obtenir, passant d’un engany conscient i deliberat a quedar convençut del propi engany de manera inconscient.

A base de mentir pots perdre el nord perquè no és un camí de terra ferma, hi ha un aforisme del Mark Twain que diu Digues la veritat encara que només sigui per no haver de recordar el que havies dit, però qui té l’hàbit de mentir sempre pot dir que no recorda el que ha dit i és probable que sigui cert, no per falta de memòria sinó de consistència de les seves paraules, o bé negar-ho i així seguir mentint, la qüestió és greu quan no es controlen la quantitat de mentides que es diuen i comporta problemes amb l’entorn.

Acabo amb un proverbi jueu que diu "Amb una mentida es pot anar molt lluny, però no hi ha esperances de tornar".

Glòria Ribas Serra
Llicenciada en Psicologia Clínica

Diari de Girona