 |
| Foto: Santi Burgos |
Pare Ángel - així és com tothom coneix a Mossèn Ángel García Rodríguez, nascut a Mieres (Astúries) el 1937 - arriba amb un regal, un petit colom de marbre amb l'escut de Missatgers de la Pau al llom i un pensament del fundador en el pit: "Tan sols davant de Déu, d’un nen i d’un ancià hem de posar-nos de genolls". També porta obert el seu iPhone amb una última notícia d'agències. Ho ensenya com si li anés la fama en això. És el certificat de la Junta de Castella i Lleó de que tot estava en regla al centre d'acollida de nens amb discapacitats psicofísiques de Boecillo (Valladolid), on fa un mes una cuidadora va matar de matinada a Miguel Ángel (14 anys), Dáimer (9) i Daniel (3) asfixiant-los amb làmines i bosses de plàstic.
Li pregunto si coneixia als nois i es posa a plorar. El que ha passat a Boecillo és "una amargor immensa" per qui porta mig segle dedicat a millorar la vida dels nens. El 1961 va decidir canviar el tractament de “don” pel de pare, que és com l'anomenaven els nois de l'hospici d'Oviedo on era capellà.
“Som una organització molt gran, amb 3.900 treballadors en nòmina, així doncs pot imaginar que disgusts n’he tingut molt i molt grans. Però la mort d’aquest tres nens... Jo era a Madrid, a casa i a les nou del matí el telèfon.. (plora, no pot parlar).
Pregunta.
Hi ha hagut crítiques.
Resposta.
Sí, les acusacions. El Govern de Castella i Lleó ha dit que tot estava en ordre, amb les revisions oficials de rigor. No és la primera vegada que diuen coses. Llavors, repassem el que hem fet gràcies a la societat. Tot el que fem. Si no és un bé, que vingui Déu i ho vegi. El 98% dels nostres treballadors són fixos, la immensa majoria dones, i cada any creixem amb uns dos-cents llocs de treball nous.
P. Reconegui que no sol mossegar-se la llengua.
R. Sé que sóc incòmode amb els bisbes, o amb els polítics. Sóc com sóc. El cardenal Javierre deia que al pare Ángel havia de deixar-lo perquè és com un profeta. I li vaig dir: "no, si us plau, que als profetes els van matar a tots". Reconec que a vegades dic als polítics coses que potser no els diu ningú, per exemple a Felipe González, o Aznar. Però també els vull com ningú perquè tots han fet coses molt bones. I saben que quan els dic alguna cosa, no ho dic amb ràbia.
P. De tots els diners que reben, quin percentatge procedeix de les administracions de l'Estat?
R. El 90%, com a poc. Però no ho anomeni subvencions, com a vegades es diu. Ho rebem perquè donem un servei. El món està més implicat en lo social no perquè siguin millors els polítics, que també, sinó perquè els ho exigeix la societat. Ja no són possible els Gaddafi.
P. Vostè creu?
R. Si. Això segur.
P. Hi ha molts Gaddafi.
R. Perquè vénen del passat. Però ja no és possible un de nou. M’hi jugo un cafè.
P. No aposti. El 2006 vostè va apostar per a que Benet XVI admetria abans de cinc anys el sacerdoci femení, i ja veu.
R. Sóc a punt de guanyar.
P. Home, no. Aquest Papa va en la direcció contrària. En l'última reforma del diguem codi penal de l'Estat vaticà s'han endurit les penes per ordenar dones, gairebé al mateix que el delicte de pederàstia.
R. Sí, però allà hi ha un cardenal Martini i altres prelats i teòlegs que demanen el mateix que jo.
P. Són persones marginals, als quals Roma no fa cas. En l'episcopat espanyol no hi ha ni un sol bisbe partidari d'ordenar dones.
R. El que els bisbes diguin ... Viuen mirant a Roma, com deia el cardenal Tarancón.
P. Deia que els bisbes tenien torticolis de tant fer-ho. Però Roma és qui mana
R. Roma ha canviat. El Papa també va canviar quan ha arribat al càrrec. Però, sobretot, segueixo creient en l'Esperit Sant. En qualsevol moment el pot influir. Sé que el que dic molestarà com si estigués cometent un sacrilegi, però no hi ha ni una sola raó per deixar fora del sacerdoci a la dona.
P. La veritat és que el Papa li farà perdre l'aposta.
R. No crea. Està posant els peus a terra. No està dient ara el que va afirmar quan era cardenal. Per exemple, allò de la sida i els preservatius. Després ho van voler corregir, però ell va resoldre la disputa afirmant que va dir el que va voler dir. Ha estat valent.
P. Vostè acaba de tornar de Bolívia, ja ha anat a Somàlia, ha estat diverses vegades a Haití. Alguns indignats han cridat aquest agost que el Papa hauria d'anar a aquests llocs, en lloc de passejar-se entre rics i poderosos per Madrid. També ho demana vostè?
R. Ja l'hi he demanat. Jo m’escric amb el Papa, però no em contesta. L'últim que li he suplicat és que vagi a Somàlia. No crec que pogués resoldre res, però el testimoni seria impressionant.
P. No li sembla injust dir, com afirmen molts bisbes i fins i tot el Papa, que el Govern Zapatero és anticlerical i furibundament laïcista, o que aquí es va produir el segle passat la major persecució de la història contra els cristians?
R. Sí És injust. Ho he dit sempre. Aquest Govern ens ha donat totes les facilitats i ens ajuda igual que els anteriors. Assisteixo a les jornades de la família a la plaça Colón i moltes vegades pateixo. No estic afiliat ni el PSOE ni el PP, només estic afiliat a la meva Església. Però em sento ple de torbació perquè moltes de les coses que escolto no es perceben després al carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies