Menys caritat i més justícia

La Marató per la pobresa és una iniciativa lloable, no es pot negar, perquè una societat ha de poder expressar la generositat i la bondat; però és alhora una trampa. Al nostre país cal menys caritat i més justícia. O millor: tanta justícia com caritat.

Per què és una trampa? Amb la Marató no s'està resolent cap problema, no s'està retornant cap dret, no s'estan escurçant les cues dels hospitals, no s'està tornant la dignitat a les aules de l'escola pública, no s'està pensant en el futur dels dependents...; simplement es recullen diners que han d'anar als més necessitats. 

I quina és la barrera dels necessitats? Qui la marca? No és un necessitat el qui no té un lloc de treball? No ho és el qui en té però està sotmès a les vel·leïtats de l'amo? 

La Marató és socialment un acte generós que serveix per tapar foradets. Però hi ha més.La gent que expressa la generositat un dia per la pobresa pot acabar convençuda que ja ha complert, que això és el que s'espera d'ella. De la societat que en aquesta crisi no està tan perjudicada se n'espera solidaritat. 

Una flor no fa estiu, ni dues primavera. Un òbol per Nadal i un altre amb TVC no serveixen més que per apedaçar un trosset del gran descosit. La solidaritat -quasi m'agrada més la "fraternitat, igualtat" de França- és quelcom més que flor d'un dia. La fraternitat s'exerceix al lloc de treball, al carrer quan cal mobilitzar-se, a les associacions de veïns, als sindicats..., i a les urnes, votant partits que tinguin clara la necessària igualtat de drets i deures.Per la via de la caritat, s'arriba aviat als voluntaris. En una societat de pillets com la nostra, els voluntaris substituiran feines remunerades i per tant llocs de treball. És el peix que es mossega la cua, perquè ningú amb senderi s'atrevirà a qüestionar el valor i la força dels qui del seu temps lliure en fan un acte de donació. 

I en canvi, si el voluntariat creix desapareixeran llocs de treball. D'aquí la necessitat de distingir entre caritat i justícia. La caritat és lliure i forma part de la consciència de cadascú; la justícia en canvi és l'obligació ètica i moral de qualsevol país que es manifesti mínimament democràtic.

Jordi Vilamitjana

24/05/2012

Diari de Girona