Sang i llàgrimes

blood samples by photocase user widget

No és el mateix donar sang i cobrar que vendre's un ronyó, però temps al temps. Ja ho ha proposat, això de la sang, Víctor Grífols, director d'una de les farmacèutiques més importants del país, tercera productora d'hemoderivats del món. Poca broma. 

Una farmacèutica de la qual depenen, d'altra banda, un museu i unes quantes fundacions preocupades per l'ètica de la medicina, davant «el desenvolupament inadequat dels avenços científics». Hauríem de pensar, doncs, que la proposta s'emmarca en aquesta voluntat de respecte per les persones i els seus drets. 

Però en la idea de les donacions pagades hi ha un parell de detalls que no em lliguen. Ho podrien fer els aturats, ha dit Grífols, perquè, amb el que cobrarien més l'atur, «això seria una forma de viure». ¿De debò algú que es preocupa per una medicina ètica pot arribar a pensar que donar sang i cobrar és una forma de viure? ¿No és una mena d'humiliació, d'indignitat, el fet de recórrer a cedir part del teu cos per poder tirar endavant? I, en un cas extrem, ¿també s'hi valdria un ronyó? 

I el segon detall. Diu que podrien cobrar 60 0 70 euros per setmana. Les vegades que he donat sang m'han recomanat que no hi torni fins al cap de quatre mesos, com a mesura preventiva. ¿Es pot donar sang cada setmana? ¿De què treballa el pare?, pregunta la mestra. Cada dimecres li xuclen mig litre de vida, contesta el nen.

Josep Maria Fonalleres

19/04/2012

El Periódico.cat