Si es pot agredir l'adversari davant milions de persones, per què no fer-ho al col.legi, a casa?
Quants joves hauran vist el Reial Madrid-Barcelona de dimecres passat? Arreu del món s'han de comptar per milions. Tots aquests joves aprenen dels seus ídols; copien els seus gestos, adopten actituds i comportaments semblants. El seu exemple és una referència per a ells; segurament, una referència exagerada i poc reflexionada, però, sense cap dubte, referència rellevant.
Per això als jugadors se'ls ha d'exigir molt. Tenen un gran ascendent social i moltes famílies han de conviure diàriament amb ells, des del més absolut desconeixement, perquè els seus fills els admiren, els idolatren, els tenen sempre al cap i, fins i tot, en el seu cor. D'ells aprenen, de vegades més del que agradaria a mestres i pares. Això és així i ho sap tothom. Ho han de saber els jugadors, els entrenadors, els directius, els federatius, les autoritats, els polítics, els periodistes, tothom.
És impossible en la nostra societat entendre els valors de la convivència i del respecte si els ídols no donen exemple. Les ordenances escrites necessiten del complement dels exemples. Són aquests els que eduquen, és l'actitud i el comportament dels pares i també dels ídols mediàtics els que més ajuden a reforçar els valors fonamentals de la convivència i del respecte. El futur del país no serà bo si els que han de donar exemple no ho fan.
Que ningú es cregui que les actituds poc exemplars són patrimoni de presumptes corruptes. Agredir l'adversari ha de ser castigat, només així l'exemple és positiu. Si la violència queda impune, molts joves prendran exemple sense necessitat de demostrar-ho en un camp de futbol. Si davant de milions de persones es pot agredir l'adversari, per què no fer-ho al carrer, al col·legi, a casa?
Tenim jutges i fiscals a la caça de tot tipus de comportaments contraris al dret; periodistes que condemnen abans que ho faci la justícia; algú s'ocuparà de sancionar la violència en el món de l'esport? Si no se li posa atenció, no hi haurà forma de fer entendre als joves que la violència no és el camí per expressar la impotència. La tolerància estúpida i cega davant aquests fets és més sancionable encara que la dels seus autors. En defensa dels valors cívics, prou!
Miquel Roca i Junyent
24 de gener de 2012
La Vanguardia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies