A Catalunya cada dia s'infecten dues persones amb el VIH

Jordi Casabona va néixer a Barcelona, al barri de Sant Antoni, el 1957. Com a epidemiòleg, treballa amb les xifres del VIH, però també s'ha implicat amb les persones en l'abordatge del problema des d'un vessant més social i en entorns desafavorits

Foto: Pere Virgili

Jordi Casabona és epidemiòleg de doble jornada. D'una banda, dirigeix el Centre d'Estudis Epidemiològics sobre el VIH/SIDA/ITS de Catalunya, Ceeiscat. De l'altra, dirigeix una ONG, la Fundació Sida i Societat, des d'on impulsa diferents projectes de cooperació internacional. La Fundació, però, ara mateix està molt tocada. La seva viabilitat està compromesa pel virus de la crisi i les retallades en cooperació.

A on treballa la Fundació?

A Guatemala. El 2004 vam iniciar el nostre projecte al departament d'Esquintla, a la costa del Pacífic, la zona del país amb la presència més alta de sida i de malalties de transmissió sexual. Aquesta localitat és a la carretera panamericana, la principal ruta del Pacífic, una via de tràfic de drogues i amb molta prostitució. Vam obrir tres centres d'assistència primer adreçats a treballadores sexuals que no tenen accés a serveis, les persegueix la policia i son víctimes de xantatges.

Xantatges de quin tipus?

La llei les obligava fer-se una revisió setmanal, si no ho tenien al dia, la policia les podia expulsar del país o abusar-ne sexualment. Però realment no els fan les revisions com cal i només és un mètode d'extorsió en què hi ha implicada la mateixa policia. Nosaltres els oferim revisions ginecològiques cada sis mesos com cal, que inclouen proves de totes les malalties de transmissió sexual i el VIH.

Amb quina realitat us vau trobar als inicis?

La meitat de pacients morien sis mesos després del diagnòstic perquè ja venien massa tard. De fet, feia anys que tenien la infecció i venien perquè patien coinfeccions i estaven molt malament. Però amb la feina de camp que s'ha fet, involucrant també agents socials, hem aconseguit que vinguin abans. A més, l'experiència ha donat com a fruit una eina universal que hem aplicat a aquests centres i que l'OMS vol aplicar. Hem creat un programa informàtic pioner, el Mangua, per registrar les històries clíniques dels pacients amb VIH. Molt pocs països tenen aquesta informació a escala nacional.

I ara en quin punt estan?

Les clíniques han demostrat que són efectives, però hem hagut de tancar-ne dues, i ara només en queda una en funcionament. Al desembre haurem de tancar aquesta que tenim encara en funcionament, ja que cap dels organismes que finançaven el projecte, les Agències Catalana i Espanyola de Cooperació i l'Ajuntament de Barcelona, ens donen finançament. Al Projecte Mangua li queda un any i mig, però si no aconseguim recursos internacionals s'haurà de deixar a mig fer.

Com a director del Ceescat, quines són les últimes dades sobre Catalunya?

Els malalts de sida baixen, però les infeccions per VIH es mantenen constants, unes 700 a l'any, no baixen. Això vol dir que a Catalunya cada dia s'infecten dues persones. El nombre total de diagnòstics de VIH notificats des de l'any 2001 fins al 31 de desembre del 2011 ha estat de més de 7.900.

Hi ha una relaxació en la prevenció del contagi?

Sí, tenim dades que demostren un augment de les conductes de risc entre els homosexuals i altres col·lectius. Però les raons són molt diverses, des del fet que els joves no han viscut les etapes més dures de l'epidèmia, fins als missatges que els tractaments eviten infectar-se, cosa que en determinats context es veritat, però que no pot ser un missatge generalitzat.

Vostè critica el reduccionisme biomèdic de la malaltia.

La realitat és que els tractaments actuals no curen la infecció i que no disposem de cap vacuna preventiva. En aquest context, el discurs públic sobre aquesta epidèmia no es pot reduir a la investigació biomèdica, sinó que ha d'integrar també aquells aspectes que sabem que estan facilitant la propagació del virus al nostre medi i les corresponents actuacions per corregir-los. No tenim la vareta màgica, però com hem demostrat a Guatemala, quan usem les diverses eines de prevenció existents alhora i proporcionalment, podem tenir impacte. Cal seguir fent un esforç per prevenir més, entre altres coses perquè els costos dels tractaments, el 2011 més de 152 milions d'euros, estan creixent exponencialment i poden arribar a no ser sostenibles en l'actual context de crisi. La prevenció és eficaç pel seu cost i la seva efectivitat.

La gent es fa la prova massa tard?

Durant el 2011, el 41% de les notificacions de VIH es van diagnosticar quan la persona ja deia temps que estava infectada. A més, el 80% dels homosexuals se l'ha fet alguna vegada a la vida. Però l'últim any se l'han fet molts menys, un 60%, quan se l'haurien de fer cada any.

Com es pot facilitar d'alguna manera que davant una conducta de risc algú es faci la prova?

Cal diversificar l'oferta de proves diagnòstiques ràpides per poder-les fer també fora del sistema sanitari, com per exemple els tests de saliva, que serien una molt bona eina. Als Estats Units fins i tot ja es venen lliurement a les farmàcies.

Mònica L. Ferrado

30/11/2012

Ara.cat