“Amenaçar d'anar a l'infern ha passat de moda”

Foto: Quim Puig

Què hi fa, a Kenya?

Vaig anar a ajudar, em vaig enamorar del país, em vaig ordenar sacerdot i m'hi vaig quedar

a viure per sempre.

Va venir-li la vocació allà?

La vocació venia d'abans. Fer medicina també era per això.

Cap als 14 o 15 anys ja tenia una idea d'Església, no sabia exactament què. I allà, veus la situació i penses que potser pots ajudar més sent capellà, donant esperança espiritual, i al mateix temps donant felicitat amb la medicina. Combinar les dues coses.

Com hi va anar a parar?

De casualitat. Parlava amb gent que hi vivia i m'hi van animar. Al principi hi vaig anar de metge. Havia acabat la carrera de medicina al Clínic el 89, i el 90 ja vaig anar a Kenya. El camp de refugiats de Dadaab és a la nostra diòcesi, de Garissa, estem a 200 quilòmetres del camp i a 100 de Somàlia.

Zona de segrestos. Els condiciona?

No, perquè la feina del dia a dia la continues fent igual. Però sí que tens angoixa perquè ha passat diverses vegades per allà a prop. A la diòcesi, fa tres anys van raptar dues monges italianes i les van dur a Somàlia. Al cap de tres mesos les van alliberar.

Veure fam, set, sida i guerra día a dia, no és una prova de fe?

Sí. He tingut moltes decepcions, gent que diu que sí i al final és que no. Veus els resultats molt lentament i a llarg termini, però has de tenir fe, perquè si no... Moltes organitzacions vénen per un temps determinat, mig any, un any com a màxim, i fan una bona tasca, porten molts beneficis a la comunitat, però després van a una altra cosa. Nosaltres estem allà sempre, és com si estiguessis a casa, vivint amb la gent que t'estimes i fent la teva vida. No ens plantegem si ens donaran un premi o no.

El que es dicta des del Vaticà, a Europa, és aplicable a Kenya?

Tot ha canviat una mica. El Vaticà tampoc no vol dir moltes coses perquè se sap que el que importa és la persona. És la que ha de viure i afrontar el problema, i intentes ajudar-la de qualsevol manera.

Això inclou el preservatiu?

L'Església sempre ha estat en contra del preservatiu, però al final el que compta és la consciència de cada persona. La consciència de cadascú ha de determinar el que un fa amb la seva vida. Si una dona té la sida i el seu marit no, els dic que cada persona faci el que vulgui. Els explico les condicions i les conseqüències i cadascú aplica el que vol. No els diem no facis això perquè aniràs a l'infern [riu]. Això ja ha passat de moda.

Com s'ha d'avançar en prevenció?

Amb molta educació, a tots els nivells. El problema és la pobresa i la falta d'educació. La gent està molt manipulada pel govern, pels polítics, inclús per les religions. És gent molt senzilla, humil, innocent i fan el que els diuen. Cal educar la consciència perquè la persona decideixi per ella mateixa.

Metge i capellà, Josep Lluís Orpella (Barcelona, 1963) viu des de fa 20 anys a Kenya. La seva diòcesi acaba de rebre una ajuda de la Fundació Ordesa per a l'ampliació d'un hospital. 
Ve a Catalunya un cop cada dos anys.

Emili Bella
30/11/2011


Font: aquí