Amb només 17 anys, Mohamed El Amrani va fundar l'associació Xarxa de Convivència. Fa de pont entre Catalunya i el Marroc i té clar "que ens uneixen més coses de les que ens separen"
Mohamed El Amrani ara té 20 anys i trenca qualsevol tòpic sobre joves desmotivats. Als 16 anys va començar a treballar en una televisió local i als 17 aconseguia aplegar un grup de ciutadans de procedències diverses per crear l'associació cultural Xarxa de Convivència a Roses, una entitat que promou activitats de cohesió entre joves amb risc d'exclusió social. El Mohamed combina els estudis amb col·laboracions en diversos mitjans de comunicació de l'Alt Empordà.
Una vocació que espera convertir un dia en la seva professió. I encara té temps per presidir l'associació Xarxa de Convivència, en la qual participen més d'un centenar de voluntaris. L'entitat va néixer amb objectius petits i amb vocació de treballar en xarxa. "Entre tots podem solucionar els problemes", diu El Amrani. La seva filosofia de treball es basa en la mediació. A l'associació hi col·laboren advocats, educadors socials, dinamitzadors, infermeres... "Crec que la convivència s'ha de treballar des de tots els àmbits", afegeix.
Una de les primeres accions va ser mediar per solucionar el conflicte entre escoles de Roses i un grup de joves que entraven als patis fora de l'horari lectiu per jugar a futbol. L'entitat va aconseguir que ho deixessin de fer a canvi de cedir-los un pavelló un dia a la setmana per poder jugar. Una solució que s'ha acabat materialitzant en un equip de futbol amb el qual han guanyat tornejos.
També han organitzat una festa urbana per donar a conèixer "la cultura del carrer i explicar que fomenta la solidaritat i la música", indica aquest jove de 20 anys que va arribar a Catalunya quan només en tenia tres procedent de Chefchaouen, al nord del Marroc, d'on és originària la seva família. A ell li agrada dir que fa de pont entre dos mons. "Ens uneixen més coses de les que ens separen. I hem de treballar cada dia per la plena igualtat amb aquesta premissa", afegeix.
L'associació també ha organitzat dos viatges al Marroc per a joves catalans i marroquins. "Els primers van veure un país que els va rebre amb els braços oberts i els segons van conèixer el seu país d'origen des d'un punt de vista més social", explica. Ell va al Marroc de visita un parell de cops a l'any i es defineix com a catalanomarroquí. "Mai has d'oblidar les teves arrels. És important saber d'on véns per entendre on pots anar", argumenta. I, de fet, està madurant la idea de fer projectes al Marroc.
El poder de la societat civil
Xarxa de Convivència també organitza xerrades sobre salut i educació sexual, i forma voluntaris. "Treballem indirectament la integració", indica. El treball intergeneracional i en equip també té molt de pes. El Mohamed creu en el paper de la societat civil. "La feina de les administracions és donar eines perquè la cohesió social es pugui treballar de manera òptima, però qui millor que els ciutadans que estem en contacte amb la realitat per fer projectes", defensa aquest jove compromès. Nega que els joves no estiguin implicats. "El que cal és motivar-los i fer-los veure que són útils", diu.
L'associació s'autofinança gràcies a les activitats que organitza. Com ara cobrar entrades a la festa de hip-hop que van fer fa uns mesos. No és gaire, però segons la seva premissa, "és més important el valor d'una idea que els diners". El projecte ha cridat l'atenció a altres municipis de Catalunya amb elevats percentatges d'immigració, com el Vendrell i Salt. El jove Mohamed no té límits: "En un futur ens agradaria arribar a crear una Xarxa de Xarxes per tot Catalunya amb la mateixa filosofia".
Lara Bonilla
18/11/2012
Ara.cat
Lara Bonilla
18/11/2012
Ara.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies