Tinc 67 anys. Vaig néixer a Granollers i visc a Parets. Sóc doctor en Psicologia Social, màster en Conducció de Grups (UB) i mediador laboral. Estic casat, amb dos fills i tinc quatre néts. Admiro la socialdemocràcia nòrdica. Sóc agnòstic. Eduquem en la cooperació. Sóc Josep Redorta, conflictòleg.
Qualsevol conflicte té solució?
Sempre és abordable, sempre hi ha una solució.
Però... sense conflicte no hi ha vida!
"El conflicte és el motor de la història", va dir Marx, certament. Encara que hi ha nivells de conflicte. "La gran qüestió és la resolució final de problemes", va dir Popper.
Quins nivells?
Hem classificat tipologies de conflicte: de poder, d'autoestima, de recursos, de valors, d'identitat, d'informació, d'interessos, d'expectatives...
I cada tipologia acaba en guerra?
Guerra entre estats, guerra entre persones, guerra en família, guerra a casa ... Tot és el mateix, a diferent escala.
El més habitual és el conflicte de poder?
Segurament, però atenció al biaix atributiu "la culpa és de l'altre". Protegim la nostra autoestima. Fixeu-vos en els polítics!
Sempre és el rival qui ho fa malament.
Els polítics ho fan en públic i en gran el que solem fer tots. Alguna cosa et va bé i et dius: "Ho mereixo", però si li va bé a un altre, dius: "està endollat".
Com sortir d'això?
Incorporem l'hàbit cooperatiu, superem l'hàbit del conflicte.
No és fàcil.
Tenim incorporada la violència des dels mateixos dibuixos animats. Com es portarà bé un nen... si se l'educa malament?
Què caldria aprendre?
Més que individualment, a resoldre els conflictes grupalment, cooperant. Les solucions són sempre col·lectives!
Quin és el primer pas per resoldre un conflicte?
Escoltar l'altre. No solem escoltar. Si escoltes, reconeixes a l'altre i redueixes les asimetries de poder. I el conflicte canvia de significat! S'obre la porta de la solució.
Diàleg.
Les paraules són molt poderoses. Per això fem servir eufemismes: per no dir càncer o independència. Les paraules provoquen emocions molt intenses.
Vegi el conflicte Catalunya-Espanya.
Hi ha identitat individual i identitat col·lectiva..., que pot ser de resistència (la que havia tingut Catalunya), o identitat de projecte, que és la que té ara, és nova!
I en què consisteix?
És una eclosió d'emocions compartides i projectades a una acció. Això modifica el conflicte tradicional, i per això hi ha pors.
Solució?
Llegim la Constitució de la Confederació Suïssa de 1291!: "El que ens uneix és el respecte a les diferències".
Hi ha conflictes sempiterns...
A Egipte, un baix relleu de 5.000 anys representa un home armat amb una destral.
Quines estratègies hem seguit per solucionar-ho?
El consell de savis ha estat molt comú per minimitzar la violència.
Quines altres estratègies resolutives hem enginyat?
La jerarquia. El primatòleg Frans de Waal ha demostrat que les lluites de poder es donen en un clan de simis quan el mascle alfa és retirat del grup.
La jerarquia és pacificadora?
L'interessant és que la violència és innata, però també és innata la mediació!
Qui és el seu mediador exemplar?
Mandela, constructor social d'igualtat.
Expliqui un conflicte en què vostè hagi fet de mediador.
Una empresa devia als seus treballadors part de la paga extra. Si la pagava, l'empresa tancaria. Els treballadors la reclamaven.
Com va intervenir?
Vaig demanar a uns i altres que verbalitzessin coses bones de l'altre. En una altra empresa, vaig treure el cap de la seva cadira i el vaig posar en un racó.
Per a què?
No escoltava! Vaig demanar als seus directius que li diguessin a la cadira buida el que pensaven. El cap, en el seu racó, va haver d'escoltar.
Pot donar-me un consell per aprendre a escoltar bé.
Evita interrompre.
Acabem amb un altre conflicte resolt.
Un metge es va embolicar amb una infermera. Tot bé. Tots dos, excel·lents professionals. Però es van separar, i a l'hospital la infermera va deixar d'obeir les ordres del metge!
Greu.
Però altres infermeres, per solidaritat de gènere, la recolzaven a ella. Conflicte! La salut dels malalts estava en perill...
Com ho va resoldre?
Vaig demanar al director que els acomiadés a tots dos.
Home!
Si no acceptaven un pacte: signarien dos les seves cartes d'acomiadament i el director les guardaria en un calaix. Seguirien a l'hospital, i un observador imparcial dictaminaria si cooperaven. Si no cooperaven, el director trauria les cartes, i al carrer.
I?
Van tornar a cooperar.
Enhorabona.
Per influir, crea incertesa: descavalca als rivals de la seva seguretat... i podràs reconduir el seu conflicte.
'No més conflictes'
Vivim en el conflicte. Però si amenaça la nostra seguretat, estabilitat o prosperitat, convé la negociació, la mediació, l'arbitratge o la intervenció d'un expert en gestió de conflictes, disciplina nova de la qual Josep Redorta és mestre. En el seu llibre No más conflictos (Paidós) estableix la taxonomia dels conflictes i els recursos amb què es pot canalitzar la seva resolució, a escala domèstica o escala empresarial o internacional. Va dir el savi xinès Sun Tzu que "dirigir a molts és el mateix que dirigir a pocs: l'important és l'organització". Tant de bo els nostres polítics sàpiguen gestionar aquests recursos amb perícia en aquesta interessant hora.
Víctor-M. Amela
23/11/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies