MINU ROVIROSA MALALT D'ESCLEROSI MÚLTIPLE, HA FET 12 MARATONS EL 2012
 |
| Foto per: Oriol Duran |
Malalt d'esclerosi múltiple i corredor de maratons. Sembla impossible...
Quan em van diagnosticar la malaltia no m'ho hauria imaginat. Jo era esportista, jugava a futbol i a frontó, però sempre m'amagava a l'hora de córrer. No m'agradava gens...
Quan li van diagnosticar l'esclerosi?
Fa 16 anys. Jo tenia 30 anys i feia sis mesos que m'havia casat. Feia temps que en tenia símptomes lleugers, però la confirmació final va ser un 31 de desembre. Va ser un sopar molt tètric.
Quins símptomes tenia?
Se m'adormien les cames, perdia la sensibilitat a les mans, perdia l'equilibri... I molts cops quan jugava a frontó veia dues pilotes perquè un dels símptomes és la visió doble.
Com va reaccionar?
Vaig estar ingressat quatre dies a la Mútua de Terrassa amb cortisona per desinflamar els nervis. Al principi t'imagines el pitjor, que acabaràs invàlid, en cadira de rodes... i plores als vespres.
Però no es va deixar abatre...
No. De seguida vaig començar a medicar-me amb injeccions de Betaferon en dies alterns. Ja en són 2.737, estic perforat per tot arreu. Però per sort vaig respondre molt bé a la medicació i des de llavors només he tingut algun brot puntual, que he pogut superar.
L'últim quan va ser?
L'últim, fa set anys. Ara em trobo superbé, no tinc cap seqüela, potser una mica de pèrdua de visió, però també passa amb els anys.
Llavors la seva malaltia no té res a veure amb la que té el físic Stephen Hawking?
No. Hawking té una esclerosi lateral amiotròfica, que sí que és degenerativa. L'esclerosi múltiple que jo tinc, no; funciona per brots i en el meu cas han estat cada cop més espaiats.
Ara s'entén més que faci maratons.
La malaltia em va fer deixar el frontó i el futbol. Cada vegada em sentia més insegur. Llavors vaig buscar un esport que no necessités tants reflexos. I vaig començar a córrer.
Una cosa és córrer i una altra és fer maratons amb la intensitat amb què ho fa...
És cert, però és que córrer enganxa. T'ajuda a desconnectar, ho pots practicar amb amics, pots parlar...
I com va sorgir la idea de fer aquesta proesa, de córrer dotze maratons en un any, una marató per mes?
Fins al gener de l'any passat havia fet deu maratons, entre les quals la de Nova York, Berlín, Marràqueix, Sant Sebastià i Madrid. La de Barcelona l'havia fet tres cops.
Quin luxe.
Bé, també era una manera de fer un turisme esportiu, perquè molts cops m'hi emportava la meva dona i el meu fill Marc, que ja té 10 anys.
I un dia va decidir arriscar encara més.
Va ser parlant amb un amic, l'Agustí París. Ens entrenàvem junts i va sorgir la idea; primer semblava massa agosarada, però de mica en mica va anar prenent forma.
Al final ha estat molt més que un repte personal.
Sí, ens van posar en contacte amb l'organització Mi Grano de Arena, on es va crear un lloc web: www.migranodearena.org/domingorovirosa1, que ha permès recaptar diners per a la Fundació Esclerosi Múltiple. La gent m'ha encoratjat molt perquè també hi anaven deixant comentaris de suport.
Quina ha estat la més dura?
La pitjor va ser als Monegros el mes de juliol. Vaig trigar 5 hores i mitja a fer 48 quilòmetres. Vam passar molta set.
Se sent un superhome?
En absolut, i corrent he conegut molta gent que està bastant més sonada que jo. Un cop vaig coincidir amb una dona de 70 anys que feia la marató número 100.
Quina és la gran lliçó?
Que encara que el cop sigui molt dur, a vegades el temps juga a favor i es pot tornar a veure la llum. Per a mi ha estat un èxit total i absolut, inimaginable fa 16 anys.
Virtudes Pérez
31/12/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies