El paper de la infermera en l'àmbit de les dependències

Judith Balaguer: "La infermera és un punt clau en l'equip terapèutic, que ajuda a superar la dependència de substàncies a persones consumidores”"

La dependència a drogues d’abús a l'Estat Espanyol afecta a més de 80.000 persones. Es tracta d'un greu problema social que s’aborda des de disciplines diferents i complementaries que integren serveis sanitaris i socials. Equips interdisciplinaris tracten les diferents implicacions de salut i socials que comporta la dependència a substàncies. En aquests grups de treball, les infermeres tenen un paper cabdal en l'acompanyament de les persones afectades.

 

La Judith Balaguer és infermera especialista en salut mental i forma part de la Vocalia de Salut Mental del COIB. Té experiència en l'acompanyament de persones que han volgut superar la dependència a substàncies. Ha treballat durant 10 anys com Infermera Assistencial a diferents serveis al Complex Assistencial en Salut Mental Benito Menni. Actualment treballa com infermera assistencial a la Unitat de Crisis d’Adolescents d'aquest mateix centre.

 

Amb motiu del Dia Mundial Contra les Drogues hem volgut seure una estona amb ella i parlar del paper que juguen les infermeres en el procés de superació de la dependència a substàncies.

 

Quin és el paper de la infermera en l'àmbit de les dependències?

Les infermeres som un punt clau de l'equip terapèutic, que intervé en la superació de la dependència a substàncies. La infermera dissenya un pla d'atenció que defineix els objectius, intervencions i resultats assistencials a realitzar i assolir en la persona atesa i que estan integrats en un pla de treball interdisciplinari.

El treball de la infermera contempla un programa d'activitats terapèutiques dirigides a l'individu i a la família i en funció del moment del procés assistencial en el que es troba la persona atesa el paper de la infermera estarà centrat en: la prevenció del consum; l’abordatge en moments de crisis, treballar la recaiguda com a part del procés; la desintoxicació; la deshabituació; la prevenció de recaigudes; i la minimització de riscos i control de danys.

En definitiva, la nostra tasca és un procés d'acompanyament terapèutic, que fomenta la prevenció,  l'autocura i l’autonomia de la persona.

 

Quins aspectes són essencials en el treball de la dependència?

Primer de tot, és bàsic treballar la consciència de malaltia i la confiança de la persona en la superació de la dependència. Fem molta feina per mantenir alta l’autoestima i la consciència d’autocura de la persona, és a dir, fem que sàpiga que la clau de l’èxit del tractament, està en les seves pròpies mans.

També treballem aspectes més pràctics com poden ser: definir els horaris; buscar activitats per ocupar el temps que es dedicava al consum; desenvolupar tasques i activitats d’oci, laborals i familiars, que siguin saludables i generin satisfacció a la persona. També és molt important aprendre a reconèixer els factors de risc que poden induir de nou al consum d’una substància addictiva.

 

En l’abordatge de les drogodependències la infermera pot actuar en diferents àmbits?

En efecte. El nostre objectiu com a professionals és aconseguir implicar la persona atesa en el seu procés de guariment, però també en el manteniment de la seva salut.
En aquest sentit, la infermera coneix un gran ventall d'eines adequades al moment i a la situació que es vulgui tractar. Podem treballar fent prevenció mitjançant campanyes de conscienciació o col·laborar en la detecció precoç d'aquells casos que es puguin beneficiar d'un altre tipus d'intervenció.

A més d'això, podem fer l'abordatge de la persona atesa en moments de crisis, treballar les seves recaigudes, prevenir-les, intervenir durant la desintoxicació o continuar amb la deshabituació. També ajudem a marcar el camí cap a la socialització i la reinserció i atenem i donem suport als familiars de la persona que consumeix.

 

Les infermeres atenen també als familiars de la persona que consumeix substàncies que generen dependència?

Per descomptat. La dependència no només afecta a qui consumeix la substància sinó a tot el seu entorn i és cabdal que tothom hi col·labori. En aquest sentit les infermeres duem a terme activitats i intervencions que permeten a la família i a la persona atesa fer front a la malaltia.
Estem allà per explicar les fases del procés, els símptomes físics i psíquics mes freqüents pels que pot passar la persona i donem pautes d’actuació per afavorir l’abstinència en el procés de deshabituació i rehabilitació. També treballem molt l'autoestima de la persona i el seu entorn. Les drogodependències tenen un impacte esfereïdor en l'estat anímic dels que les pateixen directa o indirectament.

És molt important el paper que la família juga en l’èxit del procés. Per això les infermeres tractem de clarificar conceptes, donar respostes a les actituds i comportaments del seu familiar i explicacions als canvis psico-socio-familiars que estan observant. Moltes vegades, els mateixos familiars demanen habilitats d’actuació enfront situacions vinculades al procés, com poden ser la síndrome d’abstinència, els efectes secundaris i les precaucions dels fàrmacs, com treballar les recaigudes o com posar límits a certes conductes.

 

En aquesta tasca s'haurà de lluitar contra molts tòpics culturals...

És cert. És molt important fer entendre a la família que la dependència és una malaltia i un procés. Hem de desmitificar el consum com un vici, un mal hàbit, etc. En ocasions, cal donar suport a la família i dotar-la d'eines per actuar i gestionar bé determinades situacions que genera la persona que consumeix. Penso sobre tot en casos comuns com són els furts, l'agressivitat o els maltractaments cap als familiars.

A més, cal ajudar a la pròpia família a mantenir la bona salut. Les addicions són malalties molt connotades culturalment. Els sentiments de culpa, frustració i impotència que susciten, poden acompanyar als familiars durant molt de temps. És important evitar que la família claudiqui en l'esperança de recuperar al seu fill, marit, pare, etc. d'una dependència. Això fa molt més difícil encara la superació de la malaltia.

 

La recaiguda és part del tractament?

Sí, s'ha d’entendre com a part del procés de la malaltia, però no s'ha de minimitzar, donat que suposa un pas enrere en el procés de la recuperació. Sempre hem d'oferir espais a la persona per poder parlar-ne si es dóna una situació de recaiguda. A més, hem d'entendre que no totes les recaigudes són iguals. Els professionals distingim dos tipus de recaigudes: la lleu, aquella que la persona comenta amb el seu entorn pròxim o els professionals de salut referents per fer-hi front, i la greu, que és la que la persona moltes vegades per sentir que s’ha fallat a ella mateixa i als professionals que li ofereixen suport, amaga l’exacerbació del desig de consumir i torna a fases inicials del seu procés.

 

Es pot ajudar a una persona que no és conscient de la seva dependència o que tot i ser conscient no la vol deixar?

Per ajudar a algú, cal que aquest algú vulgui ser ajudar. És cert en canvi que a vegades, sobretot en fases més primerenques, la persona no és massa conscient de la seva necessitat de consum de la substància i, sovint, creu poder prescindir-ne en qualsevol moment. Això és el que anomenem les “fantasies de control”.

En aquestes situacions és una bona estratègia repassar amb la persona totes aquelles coses que ha deixat de fer com a conseqüència del consum i fer-li confrontar les pèrdues que li ha suposat en tots els nivells de la seva vida: familiar, econòmic, laboral, social, lúdic, etc.
En tot cas, si persisteix en no reconèixer la seva dependència, hem d'oferir-li un espai d’ajuda per si mai es decideix a fer el pas d’intentar abandonar el consum.

 

Com han afectat les retallades a la prevenció i tractament de les addiccions?

Tots coneixem com estan afectant en general les retallades a nivell sanitari, en cobertures de personal, recursos, etc. A més, s’ha de tenir en compte que el col·lectiu que integra les persones consumidores de substancies es troba en greu risc d’exclusió social i es poden veure especialment afectats per les retallades a nivell social, educatiu, etc.

Quines són les principals addiccions amb les quals es pot trobar una infermera?

Les més comunes són l'alcohol, el tabac, la cocaïna, l'heroïna, el cànnabis, les benzodiazepines i les drogues de disseny o de síntesi. Cada cop més, ens trobem amb persones que no només consumeixen un tipus de substàncies, és a dir, que són policonsumidores. Aquest tipus de pràctiques dificulten l’abordatge, donat que entre elles, les diferents substàncies, es potencien uns símptomes i s’agreugen d’altres.

 

Que succeeix quan a una infermera l'afecta directament una situació de dependència?

Davant d'aquestes situacions s'apliquen els mateixos principis que per a la resta de persones que consumeixen substàncies. Les infermeres de Barcelona a més, tenim l’opció d’accedir al Programa Retorn, que és un programa promogut des del Col·legi d’Infermeres i Infermers i que actua com portal d’acollida de les infermeres amb problemes de Salut Mental i dependència a substàncies. Com a centre de referència per aquest tipus de tractaments tenim la Clínica Galatea, on es deriven les infermeres amb problemes de salut mental i dependències.

Col.legi Oficial d'Infermers i Infermers de Barcelona

26/06/2012

Font: aquí