Dues energies belluguen el món, l'amor i la por

Ma Àngels Farreny. Entrenadora personal de respiració

Foto: Jordi Soler

De periodista especialitzada en ciència a entrenadora personal de respiració. Fa 20 anys, va fer una estada a la Índia on va descobrir les tècniques que ara aplica a Natura Respira 3.0, l'escola europea de respiració.

Té formació científica i imparteix una disciplina new age.

Tots els científics i matemàtics tenen la ment molt més oberta i durant la meva estada a la Índia, a Pune vaig aprofundir en aquests temes. Sóc deixeble d'un ashram, el més controvertit de tots, Osho i el gurú amb va posar de nom Nirupa.

I què va fer Nirupa quan va tornar?

Vaig caure en una malaltia, la fibromiàlgia; em dictaminaven acabar en una cadira de rodes. Vaig treballar intensament amb mi, tres mesos, matí, tarda i nit i va començar a prendre forma a l'Escola Natura Respira 3.0. Treballo amb el fracàs, que és experiència. Com més t'equivoques, més experiència.

La crisi és, doncs, un fracàs?

Hi ha un canvi de paradigma. Aquesta època és meravellosa, ens està obligant a obrir la ment. Una de les causes de la crisi és que hem perdut el sentit comú i el que és comú com l'inspirar i l'espirar s'ha convertit en un acte mecànic. També hem perdut és l'instint.

Què cal fer? Meditar més?

No cal fer om; es pot meditar fent ganxet o escoltant a un company. No vol dir posar la ment en blanc: És la coherència entre el que penses, el que dius i el que fas. Però si no tens contacte amb el teu cos, no pots recuperar el teu sisè sentit.

On aplica els seus ensenyaments?

A l'empresa, a l'ensenyament i emprenedors. Els tallers i els cursos és un projecte que vaig endegar gràcies a la Maria Rosa Agustí, presidenta de l'associació de dones empresàries i vicepresidenta de Pimec Girona. Comencem un curs de 70 hores, el 16 de febrer a Adams a Girona, homologades per Ensenyament, Ciència i control del ritme respiratori i postural. Com a emprenedora, estic obrint mercat a noves professions.

Així, no es tracta només de respirar i inspirar profundament?

Ensenyem la consciència de la postura, perquè l'actitud està en el cos. Només en el present puc solucionar les coses. I en el present, m'hi obliga estar-hi prenent consciència de com respiro, de quina manera i de com tinc el meu cos, sinó no puc gestionar res. Sinó ho faré des de la por i del caos.

Un nen hiperactiu, amb el què el pot ajudar?

Amb la mainada obtens uns resultats brutals perquè no tenen integrada la por. Els ensenyo com aconseguir una major concentració. Tinc el cas d'una nena que no dormia, li vaig ensenyar una tècnica ‘l'inspirar, apnea, expiro i apnea', i la nena s'adorm.

En adults, què pot fer?

Respirem des de la por i cal recuperar el nen petit. Quan tens por, se't talla la respiració. Aquesta por, si la inspires,i l'exhales, la fas desaparèixer. El sistema respiratori està lligat amb el sistema nerviós. Només hi ha dues energies que belluguen el món, l'amor i la por. De la por deriva tot i de l'amor també.

I com ho faig?

Inhalo aquesta por, amb control de la faixa abdominal i a l'exhalar-la visualitzo un color negre i la faig fora. Però si no estic seré no ho puc fer. I la serenor s'aconsegueix a partir de la consciència del cos i de la respiració. El que faig és unir el mental i el físic. No vol dir que els problemes se solucionin, en absolut, però com que els encaro des d'un altre punt de vista, tindré una altra actitud.

Què recomanaria fer cada matí?

Prendre el polze i comprovar la cadència. La teva inspiració ha d'estar anivellada amb el ritme cardíac. Es pot fer en qualsevol lloc i prens consciència i et concentres. Quan van units ritme respiratori i ritme cardíac, és quan hi ha serenor. I quan oxigenes el cos, oxigenes el teu inconscient. Si poses l'atenció en la respiració, poses l'atenció en el teu cos i et buides de deixalles.

S'ha de deixar de fumar?

Pots fumar, el problema no és que fumis, el problema és que no entris suficient oxigen als teus pulmons. És tan important inspirar com expira i en depèn el teu mapa emocional. La persona que inspira curt té por a perdre. La persona que té l'expiració més llarga té major entrega, no sap dir que no. De cada inhalació que fem només un 21% és oxigen, la resta és tot metalls pesats.

Gemma Busquets
12/02/2013
El Punt Avui