El sentit de la vista és el més valuós dels sentits, i és important tenir-ne cura des de la primera infància. Cal recordar que el procés d’aprenentatge dels nens i el seu rendiment escolar en depenen en gran part.
Tothom fa el que creu més convenient per mantenir a punt els ulls dels seus fills, però estem segurs de fer el correcte?
Actualment existeixen uns protocols de les societats oftalmològiques internacionals que marquen d’una manera tècnicament correcta com fer-ho.
En el nounat el pediatre farà una primera exploració ocular per descartar malformacions oculars greus, i s’assegurarà que l’aspecte extern dels ulls és el normal, que les parpelles siguin simètriques i l’alçada sigui la normal. Així mateix observarà el reflex vermell pupil·lar per comprovar la transparència dels mitjans òptics, descartar defectes del marge pupil·lar, pupil·les “blanques” i cataractes congènites. També s’observarà que no presenti moviments oculars irregulars .
La visió en un nounat és molt baixa (s’estima en un 10% de la visió d’un adult), veu la llum, acostuma a mirar cap a les fonts de llum i li molesta la llum intensa, veu objectes i persones però amb molt poca definició.
Als tres o quatre mesos de vida ja pot seguir amb la mirada persones o objectes que es mouen en el seu entorn. En aquesta edat també és important descartar una obstrucció congènita de les vies lacrimals, que afecta un 20% dels nadons.
Si tot això és normal es realitzarà la primera exploració oftalmològica obligatòria als dos anys i mig o tres anys. Però convé recordar que si el pediatre o els pares o mestres adverteixen qualsevol anomalia, la consulta es farà sense esperar.
En aquesta exploració s’intentarà avaluar una primera agudesa visual presentant dibuixos al nen perquè els pugui identificar amb cada ull per separat. El grau de visió a aquesta edat no sol superar el 60% de la d’un adult.
Es valora també de manera bàsica la visió dels colors i l’estereòpsia.
Es fa el Cover test per assegurar la bona alineació ocular i descartar l’estrabisme (desviació dels ulls). I es comprova la correcta motilitat ocular.
Aquestes proves són vitals per descartar la presència d’un ull “gandul” o ambliopia , que es presenta en la infància i afecta entre el 3% i el 5% dels nens.
En cas de detectar-se s’haurà de tractar per recuperar la visió amb la graduació correcta i pegats oclusius oculars. Cal tenir en compte que això no serà possible si el diagnòstic es fa més tard dels sis o set anys, i comportarà una seqüela per a tota la vida.
Es practicarà també una primera exploració amb dilatació pupil·lar i es farà una primera graduació objectiva (sense la col·laboració del nen).
En el cas que els pares portin ulleres, cal fer aquest estudi com més aviat millor, ja que hi ha un factor d’herència multifactorial.
Sabem que en aquestes edats un 20% dels nens presenten defectes de graduació (miopia, hipermetropia, astigmatisme) o ambliopia. I que els nens rares vegades expliquen que no hi veuen bé.
Dels quatre als vuit anys es fan controls anuals. L’agudesa visual normal d’un adult (100%) s’aconsegueix en aquest període de temps (habitualment als cinc o sis anys).
Fins als 12 anys, depenent de si s’han detectat o no anomalies, es faran controls cada un o dos anys.
Dr. Joaquim Tarrus Montaner
Metge oftalmòleg. Oftalmologia pediàtrica.
Col·l. n. 4311 de Girona.
Visual laser, Grup de cirurgia refractiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies